Público
Público

La burocràcia frena la rehabilitació d'edificis a Catalunya, que només representa el 30% dels visats

Els arquitectes denuncien que els tràmits i les dificultats dels propietaris per arribar a acords són entrebancs per a la la transformació energètica que faciliten els Next Generation i advoquen per la pedagogia i la conscienciació

Edificis rehabilitació
Blocs d'edificis amb algunes dècades d'antiguitat a Barcelona. / ACN

David Rodríguez

Una cursa a un ritme lent i plena d’obstacles que dificulta la consecució de l’objectiu. Aquest podria ser el dibuix de l’estat del sector de la rehabilitació d’edificis a Catalunya, que presenta una taxa molt per sota dels objectius climàtics que marca la Unió Europea (UE) per l’any 2050.

Malgrat la relativa urgència ambiental, alguns factors externs, com l’excés de burocràcia i les dificultats de les comunitats de propietaris per assolir acords per emprendre els projectes estan refredant les iniciatives que, malgrat que estan incrementant-se en els darrers temps, encara disten de les xifres volgudes.

Tot i que els fons europeus Next Generation poden arribar a subvencionar més d’un 40% de l’actuació i que a Catalunya li corresponen 480 milions del programa de rehabilitació energètica, que beneficiaria 60.000 llars, el ritme actual d’execució impossibilitarà arribar als 25.000 marcats per aquest any 2023, el que provoca que professionals i Administració demanin una pròrroga dels terminis.

A Catatalunya li corresponen 480 milions del programa de rehabilitació energètica dels fons Next Generation

Més enllà dels retards administratius i de les exigències europees, els arquitectes admeten que els ciutadans no s’acaben d’animar a dur a termes les obres de rehabilitació energètica. El Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), adverteix dels perills de seguretat en els blocs de pisos construïts entre el 1950 i el 1970, aixecats sense cap classe d’aïllament tèrmic.

En alguns casos, en un simple canvi de finestres, que pot ascendir als 4.000 euros, una quarta part se’n va en taxes i certificats. A més, la persona o comunitat de veïns que sol·licita la rehabilitació ha d’avançar l’import sense saber si rebrà finalment la subvenció.

En les seves dades respecte a l’evolució de les xifres de rehabilitació durant el primer semestre de 2023, el COAC mostra que, tot i que la rehabilitació augmenta, encara té un pes poc significatiu. En la seva anàlisi, el Col·legi constata que “la intervenció en edificis existents continua estancada, i tot i la posada en marxa de tots els programes d’impuls a la rehabilitació finançats pels fons Next Generation, no es detecta un impacte positiu en les dades”.

De fet, tot i que la superfície visada en rehabilitació a Catalunya el primer semestre d’enguany ha estat de 665.925 metres quadrats, un 25% més que el mateix període de l’any anterior, tan sols representa el 30% del total de superfície visada. Només a Tarragona, s’ha registrat un comportament negatiu pel que fa a la superfície visada de reforma i de rehabilitació, amb un descens del 10%.Pedagogia davant un parc envellit

El degà del COAC, Guillem Costa, explica que “malgrat la voluntat dels Fons Next Generation de ser un impuls al canvi de paradigma que afrontem com a societat davant el canvi climàtic, i on els arquitectes volem ser peça clau i actor actiu i necessari per liderar-ne el repte, la descarbonització del parc edificat existent mitjançant la rehabilitació energètica encara és lenta”. Per aquesta raó, reivindica la importància de la pedagogia i la conscienciació de la necessitat i beneficis de dur-la a terme davant d’un parc envellit com el que existeix a Catalunya.

“Tota construcció anterior als anys 80 té mancances de caràcter energètic i és el perfil idoni per aprofitar aquests Fons Next Generation, que no ens cansem de dir que són una oportunitat única fins pel que fa a dotació econòmica i impacte que volen assolir”, incideix Costa. Tot i que les convocatòries fa dos anys que estan vigents, el COAC ha rebut poques sol·licituds. Des del Col·legi asseguren que les administracions s’han compromès a donar un impuls per agilitzar els tràmits administratius.

Tota construcció anterior als anys 80 té mancances de caràcter energèticGuillem Costa, degà del COAC

Fins a la data, des del COAC, que assumeix el paper d’Oficina Tècnica de Rehabilitació (OTR) i emet la documentació tècnica que es presenta per als ajuts, s’ha notat un cert repunt en l’entrada de sol·licituds, però encara per sota dels objectius a complir. Els professionals han tramitat prop de 300 expedients, que suposen una rehabilitació de prop de 2.000 habitatges a Catalunya, que serien un 50% dels rebuts per al programa d’edificis.Guia per a la rehabilitació

En aquest context, el passat dia 11, la seu del COAC a Barcelona va acollir la presentació de la Guia veïnal de rehabilitació, impulsada per la Confederació Estatal d'Associacions Veïnals (CEAV) i el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (Cscae).

El document vol apropar a la ciutadania els conceptes clau de la rehabilitació d'una forma molt pràctica i amb un llenguatge senzill, donant resposta a les principals preocupacions detectades per les entitats veïnals, i serà utilitzat per les associacions de veïns i les oficines de suport a la rehabilitació dels col·legis d'arquitectes per difondre la rehabilitació entre la població.

Amb aquesta campanya, els arquitectes volen assolir el repte de rehabilitar 60.000 habitatges a Catalunya i més d'1 milió a l’Estat espanyol a través de la presa de consciència per part de la població de la necessitat de l’eficiència energètica, que a hores d’ara resulta molt minsa. La guia pretén ser una eina per desbloquejar els processos de rehabilitació, que estan sent més lents del desitjable.

Una dada il·lustrativa és la que ofereix l'Associació de Promotors i Constructors d'Edificis de Catalunya (APCE), afirmant que en els darrers cinc anys, a Barcelona només s’han rehabilitat 70 habitatges. Promotors i arquitectes coincideixen a reconèixer que les xifres es revertiran quan la població interioritzi que el fet de rehabilitar un habitatge energèticament permet un estalvi de 620 euros l’any de mitjana en la factura de la llum i redueix l’emissió de CO2 en 811 quilograms.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?