"Tenim l'emergència climàtica al damunt"

"Ja no es tracta d'una veritat incòmoda, sinó d'una realitat ineludible". D'aquesta manera, la plataforma Rebel·lió o Extinció demana més cobertura sobre l'emergència climàtica que viu el planeta als mitjans de comunicació públics. La plataforma diu adreçar-se a ells perquè "són propietat de tothom i són els que tenen el mandat més palès de servei públic", i els demana que reconeguin aquesta situació "d'emergència" i que tractin "amb la importància i la coherència que es mereix" la situació climàtica actual.

"Tot el que no sigui parlar i informar en aquests termes és amagar, eludir, confondre i desarmar la capacitat de reacció de la nostra societat", diu el manifest, que compta amb el suport de nombroses personalitats del món cultural, polític i social com els líders dels sindicats d'UGT i CCOO, Camil Ros i Javier Pacheco, l'escriptora Brigitte Vasallo, o exdiputats al Parlament com Gabriela Serra, David Fernández o Dolors Camats. Representants de l'entitat li han entregat la carta al director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, després de manifestar-se davant la seu de la ràdio i llegir el text.

La carta oberta també ha estat signada per membres de la comunitat científica com el professor d'Investigació i Director del CEAB (CSIC), Emilio Ortega Casamayor, el professor de Terapèutica i Farmacologia, Joan-Ramón Laporte, la metgessa i teòloga Teresa Forcades, l'nvestigador de l'Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l'Aigua (CSIC), Xavier Querol Carceller, el doctor en Microbiologia ambiental i biotecnologia i membre de l'observatori crític del canvi climàtic, Salvador Lladó Fernández, o l'economista Joan Martínez Alier, entre molts altres.

Rebel·lió i Extinció recull les crítiques de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals sobre les retallades del 2011 o l'aplicació de l'article 155, dos moments en els quals la institució ha criticat l'intent de "debilitar" els mitjans públics i ha defensat la funció social que representen. Per aquests motius, la plataforma destaca "l'enorme repte que la nostra societat té plantejat front l'emergència climàtica" i demana una major cobertura per part dels mitjans: "Fem una crida, tan als òrgans rectors dels mitjans de la CCMA (Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya), com a les i els professionals que hi treballen, per complir amb aquesta responsabilitat".

En aquesta línia, el text proposa replantejar alguns conceptes com ara deixar de considerar "bon temps" l'augment de temperatures durant l'hivern, o posar l'accent en l'augment de les temperatures mínimes, no només de les màximes, que influeixen en l'increment de la mortalitat i de la morbiditat. A més, també consideren que "mirar als ulls a la realitat, per crua que sigui, explicar què passa i per què passa" és necessari perquè el malestar social no es canalitzi pel "feixisme i aboni sortides autoritàries i discursos d'odi".

"El paper dels mitjans públics de comunicació és fonamental per traslladar al conjunt de la ciutadania un tractament del tema amb rigor, responsabilitat, serenitat, però a la vegada amb claredat, coherència, sense eufemismes ni embuts, de forma no marginal, sinó proporcionada a la seva importància, tant en els serveis informatius com en els meteorològics, com en altres espais de gran audiència", assenyalen els autors de la carta oberta.

"Els mitjans públics poden jugar un paper clau en liderar i arrossegar a la resta de mitjans a afrontar clarament els reptes de l’emergència climàtica",  afegeixen i adverteixen que això exigirà "un esforç informatiu de qualitat per acompanyar i donar suport a l’enorme procés de transició econòmica, energètica, productiva, social i cultural que la nostra societat haurà d’afrontar".

La plataforma també fa referència al moviment juvenil global impulsat per la jove activista sueca Greta Thunberg que el passat 15 de març va fer sortir a milers d'estudiants al carrer de tot el món, en especial, a Europa: "Un moviment que crida a prendre aquest futur a les nostres mans, per no deixar-lo en mans de les elits polítiques i econòmiques globals que fins ara i durant dècades han demostrat la seva tossuda incapacitat per actuar per al bé comú".