De Borrell a Batet: el Govern de Pedro Sánchez manté les distàncies amb Catalunya

Pedro Sánchez comença a traçar les línies del projecte socialista per a Catalunya. El nou executiu, que havia d’iniciar una nova etapa de negociacions per destensar les relacions entre el govern Torra i Madrid, aposta per cares que han tingut un paper pronunciat durant els mesos de més tensió política. De moment, els gestos a les promeses de diàleg són tímids i venen acompanyats per les veus més dures contra el procés independentista. El màxim exponent d’aquest binarisme el representen els catalans: a la cartera d’Administracions Públiques, Meritxell Batet, socialista de tarannà moderat; al ministeri d’Exteriors, Josep Borrell, participant destacat en alguns actes de Societat Civil Catalana.

Els partits independentistes ja han expressat el seu escepticisme respecte el que això suposarà per seure a taula i arribar a port. La portaveu d’Esquerra, Anna Caula, ja ha dit que els republicans no són "gaire optimistes": "No és la millor manera de començar, però actuem amb el seny d’esperar a veure les polítiques que ens proposen", ha dit des del Parlament. L’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també s’ha pronunciat sobre els reptes de Sánchez amb Catalunya i els presos polítics: "Mentre aquesta llibertat [dels presos] no sigui possible, esperem que el nou Govern de l’Estat faci el que sigui possible perquè aquestes persones puguin ser a presons catalanes".

Via Borrell vs. Via Batet

Són les dues cares de la mateixa moneda. Un forma part de l’estructura més tradicional del socialisme i l’altra comença la seva carrera al partit passats l'any 2000 com a independent. Josep Borrell és exministre d’Obres Públiques i Urbanisme (l’actual Foment) en els governs de Felipe González. Va intentar liderar el partit un cop González es va retirar, però l'esclat d'un cas de frau fiscal d’un dels seus homes de confiança el van obligar a apartar-se de la carrera per la Moncloa. Després d’això, Borrell s’ha dedicat a la política comunitària: va ser representant d’Espanya en la convenció encarregada de redactar la constitució europea, l’any 2002, i el 2004 va liderar la candidatura per la presidència al Parlament Europeu, fruit de l’aliança entre el Partit Popular Europeu i el Partit Socialista Europeu, que va guanyar.

Les posicions dels dos representants catalans a l’executiu respecte el conflicte català són notablement diferents. Borrell ha sortit al faristol de manifestacions espanyolistes convocades per Societat Civil Catalana, com ara la del passat 8 d’octubre, una de les més massives. Les seves intervencions estan marcades per un discurs d’alt voltatge escudat en l’europeisme: ha assenyalat la bandera de la Unió Europea per enaltir-la com "la nostra estelada" i ha demanat a Puigdemont que no porti Catalunya "al precipici". ,

Veig que els socialistes volen continuar dividint Catalunya entre infectats i desinfectadors. I és clar, ells tenen la màquina de repartir carnets entre qui convé ser netejat i qui no.

— Carles Puigdemont 🎗 (@KRLS) 5 de junio de 2018

​
En canvi, Batet ha estat una de les veus crítiques socialistes amb el tarannà del Govern popular: "L’aproximació que ha fet Rajoy amb Catalunya ha consistit simplement a no fer-ne referència o en obrir la via judicial" deia davant la premsa setmanes abans d’aquest nomenament. Les seves posicions, en sintonia amb el catalanisme socialista moderat, contrasten amb la dels seus companys. Com a ministra d’Administracions Públiques s’encarregarà de dinamitzar el debat territorial en aquesta nova fase; el seu perfil sembla ser un missatge amable pel Govern Torra.

Calvo i el 155

Pel que fa al conflicte català, el tercer nom a destacar del Govern Sánchez és el de Carmen Calvo, futura Ministra d’Igualtat –cartera creada per José Luis Zapatero, relegada a secretaria d’Estat després de la crisi i suspesa amb l’arribada al poder del PP- i vicepresidenta. Calvo va ser la veu del PSOE durant la negociació del suport socialista al 155. En aquell moment, es va fer sentir per justificar la intervenció de l’autogovern català davant la posició "no neutral" de les institucions catalanes, el Govern i els mitjans de comunicació. La socialista va pactar donar suport a la iniciativa del PP a canvi que el 155 no impliqués la intervenció de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.

La incògnita del Corredor Mediterrani

Un dels altres noms destacats és el de José Luis Ábalos, molt proper a Sánchez i una de les peces clau per la tirada endavant de la moció de censura contra Rajoy. A banda de seguir controlant la secretaria d’Organització del partit, com ha fet fins ara, Ábalos ocuparà el Ministeri de Foment. La seva carrera comença a l’Ajuntament de València, on va ocupar un escó durant 10 anys, des del socialisme més esquerp amb el catalanisme, pel que guarda distàncies amb Ximo Puig. Durant els últims dies, ha fet declaracions d’obertura tímida al diàleg amb Quim Torra, sempre condicionat a una "tornada a la normalitat".

El Govern Sánchez ja està gairebé tot tancat. Com ja era d’esperar, la fins ara mà dreta de l’actual president, Margarita Robles, ocuparà el ministeri de Justícia. La seva carrera professional l’avala: va ser la primera dona a arribar al Tribunal Suprem, i va ser nomenada secretària d’Estat de Justícia i Interior durant la legislatura de Felipe González, just després de l’escàndol dels GAL. Des del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) es va aliar amb la dreta judicial per enfrontar-se a Baltasar Garzón.