Público
Público
CULTURA

Arnau Puig, marxa la darrera espurna de Dau al Set

El filòsof, sociòleg i crític d'art ha mort aquest diumenge a Barcelona als 94 anys. Amb ell, s'apaga l'última veu de Dau al Set, l'influent grup artístic avantguardista català creat el 1948.

El filòsof i crític d'art, Arnau Puig, fent de comissari de l'exposició 'Tàpies avui', fa poc més d'un any.
El filòsof i crític d'art, Arnau Puig, fent de comissari de l'exposició 'Tàpies avui', fa poc més d'un any. ACN

L’especialitat d’Arnau Puig era pensar. Rumiar i qüestionar eren les accions que activaven el seu modus operandi. De verb abraonat, ulls petits i espurnejants, Arnau Puig (Barcelona, 1926) ha mort aquest diumenge 29 de març mentre el món lluita contra una pandèmia que marcarà un abans i un després en la història de la humanitat. Puig era un savi de posat modest, que ha marxat amb un munt de projectes per fer i textos per entregar.

Aquest savi que va dedicar la seva vida al món de l’art, a la filosofia i a la sociologia era el darrer membre viu de Dau al Set, el grup integrat per Antoni Tàpies, Joan Ponç, Modest Cuixart o Joan Brossa entre d’altres. Arnau Puig va ser el gluten filòsofic i teòric de Dau al Set, un grup d’avantguarda artística que va resultar determinant pels creadors que els van succeir. Però abans de Dau al Set, el 1942, Arnau Puig va conèixer Joan Brossa amb qui va crear la revista Algol, on també hi col·laboraven Joan Ponç i Enric Tormo entre d’altres.

Arnau Puig: "viure és aportar una resposta a la realitat que mostra el món concret en què ens hem de debatre"

La inquietud era inherent a Puig, i una bona manera d’acostar-s’hi ara que ja no el trobarem a la inauguració de cap exposició i podrem escoltar les seves observacions, sempre agudes i carregades d’intenció és llegir ‘La filosofia de la immediatesa’, un llibre editat per Comanegra i que a banda d’analitza el pensament català des del 1714, reivindica la importància de la filosofia i la presenta com una eina per interpretar el món. I això, Arnau Puig ho sabut fer amb un llenguatge de comprensió fàcil i utilitzant aforismes que li permeten confrontar-ho tot. Perquè, "viure és aportar una resposta a la realitat que mostra el món concret en què ens hem de debatre", defensava Arnau Puig.

Adéu a un filòsof de talla europea

El 1948 va anar a Madrid per poder seguir un curs d’humanitats impartit per Ortega y Gasset, després va tornar a Barcelona i va estudiar filosofia a la UB i posteriorment es va es especialitzar en sociologia de la cultura i de l’art a la Sorbona (1956-61), on la mossegada de l’existencialisme ja no el va abandonar mai més, i va ser un dels introductors d’aquesta corrent a casa nostra. Gràcies a les beques, va viatjar per Europa i Amèrica, i el 1976 es va doctorar en filosofia a Barcelona.

Li agradava dir que el seu treball era anar fent en un camí individualitzat, va exercir de professor a la UB, i a la UAB i va ser catedràtic d'Estètica a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura, va escriure desenes de llibres, i centenars d’articles, per tot plegat ha estat reconegut amb la Creu de Sant Jordi, la Medalla de l'Ajuntament de Barcelona i amb el Premi Nacional de Cultura a la Trajectòria Professional i Artística, i molt recentment la Medalla d’oficial de l’orde de les Arts i les Lletres del govern francès entre altres distincions.

La dimensió intel·lectual d’Arnau Puig no sovintejava, i com ha assenyalat la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, a través de les xarxes socials: "Trobarem a faltar la seva veu lúcida, crítica. Ens va fer millors, com a país, com a cultura. Fa pocs mesos el vam acompanyar en el comiat de la seva esposa. Avui no el podrem d’acompanyar".

Arnau Puig ha mort als 94 anys amb un munt de preguntes per resoldre, algunes molt antigues com esbrinar d’on li naixien els monstres al seu admirat Joan Ponç, d’altres més contemporànies com les que planteja a un article que es publicarà al proper número de la revista Bonart i on qüestiona el sentit de la Fabra i Coats. Tot i que al maig el 2019 Arnau Puig va cedir el seu arxiu a la gestora cultural Bonart, finalment en serà dipositària la Universitat Politècnica de Catalunya.

"Res pot ser presentat com a cert si abans no ha passat pel sedàs de la filosofia"

El llegat d’Arnau Puig, farcit de documents, fotografies i algunes obres d’art, pivota conceptualment al voltant d’aquesta reflexió: "La filosofia fa temps que va deixar de ser la ciència que només s’ocupa d’una determinada categoria de coneixements. Acualment és la clau i el principi de tot el coneixement, i ja res pot ser presentat com a cert si abans no ha passat pel seu sedàs i s’ha sotmès a l’anàlisi més profunt". Un plantejament que Arnau Puig podria haver escrit com un desideratum fa 15 dies, tot just abans de posar-se molt malalt, però no, aquestes frases son l’arrencada de l’article ‘Jean-Paul Sartre’ que va escriure per al primer número de la revista Dau al Set l’any 1949. Per ell, abans que el serial Merlí entrés a les nostres vides, la filosofia ja era fonamental.