El BBVA, imputat en el cas Villarejo

El jutge del cas Villarejo, Manuel García Castelló, ha imputat el BBVA com a persona jurídica pels delictes de suborn, revelació de secrets i corrupció en els negocis pels pagaments que va fer durant anys l'excomissari a canvi de treballs d'espionatge. Fonts jurídiques han confirmat que el magistrat de l'Audiència Nacional ha acordat la imputació del banc a petició de la Fiscalia Anticorrupció dins de la peça del cas Tàndem relativa a les contractacions del banc a Villarejo, que van començar el 2004 davant d'una OPA hostil de Sacyr i es van allargar fins al 2017.

Segons l'escrit d'Anticorrupció, que va ser presentat davant el jutge instructor el passat dimecres, els contractes BBVA dirigit per Francisco González amb l'entramat empresarial del comissari jubilat José Manuel Villarejo van tenir per al desenvolupament de serveis d'intel·ligència, "de naturalesa patrimonial i caràcter il·lícit", a més de seguiments personals i accés a comunicacions o documentació bancària que, al seu entendre, van suposar "múltiples" vulneracions de drets fonamentals de diverses persones.

El banc està imputat per possibles delictes de suborn, revelació de secrets i corrupció

La Fiscalia afirma que l'anàlisi de la documentació en suport paper i digital confiscada en els registres practicats al mes de novembre de l'any 2017 i de la documentació aportada per BBVA acreditaria que la contractació i els pagaments presumptament il·lícits a la mercantil CENYT van afectar diverses àrees sensibles del banc i a diversos executius de l'entitat durant un perllongat període. Així mateix, destaca en el seu escrit que algun dels directius investigats, la identitat dels quals no es dona a conèixer en estar la causa secreta, hauria percebut fons de l'entorn del Grup Cenyt per facilitar tals contractacions.

Per tot això, i d'acord amb l'article 31 bis del Codi Penal, permeten traslladar la persona jurídica la responsabilitat penal pels delictes comesos per les persones físiques, descarta que de moment que l'entitat financera pugui ser considerada com a perjudicada pels fets investigats, cosa que el jutge García Castellón comparteix, de manera que rebutja que el BBVA pugui personar-se en la causa com a acusació particular.

Investigacions de 'Público'

Fa aproximadament un any, aquest diari va informar en exclusiva que el cap de seguretat del banc BBVA havia pagat l'excomissari Villarejo 242.000 euros quan ja estava empresonat. Així, Público va informar que l'entitat bancària va transferir 242.000 euros en quatre pagaments de 60.500 després de la detenció de Villarejo i la intervenció del seu entramat per part de l'Audiència Nacional, la Fiscalia Anticorrupció i l'Agència Tributària. En concret, els quatre abonaments del BBVA es produeixen quan l'acabalat policia està a la presó d'Estremera: el 7 de novembre i el 5 de desembre de 2017 i el 3 i 7 de gener de 2018.

Aquest mitjà també va informar en exclusiva que el banc, ara imputat, havia contractat a l'empresa de Villarejo el 2014 per fer front al xantatge d'Ausbanc, segons consta en el sumari de l'Operació Nelson per la qual qui va ser el president d'Ausbanc, Luis Pineda, va ser enviat a la presó d'Estremera juntament amb el president de Manos Limpias, Miguel Bernad. Així mateix, aquest mitjà també va assenyalar en exclusiva que els comissaris Villarejo i García Castaño van filtrar a Iberdrola l'espionatge que els va encarregar el BBVA.

Finalment, aquest mitjà també va informar fa escassos dies de la 'xarxa d'empresaris' creada per alts comandaments policials, comandats per Villarejo, que van acabar en la seguretat de grans companyies, entre les quals es trobava el BBVA.

Novena peça del cas Tàndem

Aquesta peça de la causa Tàndem, la número 9, és molt complexa i ha anat creixent a mesura que ha avançat el treball dels investigadors. Segons les fonts jurídiques consultades, podria considerar-se una causa en si mateixa, donada l'abundància de contractes i d'arestes en cada un dels treballs que la mercantil de Villarejo, Cenyt, hauria vingut exercint per al BBVA des de l'any 2004.

La part més coneguda és l'anomenada 'operació Trampa', el desplegament que hauria orquestrat Villarejo per aconseguir frenar el desembarcament de la constructora Sacyr en el Consell d'Administració del banc.

L'excomissari va facturar més de mig milió d'euros a canvi d'informes d'espionatge

Segons diverses informacions periodístiques, l'excomissari va facturar més de mig milió d'euros a canvi d'informes que incloïen el monitoratge de més de 4.000 telèfons i seguiments a periodistes, empresaris i polítics entre 2004 i 2005, inclòs el llavors ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, personat com a acusació en la causa.

Després de la difusió de l'existència d'aquells negocis amb Villarejo a principis d'aquest any, el ja president d'honor del BBVA Francisco González va presentar la seva renúncia al càrrec i la nova presidència va encarregar una auditoria i una investigació internes per aclarir els fets.