Bona salut del català en missatgeria i xarxes socials, pèssima en Justícia i cinema i irregular al comerç de Barcelona

Quina és la salut del català a Catalunya? D'opinions n'hi ha de molts tipus, però una de les eines fonamentals per tenir una radiografia acurada de la situació de la llengua és l'Informe de Política Lingüística 2017, que la consellera de Cultura, Laura Borràs, ha lliurat aquest dijous al president del Parlament, Roger Torrent. El treball, de més d'un centenar de pàgines, situa l'extensió del coneixement del català entre la població adulta migrada com el "repte amb més transcendència" que té l'idioma.

El 94,3% de la població entenia el català l'any 2013, un nivell molt similar al del 1991 (93,8%), segons dades de l'Enquesta d'usos lingüístics, si bé és cert que la població ha crescut en aquest període, amb l'arribada de més d'un milió de persones provinents d'altres països i, òbviament, sense un coneixement previ de la llengua. En el mateix temps sí que ha augmentat el volum de persones que saben escriure en català, que ha passat del 39,9% el 1991 al 60,4% el 2013. Ara bé, ni molt menys tota la població catalana considera important saber parlar de la llengua, sinó que només ho fa el 70%.

En d'altres camps, però, el català sí que experimenta progressos. Segons l'Enquesta de participació cultural a Catalunya, el 64,9% de la població ha vist continguts audiovisuals en català el darrer any, mentre que en ràdio arriba al 73,2%, nou punts més que el 2015. En els diaris, s'ha passat del 57,1% del 2015 al 69,2% el 2017, i en revistes del 33,3% al 54,2%. A Internet, el 59,9% dels consultats ha visitat pàgines en català el darrer any, 5,5 punts més que el 2015, mentre que el percentatge en castellà se situa al 90%.