Público
Público
ecologisme

Una Barcelona més verda i animal

La ciutat aposta per la gestió ecològica i la naturalització per preservar i potenciar la seva biodiversitat. Jacarandes, tipuanes, sófores o 270 espècies diferents d'ocells són només alguns exemples de la fauna i flora que pobla la trama urbana.

Pla general d'un ciclista i dos corredors pujant pel carrer Manuel Arnús, just abans d'arribar a la carretera de les Aigües, al Parc de Collserola de Barcelona. Imatge del 2 de maig de 2020. (Horitzontal)
Pla general d'un ciclista i dos corredors pujant pel carrer Manuel Arnús, just abans d'arribar a la carretera de les Aigües, al Parc de Collserola de Barcelona. Imatge del 2 de maig de 2020. (Horitzontal)

La pandèmia de la Covid-19, que va obligar la població a quedar-se confinada a casa, ha posat en relleu la necessitat de molts de tenir contacte amb els espais verds i l'aire lliure. Al mateix temps, ha fet conscient a part de la ciutadania de la gran presència d'animals i plantes que viuen a la ciutat. "Durant el confinament hem vist com la fauna i la naturalesa tenen una capacitat de recuperació molt ràpida", afirma Octavi Borruel, responsable del Programa de Biodiversitat de l'Ajuntament de Barcelona. No només s'han vist senglars i altres animals campant a plaer o plantes guanyant terreny a l'asfalt: el silenci als carrers ha permès gaudir del cant de moltes espècies d'ocells.

Un barceloní mitjà potser només reconeix els coloms, les cotorres, les gavines o els pardals. Però a Barcelona hi ha 270 espècies d'ocells, 80 d'elles autòctones, i la resta migratòries. La capital catalana és també la llar d'esquirols, granotes, gripaus, ratapinyades, colobres i eriçons, per no esmentar papallones i invertebrats de tota mena. El mateix succeeix amb la vegetació: entre els més de 235.000 arbres de la zona urbana es poden veure el típic plàtan o el lledoner, però també hi ha pins, sòfores, jacarandas o acàcies roses, a més d'una important varietat d'arbustos ornamentals i autòctons que decoren parcs i espais verds i, al seu torn, contribueixen a la preservació de la biodiversitat.

Durant el confinament, a més, va sorgir una vegetació espontània mai vista a parcs i jardins de Barcelona, un fet que ha contribuït a augmentar la consciència sobre la importància de preservar el verd a la ciutat. "Tot ha servit perquè la gent reflexioni i hi hagi més sensibilitat", valora Sergi García, de Galanthus, entitat que col·labora amb els municipis per a ajudar-los a millorar la seva biodiversitat.

Dues dècades de treball

Capgrossos de tòtils de Barcelona han permès repoblar el delte del Llobregat

"Reverdir i permeabilitzar la ciutat és una qüestió plantejada ja en la Conferència de Rio del 1992", subratlla García. I, de fet, a Barcelona es duen a terme iniciatives des de fa més de dues dècades. La primera es remunta a l'any 1999, quan es va posar en marxa el projecte de reintroducció del falcó pelegrí. Aquesta espècie, extingida als anys 70, es va recuperar el 1999 amb l'alliberament de 15 cries a quatre punts de la ciutat. Van criar al cap d'uns anys i avui existeixen nou parelles: dos en edificis de L'Hospitalet de Llobregat, sis a Barcelona i una a les xemeneies de la tèrmica del Besòs.

Després van arribar altres accions per recuperar i preservar la fauna i la flora local. El 2003, l'Ajuntament va promulgar una mesura per protegir els penya-segats marítims de Montjuïc on hi havia, llavors, una colònia de xoriguers de les més grans d'Europa. "En l'actualitat la colònia ha desaparegut, però la zona continua tenint interès natural", explica García. Un altre projecte interessant és el seguiment d'ocells en edificis. Espècies com el falciot, el ballester i l'oreneta han trobat en els blocs un hàbitat per a niar. La legislació vigent a Barcelona no permet avui cap intervenció en edificis que pugui afectar o destruir algun lloc de nidificació o refugi.

Galanthus també ha desenvolupat el projecte de conservació de la biota en basses ornamentals naturals. En aquestes basses –situades en parcs històrics, com els del Laberint d’Horta, Pedralbes o Montjuïc– s'apliquen des de 2010 protocols de manteniment que afavoreixen el desenvolupament d'amfibis –granota verda, gripau i reineta– i organismes com les libèl·lules. Milers de capgrossos de tòtils de Barcelona han servit per repoblar basses del delta del Llobregat, on l'espècie pràcticament havia desaparegut. "Pocs casos hi ha d'una ciutat que dóna espècimens d'una espècie protegida a un espai natural", remarca García.

Gràfic de les colònies animals a la ciutat de Barcelona. Públic

Eriçons, ratapinyades i papallones

S'han habilitat punts de cria de ratpenats, una espècie que regula la població d'insectes

Durant els darrers anys, Barcelona fa seguiment de la població d'eriçons urbans. El 2007 es va descobrir una població al Zoo i a la Ciutadella, i fa quatre anys van aparèixer els primers exemplars en terrenys i solars vinculats al corredor ferroviari a la Sagrera i Sant Andreu. També s'han vist a Horta, Montbau i Nou Barris, així com a Montjuïc, on es reintrodueixen els eriçons rescatats de solars en obres. Barcelona també està potenciant la presència de ratapinyades, doncs, malgrat la seva mala fama, aquests animals "tenen la funció de regular la població d'insectes", explica Octavi Borruel. En concret, s'estan habilitant espais de cria a la xarxa municipal d'horts urbans.

Existeixen dos projectes de seguiment de papallones, un d'ells vinculat al Butterfly Monitoring Scheme a Catalunya (CBMS), amb dos itineraris al Turó del Carmel i Montjuïc, on cada setmana s'anoten les espècies observades. D'altra banda, l'Observatori Ciutadà de Papallones compta amb una xarxa de voluntaris per observar papallones en una vintena d'espais verds, un fet que indica el nivell de naturalització d'aquestes zones. "També estem fent esforços per instal·lar estructures per a cobrir les necessitats biològiques de fauna d'interès", afegeix Borruel. S'han creat refugis per a abelles solitàries o fanguers d'orenetes perquè puguin trobar material per als seus nius.

D'altra banda, el Consistori ha creat els "refugis de biodiversitat", una nova eina per reconèixer i vetllar pels valors de la flora i la fauna en parcs i jardins. En l'actualitat existeixen cinc refugis de biodiversitat al parc de Joan Miró, els Jardins de Valent Petit, la fàbrica de Ca l’Alier, la plaça de les Glòries i els Jardins del Doctor Pla i Armengol, als quals se'ls sumaran els llacs del parc de la Ciutadella, el llac del parc de Diagonal Mar, la plaça de la Sagrada Família i el llac de la plaça de Gaudí. En aquests espais s'apliquen mesures específiques de protecció de la flora i la fauna.

Aquests refugis són una de les novetats del pla de l'Ajuntament per a avançar cap a la gestió ecològica i la naturalització dels espais verds de la ciutat. El Govern d'Ada Colau vol aprofitar el moment de major sensibilització per donar un nou impuls a la ciutat verda i la biodiversitat. Aquest pla planteja importants canvis en la gestió dels espais verds. D'una banda, reformula la gestió ecològica que s'aplica en tota la ciutat. Per un altre, incorpora nous criteris per a la naturalització, és a dir, la transformació d'espais verds concrets per afavorir els processos ecològics i l'entrada espontània de flora i fauna.

Un nou model de jardineria

"Defugim de la jardinera universal i passem a un altre model que tindrà en compte les característiques de cada espai", resumeix Octavi Borruel. Per això s'han definit tres noves zones: els espais patrimonials, els espais de biodiversitat i els espais urbans. Els primers tenen una significació històrica, com el Laberint d’Horta. Els espais bio compten amb més del 60% de la superfície naturalitzada i tenen prats, herbassars, basses naturalitzades... És el cas de l'espai entre l'Hospital Clínic i el Mercat del Ninot. Els espais urbans són parcs amb major afluència de gent i un ús més intens.

El que canviarà en aquests espais són els criteris de sega, que disminuirà la seva freqüència en funció de cada tipus d'espai. "Veurem disminuir la gespa ornamental i sorgir més prats urbans i herbassars", diu Borruel. També canviarà la gestió dels escocells, on l'arrencada d'herbes i desbrossament serà menys freqüent i on es deixaran créixer herbes i plantes espontànies, la funció de les quals serà crear espai per a la biodiversitat i protegir els arbres de les plagues. "És un procés valent que requereix un canvi de mentalitat, també per part de la ciutadania, que s'haurà d'acostumar a un nou paisatge natural", conclou Borruel.

Més espais naturalitzats

Barcelona compta amb zones d'interès natural a Montjuïc, els Tres Turons i Collserola, en les quals destaca la presència de la vegetació pròpia de la regió mediterrània. Són l'hàbitat d'una gran diversitat de flora i fauna i també exerceixen un paper important com a zones donadores de biodiversitat en la trama urbana de la ciutat. Més enllà d'aquestes zones, Barcelona vol ara guanyar 17 espais naturalitzats en zones verdes existents, com els parcs de la Mar Bella, Diagonal Mar, Nova Icària, Riguessis d’Horta o Nou Barris. També es preveuen actuacions a Montjuïc per protegir la zona d'orquídies espontànies. En total, s'obtindran 783.300 m² de nou espai bio. A més, es volen guanyar 49.000 m² més en 60 espais verds viaris, com ara a rotondes i altres zones de la via pública de la ciutat.