La lluita per la defensa del territori va viure un ensurt ara fa un mes, quan el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, va proposar una llei per reduir tràmits urbanístics i ambientals i, així, potenciar l'activitat econòmica. A les portes d'una crisi econòmica, els ecologistes temen que els escassos avenços contra l'emergència climàtica es paralitzin o, fins i tot, reculin, a cop de rebaixes dels criteris ambientals com ja ha passat en altres comunitats autònomes.

La proposta de Calvet, que inicialment plantejava reduir el temps perquè la ciutadania pogués al·legar contra projectes, i així, facilitar-ne l'aprovació, ara només es limita a habilitar el mes d'agost per presentar projectes urbanístics: "No sabem per què finalment el Departament ha rectificat, però ens preocupa que tornin a proposar flexibilitzacions de criteris ambientals després del confinament. Temem que el Govern vulgui reiniciar l'economia a costa d'una reculada en el camp mediambiental", explica el responsable jurídic d'Ecologistes en Acció, Josep Hurtado.

Allà on un canvi de regulació podria fer més mal seria en els processos d'al·legacions, defensa: "La principal por és que s'estalviïn els tràmits d'audiència pública i participació ciutadana". Hurtado lamenta que es pugui llegir un tràmit d'informació ciutadana com un "endarreriment de l'activitat econòmica", i no com una garantia per a no explotar el territori.

Presses per construir

Aquests processos són els que va seguir SOS Costa Brava per fer les al·legacions del tan anhelat Pla Director Urbanístic (PDU) de la costa de Girona, que va ser aprovat per la Generalitat després de dues moratòries de les llicències urbanístiques durant el 2018 i 2019. Tal com explica una de les responsables de l'equip de coordinació, Irene Gisbert, el Govern va reaccionar davant la destrucció del litoral i va parar el negoci del maó per a pensar com desclassificar sòl urbanitzable, que va desembocar en el PDU presentat el desembre passat; un pla que, segons Gisbert, es va quedar curt.

SOS Costa Brava va presentar les al·legacions pocs dies abans de la declaració de l'estat d'alarma al març, un tràmit que ha quedat paralitzat per la pandèmia. I això vol dir que tota zona que no estigui emparada pel PDU de la Generalitat continua sent terreny edificable durant el confinament: "I tothom té molta pressa per a construir", explica.

Gisbert destaca que el PDU sí que ha suposat una millora en la protecció del litoral important, però que la Generalitat s'ha estalviat incloure la protecció de solars que els suposin indemnitzacions molt altes. Aquí és on, segons Gisbert, haurien d'actuar els ajuntaments, però això no és així: "Ajuntaments com el de Palamós, el de Begur o el de Palafrugell no fan res. I ara mateix s'està construint sense parar". Temen que aquests consistoris utilitzin la construcció per tenir una font d'ingressos ràpida en un context de crisi econòmica, a pesar que el mercat de les segones residències de luxe en la Costa Brava es congeli.

Aturada de l'ampliació del Prat

També han vist com avancen alguns projectes urbanístics els veïns del Prat de Llobregat: "Amb l'impuls de l'Ajuntament i la Generalitat s'està construint tot un nou barri, l'ARE Eixample Sud, que arrasa una zona agrària" explica Pere Bonet Lluch, membre de la plataforma Ni Un Pam de Terra en defensa del Delta del Llobregat. Assegura que, segons organitzacions com SEU Birdlife International, aquests camps són fonamentals per a la protecció d'ocells autòctons.

Aquest projecte també es troba amb els terrenys de l'Aeroport, focus del debat sobre l'ampliació just abans de la pandèmia: "En l'actual context és lògic pensar que els plans d'ampliació de l'aeroport s'aparquin perquè les previsions de creixement del trànsit aeri amb les quals es justificaven ja no tenen cap sentit", explica Lluch. L'activista no entén com és possible que l'Ajuntament del Prat s'oposi a l'ampliació de l'aeroport però, alhora, defensi els plans urbanístics que afecten l'horta, i tem també possibles flexibilitzacions que encara blindin més aquests projectes per a fer diners durant la crisi.

La indústria del plàstic guanya a Tarragona

Des del Camp de Tarragona també observen com la crisi del coronavirus està fent pujar el consum de plàstic i millorant l'activitat de les petrolíferes instal·lades en el complex petroquímic: "Puja el consum de guants, de màscares, del menjar a domicili... I el preu del petroli ha baixat un munt, per la qual cosa és un mercat molt econòmic ara mateix", explica Josep Maria Torres, portaveu de la plataforma Cel Net que ha liderat la lluita contra la contaminació de l'aire en el sud del país. "Pensàvem que s'havia acabat el món plastificat, i ara resulta ser tot el contrari", afegeix.

Amb la crisi econòmica a sobre, Torres tem que els controls que hauria d'assumir la Generalitat encara es facin menys per falta de pressupost. De fet, l'activista denuncia que la indústria privada ja està creant els seus propis observatoris, com el de la Qualitat de l'aire del Camp de Tarragona de Repsol: "No podem confiar en ells, perquè òbviament es faran estudis a mesura. I si abans el Departament ja no posava recursos, ara diran que no tindran diners per a fer aquests controls". Torres assenyala que la indústria petroliera instal·lada al Camp de Tarragona gaudeix de molt poder econòmic i tem de la influència que tindria en un context de crisi econòmica.