Público
Público
PAÍS VALENCIÀ

“Com ens podem fiar d’uns polítics que s’aprofiten d’un moment tan dur com aquest per impulsar la ZAL?”

La Zona d'Activitats Logístiques (ZAL) de la Punta, a València, torna a l’actualitat. L’Ajuntament de la ciutat del Túria fa un pas més cap a la seua reactivació. Malestar entre les associacions veïnals i ecologistes, decepció entre aquells que havien covat esperances en els "governs del canvi".

Imatge aèria de la zona de la Punta afectada per la ZAL, a València.
Imatge aèria de la zona de la Punta afectada per la ZAL, a València.

"Algú se’n recorda, d’allò que defensem? Des del principi sempre han sigut les mateixes dues coses: la nostra dignitat com a treballadors de la terra i l’horta com a patrimoni de tots els valencians, com un lloc de sobirania alimentària, cultural i etnològica". Per a Carmen González, presidenta de l’Associació de Veïns La Unificadora de la Punta, han sigut dècades de lluites amb unes seqüeles paisatgístiques i humanes devastadores. Encara fa feredat rebobinar a les albors del nou mil·lenni, quan les excavadores s’acarnissaren sobre 73 hectàrees de l’horta productiva d’aquesta pedania de València i van expulsar 135 famílies que es van veure condemnades a començar de zero. "Hi ha gent que va caure malalta, que va patir ictus i vessaments cerebrals, que va haver de rebre atenció psicològica, gent que va morir o gent que hem hagut de tornar a començar en un altre lloc", conta González.

A la Punta, l’ombra allargada de la seua desgràcia té el port de la ciutat com a tentacle protagonista. Aquests dies, l’Autoritat Portuària de València (APV) celebra que l’Ajuntament, amb Compromís i PSPV-PSOE al comandament, haja aprovat fa uns dies les obres de reparació de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL), una àrea industrial que es vol destinar per a activitats d’emmagatzematge i distribució de les mercaderies vinculades amb el tràfic marítim. Des de la institució presidida per Aurelio Martínez, consideren que aquest tràmit suposa el "tret d’eixida definitiu" a un pla que carrega un llarg historial de dissorts.

És l’enèsima temptativa de posar en marxa un projecte que les lluites veïnals i ecologistes, malgrat el drama viscut, van aconseguir aturar. De fet, són diverses les instàncies i les resolucions judicials que l’han anul·lat i mantenen la classificació inicial d’"horta especialment protegida" per a una extensió que van arrasar i van convertir en el que és ara: un polígon fantasma.

No debades, el projecte de la ZAL encara està atrapat en una teranyina judicial després que la plataforma "Horta és Futur, No a la ZAL" hi presentara un recurs contenciós administratiu a principis de 2019 contra el decret del Consell presidit per Ximo Puig. Aquest decret va sorprendre els moviments socials, que van veure frustrades totes les esperances que s’havien covat amb la conformació d’un nou govern de signe progressista al País Valencià.

El Govern del Botànic reactivava el projecte a les acaballes de 2018 adduint que la zona logística ja està urbanitzada i que no hi ha possibilitat de fer marxa enrere

El Govern del Botànic reactivava el projecte a les acaballes de 2018 adduint que la zona logística ja està urbanitzada i que no hi ha possibilitat de fer marxa enrere. I, ara, amb la decisió recent de l’Ajuntament de seguir endavant amb l’execució, els col·lectius en defensa de la terra denuncien l’entestament de l’Autoritat Portuària per imposar el seu criteri favorable contra el criteri de nombrosos experts i resolucions judicials que obri "perillosament" una via en una "política de fets consumats".

"No entenem per què no s’ha revisat amb lupa tot açò quan depén d’una resolució judicial que, si ens és favorable, pot implicar indemnitzacions. Era la mínima prudència que se’ls podia haver aconsellat i és d’una torpesa absoluta haver-ho fet en estat d’alarma", sosté Josep Gavaldà, portaveu de Per L’Horta. L’associació ecologista ha denunciat que aquesta llicència municipal per a la ZAL de la Punta suposa l’aval de l’alcalde Joan Ribó i el seu equip de govern per portar a terme una reclassificació de 700.000 metres quadrats de sòl d’especial protecció agrícola que les diferents sentències de 2009, 2013 i 2015, emanades tant del TSJ com del Suprem, ja van declarar nul·la. Per això, qualifiquen aquesta decisió de "temerària" i en contra de l’interés públic.

Indignació generalitzada

També l’Associació de Veïns La Unificadora ha reaccionat amb indignació. Aquest col·lectiu de La Punta suma quinze contenciosos administratius i l’ofensiva recent els obliga a plantar cara una vegada més. "Sempre ens toca anar enrere. M’agradaria saber qui està assessorant l’alcalde perquè, amb total seguretat, tornarem a guanyar i ens hauran d’indemnitzar. Malauradament, eixos diners ixen de la butxaca de tots els valencians, inclosos nosaltres. És vergonyós que, amb els nostres impostos, paguem els advocats que treballen a favor de fer la ZAL", afirma González.

"M’agradaria saber qui està assessorant l’alcalde perquè, amb total seguretat, tornarem a guanyar i ens hauran d’indemnitzar. Malauradament, eixos diners ixen de la butxaca de tots els valencians, inclosos nosaltres"

Tampoc han passat desapercebudes les formes. "Des del punt de vista de l’estètica política, és lamentable", valora Gavaldà. "Una falta d’ètica", remarca González. I hi afig la presidenta: "Com ens podem fiar d’uns polítics que s’aprofiten d’un moment tan dur com aquest per fer-ho?". I és que González, com tantes altres persones que van perdre la seua terra forçadament, ja no esperen res de cap color polític, així com mai no han vist recaure cap responsabilitat penal sobre els artífexs d’aquella operació. En el seu relat, hi ha una certa ràbia que remet a un mode de vida que ha estat arrabassat: "Hem guanyat i no ens han deixat tornar per a res, ni tan sols per a xafar simplement la terra on jo tenia ma casa, on el meu veí Ramonet ‘el Palmera’ cultivava la seua terra, on Rafaelet ‘el Ruso’ passava cada dia a treballar. Han intentat eliminar-nos psicològicament, però encara no han entés que no ho aconseguiran".

Desencants i responsabilitats

El nou impuls a la ZAL arriba tot just en els dies en què la plaça de l’Ajuntament de València assisteix a una transformació històrica. Els operaris municipals enllesteixen la primera fase d’una conversió en zona de vianants que pretén convertir el cèntric enclavament en símbol d’un canvi de rumb en la sostenibilitat de la ciutat. Així ho han anat expressant els màxims dirigents del consistori i de la Generalitat des del seu aterratge el 2015. Tanmateix, episodis com el del Forn de Barraca o la polèmica ampliació nord del Port de València —operació íntimament lligada a la de la ZAL— han destapat immenses contradiccions entre els discursos i les actuacions dels "governs del canvi". Com a exemple, l’alcalde Ribó, que ha passat del rebuig al projecte en el seu dia a una reactivació que, encara que revestida de resignació, accelera les pretensions del port.

Ignasi Vázquez va ser alcalde pedani de la Punta durant l’anterior legislatura, a proposta de Compromís. La seua vinculació directa amb les lluites del barri el convertien en un baluard per als interessos d’una pedania especialment castigada. Però l’aprovació del Pla Especial de la ZAL per part de la Generalitat va precipitar la seua eixida de la coalició valencianista. La seua és una de les veus que il·lustren el desencant davant de la gestió en aquesta qüestió.

"Ha sigut molt dur; m’han fet molt de mal. Ací hi ha hagut tècnics amb tesis molt neoliberals que han convençut persones que, en teoria, pensaven que eixe espai era necessari per a la qualitat de vida de la ciutat", explica. Com a resposta a aquella mala experiència, Vázquez va suspendre les relacions amb el consistori però no va abandonar el càrrec per seguir treballant pel veïnat i dedicar el sou íntegre a les despeses judicials contra la ZAL i a altres lluites en defensa del territori.

"Ací hi ha hagut tècnics amb tesis molt neoliberals que han convençut persones que, en teoria, pensaven que eixe espai era necessari per a la qualitat de vida de la ciutat"

Per a Vázquez, Compromís ha jugat un paper de responsabilitat evident. De moment, però, les explicacions oficials sobre el què i el com d’aquesta decisió brillen per la seua absència, tant pel que fa a l’alcalde Ribó com a la vicealcaldessa del PSPV, Sandra Gómez. La manca de transparència, tanmateix, no oculta el que els moviments socials ja consideren l’atac més aberrant a la justícia i al poble, després de la gestió de l’accident de metro. "Ara Ribó ens conta una història dient que la ZAL ja està acabada i és irreversible, però això és mentida. Amb aquesta crisi ho hem vist; és un moment per reflexionar: ¿és més rendible tenir un pàrquing de contenidors que un rebost que produeix aliments de manera sostenible al costat de la ciutat?", argumenta Vázquez.

Un port que mana

"La ZAL no hauria d’haver-se fet mai", afirma el professor jubilat Josep Sorribes. Per a l’expert en Economia Regional i Urbana, a la qüestió de la protecció del territori cal sumar una altra variable: la inoperància d’aquesta àrea industrial en una ubicació menuda i mal connectada. Sorribes apunta que el port de València està localitzat en un dels llocs menys accessibles i rendibles de la ciutat que el converteixen en un atzucac, i no entén l’obstinació del lobby portuari en situar la seua activitat en aquesta castigada zona que ja ha assestat greus colps contra les platges del sud, Natzaret o la mateixa pedania de la Punta.

"S’hauria d’haver traslladat aquesta activitat cap a Sagunt des de fa temps. Tindria menys costos que a València i tindria millor connexió. L’Autoritat Portuària ha reconegut que, quan se sature l’activitat a València, s’ha de créixer a Sagunt. Per què, doncs, no comencen per allà?", subratlla Sorribes.

Per al professor, la gran qüestió de fons és el model de port pel qual s’aposta i la seua integració en la ciutat. Un model que, vistes les darreres actuacions, s’ha caracteritzat per la manca de transparència, les campanyes de suport ordides per l’empresariat i les ànsies competitives per convertir-se en "el port més important del Mediterrani". Sorribes considera un error no plantejar una connexió verda entre el parc natural del riu Túria i el parc natural de l’Albufera. "L’empeny per mantenir la ZAL en aquell enclavament està impedint una certa racionalitat en el territori metropolità. És un entrebanc clar a un plantejament de ciutat més equilibrat".