El camí al 21D

A tres dies de la data límit per tancar les llistes, els partits catalans ja tenen gairebé tot a punt per a les eleccions del 21D. Després de setmanes d'estira-i-arronsa, especialment en el bàndol sobiranista, ja hi ha coalicions, hi ha aliances -algunes, de sorprenents- i hi ha unes quantes enquestes. Que apunten a una repetició de la foto de l'27S, encara que les espases estan en alt.

Després de no poca controvèrsia i de 'pressing' de Puigdemont, el PDeCAT i part de l'independentisme per formar una candidatura conjunta, els tres grans partits que defensen la República catalana concorren en solitari a les eleccions, integrant cada un els seus aliats menors.

Els republicans presenten com a candidat el seu líder, el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, empresonat per ordre de l'Audiència Nacional pel seu paper en la declaració d'independència del 27-O. I col·loquen en posicions de sortida la resta dels seus consellers en presó preventiva o a Brussel·les: Raül Romeva (Afers Internacionals), Carles Mundó (Justícia) i Toni Comín (Sanitat) en els llocs 3, 5 i 7 per Barcelona; Dolors Bassa (Treball) com a cap de llista per Girona, i Meritxell Serret (Agricultura) encapçalant la llista de Lleida.

Puigdemont, amb un PDeCAT sense sigles

El PDeCAT tindrà finalment com a candidat el president de la Generalitat, Carles Puigdemont. El president havia repetit durant mesos que no seria candidat, i fa tot just uns dies va llançar la proposta de ser-ho en una llista unitària del sobiranisme. Avortada aquesta llista, Puigdemont va acceptar encapçalar la candidatura del seu partit. Encara que aquest concorrerà als comicis (per tercera vegada consecutiva) sota altres sigles.

Amb tota seguretat, la formació inclourà igualment en posicions de sortida els seus consellers a la presó provisional o a Brussel·les: Joaquim Forn (Interior), Clara Ponsatí (Ensenyament), Jordi Turull (Presidència), Josep Rull (Territori) i Meritxell Borràs (Governació).

La CUP, en solitari

Tanca el bàndol independentista la CUP, que aquest diumenge va desfullar la margarida i va decidir presentar-se en solitari a uns comicis que considera "il·legítims". Per les seves estrictes normes internes, la major part dels seus diputats al Parlament (els que porten més de dos anys a l'escó) no poden repetir a les llistes. Això inclou aquells dels seus representants que han obtingut més visibilitat des de l'27S, com Anna Gabriel, Gabriela Serra o Benet Salellas.

L'opció sobiranista no independentista, la liderarà Xavier Domènech, com a candidat de Catalunya En Comú-Units Podem, coalició que integra cinc partits: Catalunya a Comú, Barcelona en comú, Iniciativa per Catalunya Verds, Esquerra Unida i Alternativa i Podem Catalunya (sense Fachin i els seus).

El PSC, amb ex de CiU

En el bloc unionista, el PSC, amb el seu secretari general, Miquel Iceta com a candidat, és l'únic que ha presentat aliats sorpresa: Units Per Avançar, els hereus no independentistes d'Unió, amb el seu líder, Ramon Espadaler, al número 3 de la llista per Barcelona.

Menys sorpreses hi haurà en els altres dos partits del bloc del 78. Ciutadans, probablement la formació que més ha insistit a demanar eleccions anticipades, repeteix amb Inés Arrimadas -que al setembre va arribar a amenaçar amb una moció de censura, i que en diverses ocasions ha donat per mig fet que seria la nova presidenta de la Generalitat després d'uns comicis-, i repetiran igualment els seus caps de llista a Tarragona (Matías Alonso), Girona (Jean Castel) i Lleida (Jorge Soler).

El PP busca un front unionista

Pel PP català, finalment, repeteix també com a candidat el seu president, Xavier Garcia Albiol. Continuaran igualment Andrea Levy, com a número 2 per Barcelona, seguida pel secretari general de la formació, Santi Rodríguez, i la seva portaveu adjunta, Esperanza García. L'únic fitxatge mediàtic és el de l'alcalde de Gimenells (Lleida), Dante Pérez, que acaba d'abandonar el PSC disgustat per la seva aliança que Units Per Avancar, i que serà el número 2 per la demarcació.

Si s'acceptés la proposta d'Albiol, s'accentuaria una ja marcada tendència a considerar el 21D com un nou plebiscit -sigui per la república, sigui pel 155 i el retorn a l'autonomisme-, amb dos blocs oposats i els Comuns al mig.

Sobre aquesta lectura, les enquestes apunten a una repetició dels resultats del 2015. Potser amb un molt lleuger augment per als partits constitucionalistes, però dins el marge d'error dels sondejos. A més del resultat en escons, i si l'independentisme aconsegueix mantenir la seva actual majoria absoluta (72 escons sobre 135), serà gairebé tan transcendental el percentatge de vots. Tant en el cas que els independentistes superessin el llindar del 50% (van obtenir un 48% el 2015), cosa que donaria nova força al seu projecte, com en el cas que veiessin rebaixades les seves xifres actuals.