Catalunya 2022: el repte de traçar un futur incert

La crisi provocada pel coronavirus ha posat de manifest els dèficits que pateixen diversos sectors estratègics del país. No sols la manca de recursos que té el sistema sanitari públic, col·lapsat i incapaç d’absorbir determinades contingències. També ha evidenciat l’escassetat de mitjans per atendre els col·lectius més vulnerables, la precarietat per la qual travessen milers d’autònoms i petites i mitjanes empreses, les penúries que suporten els professionals de l’educació, les arts escèniques o les entitats del Tercer Sector Social, així com, en el terreny de la indústria, la dificultat per retenir companyies que aporten un valor afegit pel que fa a les noves tecnologies i al manteniment del mercat laboral.

Corregir aquestes mancances, preveure riscos i oportunitats i dibuixar les prioritats de la Catalunya postCovid-19 és l’encàrrec que han rebut trenta persones de reconegut prestigi acadèmic i professional. "Es tracta de mobilitzar talent per tal que Catalunya afronti el futur sense perdre oportunitats, evitant la fractura social i des del màxim consens possible", va reblar el vicepresident Pere Aragonès durant la presentació del grup, el passat dia 3 de juny.

El grup de treball, anomenat Catalunya 2022, ja porta dos mesos definint quina metodologia utilitzarà per identificar els possibles escenaris de futur i en quins àmbits caldrà posar especial atenció, tant per resoldre l’impacte que han sofert a causa de la crisi desencadenada per la pandèmia com perquè, en una mirada retrospectiva, fa temps demanen canvis amb la finalitat de ser competitius i proporcionar els serveis que exigeix el conjunt de la societat catalana.

Emergència, urgència, horitzó

“Catalunya 2022 no pretén ser un grup de pressió ni una eina que prefiguri mesures en una determinada línia ideològica"

"Catalunya 2022 no pretén ser un grup de pressió ni una eina que prefiguri mesures en una determinada línia ideològica. Els seus membres destaquen per l’expertesa en múltiples disciplines i, des de la independència i el rigor, constitueixen un equip divers, representatiu i legitimitat per consensuar mesures a mitjà i llarg termini en cada un dels camps escollits". Així ho assegura Genís Roca, president de RocaSalvatella i coordinador de la iniciativa juntament amb Victòria Alsina, directora acadèmica del Center for Urban Science & Progress de la Universitat de Nova York.

Segons Roca, més enllà de la conjuntura que visqui la política catalana, Catalunya 2022 té la missió d’oferir al futur govern un conjunt de propostes que pugui analitzar, sotmetre-les a consideració i implementar. "Després de l’emergència sanitària i l’actual període en què l’administració treballa per protegir els llocs de treball i finançar les empreses més depauperades per la pandèmia, caldrà saber quins són els riscos, les oportunitats i estratègies que haurà d’entomar el país a finals de 2021, quan es calcula que ja s’haurà trobat una vacuna per acabar amb la Covid-19. És aquí on entra Catalunya 2022".

Fins a la presentació d’aquest "llibre blanc" per la Catalunya del futur, el grup presentarà el mes de setembre un primer document que inclourà els diferents d’escenaris -des del més pessimista fins al més optimista- i la relació d’àmbits que haurà identificat com a prioritaris. A partir d’aquí -comenta Roca- escollirà per cada àmbit un coordinador, que al seu torn buscarà vint persones que hi estan implicats a través del món acadèmic, institucional, l’empresa, el sindicalisme o la societat civil.

Aquesta gent, reconeguda per la seva trajectòria, aportarà els seus coneixements per tal que, a les darreries de 2021, el text estigui enllestit i posat a disposició pública. "En total serem 400 persones les que farem possible un document que, sense ser vinculant, ha de ser prou raonat i complet perquè el pròxim Govern de la Generalitat el tingui en compte a l’hora de desenvolupar les seves polítiques", indica Genís Roca.

Entre el desig i la realitat

Una de les 30 persones que integren Catalunya 2022 és Martina Font, codirectora de Font Packaging, una empresa especialitzada en solucions d’embalatge i amb una enorme expertesa en el camp de la indústria. Segons ella, el grup té la virtut d’actuar de forma interdisciplinar i amb la llibertat de no cobrar res per la feina, sinó amb l’únic propòsit d’"ajudar el país en un moment tan delicat com l’actual".

Si bé encara ha d’identificar els àmbits en què es formularan les propostes, Font entén que la indústria tindrà un paper rellevant. "A Catalunya hi ha una llarga tradició industrial, però és evident que necessita una forta reconversió basada en la creació de clústers, la digitalització, la intel·ligència artificial i les energies renovables, pel qual també ha de ser indispensable invertir amb I+D", assenyala.

En qualsevol cas, tan en aquest com en els altres àmbits, seran els participants qui consensuïn les recomanacions d’acord amb els diferents escenaris que prèviament hauran acordat. I és que, tal com recorda Genís Roca, "hem d’oferir un document realista que sorgeixi d’analitzar els escenaris des de la pràctica, ja que la teoria cal aterrar-la a la realitat concreta".

Serà bàsic conèixer la musculatura financera, els recursos i els mitjans que mou cada departament de la Generalitat

Perquè siguin viables les línies d’actuació, el coordinador de Catalunya 2022 explica que serà bàsic conèixer la musculatura financera, els recursos i els mitjans que mou cada departament de la Generalitat. "Demanarem i recollirem el màxim d’informació, perquè si fem propostes que no s’ajusten als recursos limitats amb què compta l’administració, no podran implementar-se i, per tant, haurem fracassat".

Tot i aquestes precaucions, Genís Roca aspira que surti un document ambiciós que dibuixi la Catalunya desitjada i amb una mirada global, cosa que també obligarà a "coordinar-nos amb altres grups multidisciplinaris que puguin sortir a tercers països, ja que allò que passa fora ja ens afecta d’una manera o altra".

Entre les personalitats que completen l’equip de Catalunya 2022 també sobresurten l’economista Oriol Amat; el periodista i empresari Tatxo Benet; la directora dels programes de Biocat, Cristina Nadal; la degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona, Anna Garriga; la presidenta de la fundació Intermèdia, Laura Peracaula; la consultora agrosocial Neus Mollor; la directora de negoci de Ficosa, Mercè Pujol; l’enginyer agrònom Pep Sala; la directora de l’escola Virolai, Coral Regí; la membre d’Alta Life Sciences, Montserrat Vendrell; el director general d’Enciclopèdia Catalana, Joan Abellà; el director del Barcelona Supercomputing Center, Josep Maria Martorell; el geògraf i vicerector de la Universitat de Girona, José Antonio Donaire; la doctora en Enginyeria en Telecomunicacions i Electrònica per la Universitat Politècnica de Catalunya, Elisenda Bou; o la directora executiva del Teatre Nacional de Catalunya, Mònica Campos.

Un equip jove i paritari que, per mitjà de l’intercanvi de coneixements i amb l’expertesa del treball acumulat a les espatlles, fixarà "una estratègia nacional" perquè Catalunya pugui afrontar el futur un cop hagi passat la pandèmia. Després serà el govern de torn qui decidirà cap a on cal transitar, però la mirada ja estarà feta.