Barcelona plena d'erotisme i poesia

"El poeta com una puta ha de ser capaç de ficar-se al llit amb qualsevol paraula". Aquesta cita de Vladimir Maiakovski que la directora -la madame- del Prostíbul poètic de Barcelona ha rescatat d'un llibre que l'acompanya aquests dies potser és un bon punt de partida per comprendre de què tracta aquesta original iniciativa que combina poesia i bordell. Perquè per a molts no és fàcil d'assimilar l'audàcia d'un projecte que no solament ens acosta a la poesia des del recital en directe dels seus creadors embolicats en la sensualitat dels vestits d'un cabaret dels anys 20, sinó que a més ens ofereix la possibilitat d'"un privat" amb ells, és a dir, que el o la poeta que decidim ens llegeixi els seus textos cara a cara, en un racó allunyat, només a nosaltres -previ pagament del seu corresponent preu, és clar.

Els orígens transatlàntics del bordell

La idea va néixer a Nova York el 2007, quan tres estudiants de literatura, cansats d'intentar buscar editorials per editar els seus poemes, van decidir vendre directament la seva poesia a clients i, per això, recrear el típic bordell al que acudien artistes com Picasso, Toulouse-Lautrec i tants d'altres, quelcom que als nord-americans els crida molt l'atenció. D'allà va vindre la "madame" originària - Kiely Sweatt- que, quan va arribar a Barcelona el 2009, va demanar-li permís a la de Nova York per fundar aquí el primer Prostíbul poètic europeu. Un any després, com que Kiely havia de tornar als Estats Units, va prendre el seu relleu Sonia Barba, actriu i directora escènica, que va passar de ser "Madame Taxi"- el seu pseudònim dins l'espectacle- a "La" madame del bordell més líric de la capital catalana.

"Llavors jo em vaig obstinar a portar-lo al teatre perquè considerava que es mereixia un entorn més cuidat, i ho vaig aconseguir al Teatreneu, al barri de Gràcia, on vam estar una temporada sencera", explica Sonia Barba. "Va ser una bogeria absoluta tal com estan les coses: 21% d'IVA cultural, una companyia de 15 persones en un teatre de 70 localitats, anant a taquilla i al 50% amb el teatre...", recorda la directora del projecte. "Malgrat això, va estar molt bé perquè va unir molt el grup i vam començar, arran d'aquesta experiència, a tenir una regularitat en la representació, la qual cosa ens va servir per introduir-nos en les agendes culturals de la ciutat".

Una gran família amb moltes llars

El pas pel Teatreneu va consolidar la companyia i "la família" aleshores ben constituïda va començar a créixer "i fins i tot després, com en totes les famílies, hi va haver uns que se'n van anar, uns altres que van entrar, una que es va casar, uns altres que van marxar amb la motxilla i van tancar la porta d'un cop...", riu la madame. Avui en dia el Prostíbul poètic el formen 33 persones però aquest és un número molt provisional perquè, com comenta la Sonia, "gairebé en tots els esdeveniments se t'acosta algú i et diu que vol formar-hi part".

El Prostíbul poètic com espai d'intimitat i creació

La gràcia d'aquesta innovadora proposta no és tan sols la de prendre una copa d'una altra manera, rodejats de paraules boniques i lluentons, sinó també l'oportunitat de trobar-se amb els que potser són els nous grans noms de les nostres lletres abans que algun editor els descobreixi. De fet, al Prostíbul es van gestar molts d'altres projectes artístics que avui ressonen a l'escena catalana, i poetes que en formen part van aconseguir publicar els seus llibres arran del seu treball dins d'aquesta iniciativa.

Un ressorgiment de la poesia a Barcelona?

"Jo des que vaig començar en el prostíbul, fa set anys, escolto la mateixa pregunta i responc que portem set anys començant a canviar. Sembla que mai s'acaba de fer el salt perquè seguim fent-nos la mateixa pregunta", admet la directora del Prostíbul. "En ciutats com Madrid i Barcelona sí que hi ha una escena poètica però en espais que segueixen estant en els marges i els grans esdeveniments públics -com la Setmana de la poesia de Barcelona- estan tan institucionalitzats que no deixen espai per al brou de cultiu que hi ha a la ciutat. Porten grans personalitats, que és una meravella acostar-s'hi i veure'ls, però queden fora moltíssims creadors", raona Sonia Barba.