Público
Público

Medi Ambient El nou pla urbanístic de la Costa Brava rebaixa la pressió urbanística i impedirà la construcció de 15.000 habitatges

En els propers mesos el Departament de Territori n'ha de fer l'aprovació definitiva. El document actual estableix que 91 sectors es desclassifiquen, és a dir, deixen de ser urbanitzables. Pals, Roses, Begur o l'Escala, entre els municipis on més es redueix el nombre d'habitatges. La pressió social, exercida per moviments com SOS Costa Brava, explica, en part, la mesura de la Generalitat. 

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

La cala d'Aiguafreda, a Begur.

Pas endavant de la Generalitat en la reducció de la pressió urbanística a la Costa Brava, un dels territoris litorals de Catalunya més afectats des de fa dècades per l’omnipresència del ciment. Si al gener el Govern va aprovar una moratòria que impedia construir en una franja de 500 metres del litoral gironí, aquest dilluns la Comissió Territorial d’Urbanisme ha donat llum verda al nou Pla Director Urbanístic (PDU) de la Costa Brava. La gran novetat és que impedirà la construcció de 15.037 habitatges previstos en el planejament actual -la meitat del total- i es reduirà en més de 1.000 hectàrees la superfície on es podrà edificar.

El nou projecte ara afrontarà un període de 45 dies d’al·legacions i un mes d’audiència als ajuntaments a l’espera s’elevi al Departament de Territori i Sostenibilitat perquè el conseller, Damià Calvet, l’aprovi amb els canvis pertinents. La Generalitat es troba en el procés de revisió dels diversos plans urbanístics de Catalunya i, de moment, aposta per una clara reducció de la pressió immobiliària. Abans del de la Costa Brava ja va donar el vistiplau al nou PDU de l’Alt Pirineu, que estableix una reducció de 5.000 habitatges respecte la normativa prèvia.

En el cas de la Costa Brava, el nou pla urbanístic ha analitzat 202 sectors dels municipis, en els que la planificació anterior projectava la construcció d’habitatges. 91 d’aquests àmbits es desclassifiquen, és a dir, que deixen de ser urbanitzables i tornen a la xarxa d’espais oberts. Sumen 981 hectàrees de superfície i 12.840 habitatges. Entre els sectors on no es podrà edificar hi ha la Cala Morisca i la Pola Giverola (Tossa de Mar), tres dels sectors del Paratge Rodols i Interpals (Pals) o Sa Riera i la cala d’Aiguafreda (Begur). En 50 sectors es modifica la projecció urbanística, de manera que s’impedirà la construcció de 2.197 habitatges més. Són, per exemple, Sa Guarda i el Turó de Calders (Cadaqués), la Riera dels Molinets (Santa Cristina d’Aro) o Rodors – Roca Blanca, a Pals. Finalment, 61 àmbits es mantenen tal com estaven previstos.

Entre els pobles on més canvia la planificació hi ha Pals i Roses. En el primer es passa d’un potencial de creixement fixat en 2.169 habitatges a un de 632, mentre que en el municipi empordanès es passa de 6.624 possibles edificacions a un topall de 948. També destaquen els casos de Portbou, on es passa de 659 a 135 habitatges, L’Escala -de 2.223 a 778-, Begur -de 1.207 a 521- o Lloret -de 2.880 a 1.043-. 

L’encarregat de presidir la Comissió ha estat el secretari d’Habitat Urbà i Territori de la Generalitat, Agustí Serra, que ha explicat que el nou PDU s’emmarca en “una profunda reflexió sobre el model urbanístic que volem”, tenint en compte que “el model basat en l’extensió i el consum de sòl ha tocat fons i apostem pel reciclatge de la ciutat construïda”.

També ha destacat que la reducció de la construcció suposarà que es deixaran d’emetre gairebé 620.000 tones de CO2 a l’atmosfera i ha reconegut que la reducció també “és una demanda social de protecció del paisatge, que compartim des del Govern, en un territori que forma part de la candidatura a Reserva de la Biosfera per l’UNESCO”. De fet, entitats ecologistes agrupades a la plataforma SOS Costa Brava han instat els darrers mesos el Govern a anar més enllà en la protecció de la zona.