Barcelona en Comú reflexiona sobre com fer front a l'extrema dreta en els barris populars en un pòdcast

En el marc de la campanya 'Orgull de barri', Barcelona en Comú aposta ara pel format pòdcast per analitzar com el discurs de l'extrema dreta intenta calar als barris populars de la ciutat i com s'hi planta cara. En una conversa intensa d'una hora de durada, es pretenen respondre preguntes com: Per què guanya força l'extrema dreta als barris populars?; Quines eines tenen les veïnes per fer-hi front?; Quina és la importància de l'orgull de barri i de la comunitat en aquests barris?; Com pot acompanyar BComú aquests processos?

La regidora Jess González condueix la conversa entre Carol Recio, presidenta del Consell de Districte de Nou Barris i referent del grup municipal als districtes de Sant Andreu i Sant Martí, Jordi Mir, doctor en Humanitats i professor de la UPF, i l'activista queer Jose Martínez, veí de Torre Baró, on fa 3 anys va fundar la llibreria transfeminista Acció Perifèrica. Els comuns ja han fet bustiades, encartellades i recollides de signatures als districtes de l'eix Besòs (Sant Martí, Sant Andreu i Nou Barris) durant els darrers tres mesos, en el marc de la campanya.

Ver vídeo

Les reflexions del pòdcast

Per Recio, el repte de les esquerres és pensar com reforçar tot el comunitari i col·lectiu, i enfrontar la por que genera una extrema dreta que ja està a les institucions. "Hem de tenir en compte les condicions de vida a aquests barris, les incerteses que genera perdre la feina, no poder pagar el lloguer o la hipoteca", un temor que "conforma el seu dia a dia", com no podem obviar "la desafecció política i la pèrdua de confiança en la institució en analitzar el vot cabrejat i antisistema a Vox o AC".

L'activista Jose Martínez lamenta la imatge distorsionada que alguns mitjans ofereixen del seu barri després de les darreres eleccions: "Diuen que a Torre Baró és on més s'ha votat Vox, però no diuen que el percentatge més alt és el d'abstenció. Cent que votin a Vox són el reflex d'un barri de 3.000 persones? (...)Són barris on hi ha molta gent que no té dret a vot però volen votar. Són la gent migrada objecte de criminalització", argumenta

El professor Jordi Mir té clar que l'extrema dreta no té orgull de barri sinó objectius molt concrets que demanen trencar relacions de comunitat a través dels conflictes, siguin reals o creats. Per desarticular els discursos d'odi creu que cal evitar la victimització. "La gent no es mou només per informacions i dades, s'ha de tenir en compte els sentiments i les emocions", sosté. Per Mir "l'emoció passa per experiències compartides" i posa l'exemple de la PAH.

Per revertir aquests discursos, Recio defensa parlar amb les veïnes a peu de barri, alhora que no defuig l'autocrítica: "De vegades hem pecat de fer grans discursos, la gran política i la gran solució, quan es tracta d'empatitzar amb les incerteses de la gent comuna i anar a oferir respostes a allò micro i canalitzar-ho com un canvi real que podem portar a les institucions". Creu que ara cal "ampliar la mirada i trobar noves formes de relació entre el veïnatge i l'administració i entre iguals".