BALEARS Balears aposta per un canvi de paradigma per garantir el dret a l'habitatge

Crear el dret subjectiu –i efectiu– a l'habitatge, frenar l'especulació amb vivenda pública, garantir els subministraments bàsics o facilitar des de l'Administració serveis d'acompanyament són alguns dels punts clau de la primera llei d'habitatge de les Balears. Després de dos anys i mig de debat, aquest dimarts s'aprovarà a la fi la normativa, si no hi ha sorpreses de darrera hora. Tant els partits que governen –PSIB-PSOE i MÉS per Mallorca– com els que donen suport al govern –Podem i MÉS per Menorca– coincideixen que aquesta llei arriba tard. Tard no només en la legislatura, sinó en la vida democràtica de les Illes. Tot i això, apunten, ha servit per cercar el consens entre les forces progressistes i establir una llei que pugui seguir funcionant a llarg termini.

Per a qui també arriba tard aquesta llei és per a la PAH. La portaveu a Mallorca, Àngela Pons, assegura que el col·lectiu du demanant una normativa "urgent" en matèria d'habitatge des del 2014 i que no s'ha materialitzat fins ara. Tanmateix, Pons fa una lectura positiva de la llei, tot i que li "sorprèn" la postura del PP i Ciutadans, que es van reunir amb la PAH abans que s'obrís el període d'al·legacions de la llei i on van mostrar –sobretot els de la formació taronja– "molt interès per les nostres propostes i molta contundència en les al·legacions que ens presentaren". Això, però, va quedar en fum.

Una llei prioritària

La situació que pateixen les Balears en matèria d'habitatge és excepcional en molts sentits. Les Illes tenen el dubtós honor d'encapçalar tots els rànquings de preu de l'habitatge, sigui de compra o de lloguer. La ciutat de Palma i l'illa d'Eivissa són els llocs en què el problema s'agreuja més, tot i que és generalitzat. A les Illes es destina, de mitjana, un 42% del sou a pagar el lloguer, tot i que les recomanacions indiquen que no s'hauria de superar el 30%.

Això, sumat a la "manca de continuïtat de les polítiques d'habitatge" com ho defineix el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, han convertit aquesta llei en prioritària. "És una llei més necessària que mai i que fa un plantejament a llarg termini. No és una declaració d'intencions, és una llei d'accions", explica Pons. El fet d'establir mesures concretes per garantir l'habitatge, així com eines per a la ciutadania posen "la ciutadania al centre", en paraules de la diputada de MÉS per Menorca, Patrícia Font.

És una de les mesures de la llei de les quals Àngela Pons se sent més orgullosa, ja que per primera vegada la ciutadania pot reclamar a l'Administració en matèria d'habitatge. Tot i això, la portaveu de la PAH veu que hi ha mesures molt positives però "que necessiten molta voluntat política per aplicar-les". "La llei és positiva, però tenim seriosos dubtes sobre el seu desplegament i funcionament. És necessari, per exemple, començar a desenvolupar les oficines i els registres d'habitatges buits, però no sabem ni com es farà ni en quins terminis", assegura. Segons el conseller Pons, "ja s'està treballant en els primers reglaments que s'aprovaran en els pròxims mesos".

El lloguer passa davant a la compra

Un altre dels objectius d'aquesta llei és que no hi hagi cases sense gent. Per això, a través del servei d'habitatge buit s'establirà un registre d'habitatges dels grans tenidors i aquells que faci dos anys que estan buits s'hauran de cedir a l'Administració, que hi farà lloguer social durant tres anys. Aquest lloguer, explica Pons, no superarà mai el 30% del sou de la persona que l'hagi demanat.

La diputada Joanaina Campomar també destaca que, per primera vegada, s'estableix un servei d'acompanyament per a les persones que necessitin assessorament en matèria d'habitatge. Aquest servei és gratuït i s'estableix com obligatori a la normativa, on també s'especifica que haurà de comptar amb persones expertes en diversos àmbits –des de personal tècnic a advocats o psicòlegs–. Des de la PAH remarquen la necessitat d'una plantilla "amb empatia i coneixements per atendre les famílies en situació de vulnerabilitat", a més de reclamar que no s'externalitzin aquests serveis.

Posar les bases d'un canvi cultural

La llei es presenta com una norma ambiciosa, i ja al seu preàmbul estableix que es busca "iniciar un canvi cultural", un canvi de paradigma en la concepció de l'habitatge que comença per potenciar el lloguer, passa per minimitzar la construcció a través de la rehabilitació i cessió d'habitatges buits i acaba en l'autoorganització de la ciutadania a través de l'opció de les cooperatives d'habitatge.

Pau Morata, membre de Gatzara Ecosocial, parla també del dret a superfície, "una fórmula que permet a la cooperativa construir l'edifici sobre un sòl sense comprar-lo, sigui públic o privat". Amb aquesta fórmula, se cedeix el solar per un temps llarg i la cooperativa evita els costos de compra. L'objectiu del Govern balear és crear un registre de solars i facilitar així l'accés per part de les cooperatives a sòl públic.

Una esmena que eclipsa la llei

Fa cosa d'un mes, les alarmes saltaven als mitjans illencs: a la llei d'habitatge s'incloïa una esmena per ampliar el centre de tecnificació del tenista Rafael Nadal i donar-li ús turístic. Aquesta esmena es va incloure per part del PP però va ser supervisada pel Govern, fet que va provocar tensions entre MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i Podem amb els socialistes.

Els socialistes van apel·lar a l'interès general per incloure aquesta esmena a la llei d'habitatge i la dreta, davant les crítiques, va apel·lar a la rellevància esportiva de Nadal arreu del món. La introducció i posterior aprovació de l'esmena va marcar el final del debat previ a l'aprovació de la llei, que va acabar amb la presentació de vots particulars per part de MÉS per Menorca i Podem.

Sigui com sigui, la primera llei d'habitatge de les Balears arriba blindada al Parlament per evitar la impugnació –com en tantes altres ocasions– per part del govern espanyol. Després de veure els precedents de les normatives catalana i andalusa, i basant-se en la navarresa, el Govern ha volgut garantir la seva seguretat jurídica. "Si el govern espanyol presenta recursos, estam perfectament preparats per demostrar que la llei compleix tots els requisits", afirma el conseller Pons.