La Barcelona de Colau i la Saragossa de Santisteve debaten sobre ciutat i feminisme

"Tinc el dubtós honor de ser la primera alcaldessa de Barcelona, sent una ciutat cosmopolita, moderna i pionera en tantes lluites", començava dient Ada Colau en les Primeres Jornades Internacionals Feministes que organitza a Saragossa la revista CTXT amb l'Ajuntament de la ciutat. "Però alhora, tinc l'honor de ser la primera alcaldessa d'un govern municipal en el qual tots els seus membres es consideren feministes". Una de freda i una de calenta en la ponència que buscava analitzar la relació entre el nou municipalisme i el feminisme. Les polítiques públiques a les ciutats han marcat el debat del matí.

Com a mostra, un botó. Quan Colau, que ostenta també el càrrec de responsable de Seguretat de Barcelona, va començar a reunir-se amb la taula de seguretat de la ciutat es va adonar que no hi havia cap indicador de gènere a les xifres de criminalitat. "No hi constava la violència masclista però sí els accidents de trànsit quan la primera mata més", explicava sorpresa. L'alcaldessa creu que ara s'està començant a prendre consciència que hi ha moltes més violències masclistes que la física però que no es denuncien.

Economia i urbanisme feminista a les ciutats

L'economia també és un àmbit cabdal en el qual els ajuntaments tenen veu. Colau recordava que, com a contractista, l'ens municipal també ha començat a incloure com a requisit en els seus concursos públics a les empreses que tinguin plans d'igualtat o hagin implementat protocols per prevenir i detectar casos de violència masclista. I afegia que hi ha altres polítiques socials amb les quals han buscat tenir un impacte de gènere, com remunicipalitzar guarderies que havia privatitzat el govern anterior que permetin a les dones alliberar-se per poder dedicar-se a treballar o conciliar millor.

L'alcalde de Saragossa, Pedro Santisteve, assenyalava el problema de la transició a les polítiques feministes. Per exemple, confessava defensar la renda bàsica universal com a excusa per moure a l'Estat a plantejar "una veritable reforma del sistema fiscal". I encara així defensava la renda bàsica "perquè si una dona té assegurat l'habitatge i l'alimentació, potser es nega a prestar-li la seva força de treball a algú que l'exploti".

Si hi ha un espai on els ajuntaments poden incidir, aquest és l'urbanisme. Madariaga explicava com des de la reforma de la llei del sòl en 2007 s'introduïa un matís que permetia avaluar l'impacte mediambiental de gènere d'una obra. "La cura de la vida, de persones majors, menors o discapacitats, ho fan més les dones i al carrer, però la ciutat no ha estat pensada per a elles", agregava.

Treball sexual, un debat obert

La prostitució és un dels temes més delicats al debat entre els moviments feministes. L'11,5% de la població, segons el baròmetre, creu que s'hauria d'abolir. Les majories a favor de tenir en compte a les treballadores sexuals en qualsevol de les solucions són aclaparadores. En aquest terreny, Colau ha entrat sense miraments. Explicava com l'Ajuntament i les forces de seguretat han aconseguit, a través d'un treball de confiança, ajudar a 100 dones a sortir de la tracta.

Colau està en contra "dels discursos moralistes que neguen la veu de les prostitutes". Opinava que "cal escoltar-les i han de ser protagonistes". No entrava a discutir quin seria la solució, però sí al fet que siguin les prostitutes les que portin la veu cantant. I en aquest sentit criticava la posició del govern socialista que va denunciar la constitució del sindicat de treballadores sexuals. "No he vist mai que es queixessin de l'existència d'una patronal" postil·lava.