Catalunya ja té oficialment més de 8 milions d'habitants. La població del país hauria traspassat aquesta barrera el passat 1 de novembre, segons l'última estimació publicada per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) aquest divendres. La xifra culmina un creixement del 10% en els darrers 15 anys, quan Catalunya acollia 7,2 milions de persones. Per tant, la població catalana continua augmentant malgrat la davallada de la natalitat, compensada per l’arribada sostinguda de persones migrades.

De fet, el creixement natural de la població porta anys estancat, i és negatiu des del 2018, és a dir, hi ha més defuncions que naixements. Segons dades del Banc Mundial, Catalunya ha registrat una taxa de fecunditat que no arriba als 1,5 fills per dona -els últims tres anys està més a prop dels 1,2-, una de les més baixes del món, només per damunt de Xina (1,2), Corea del Sud (0,8) i Puerto Rico (0,9).

La taxa de fecunditat a Catalunya no arriba als 1,5 fills per dona, una de les més baixes del món

Així doncs, l’increment del nombre d’habitants entre la famosa campanya dels Som sis milions de finals dels anys 80 i els 8 milions actuals és gràcies a l'arribada de persones migrades. Al llarg de la primera dècada d'aquest segle, han arribat a Catalunya més d'un milió de persones d'altres països. Una altra dada: un 21% dels habitants que viuen al nostre país són nascuts a l’estranger. Són en total 1,65 milions de persones, o le que seria el mateix, un de cada cinc catalans. Si hi sumem els residents provinents de la resta de l’Estat (el 15,2%), els catalans nascuts fora de Catalunya són ara mateix més d’un terç de la població.

En la composició per origen d’aquest grup tan nombrós com heterogeni, actualment un 31,5% provenen del continent europeu (un 23,7% de la UE i un 8,3% de la resta d’Europa), un 28,2% d’Amèrica (el 19,5% d’Amèrica del sud i la resta de l’Amèrica central i els Estats Units), un 25,5% de l’Àfrica i el 14,6% restant, d'Àsia i Oceania.

Un país envellit i amb una esperança de vida elevada

L’envelliment de la població i l'augment de l'esperança de vida són dos factors destacats quan es compara la Catalunya dels 6 milions (anys 80-90) i l’actual, amb 8 milions d’habitants. Fa gairebé 40 anys, l’edat mitjana dels catalans era de 36,3 anys i avui se situa en els 43,3 anys.

Pel que fa a l'esperança de vida dels catalans, dels 77 anys el 1987 s'ha passat a 83,6 anys de mitjana avui. La franja d'edat dels majors de 65 anys suposa el 19% de la població total. Aquest augment de l'esperança de vida i l'envelliment també es veu compensat per l'arribada de la població migrada, ja que la majoria tenen entre 20 i 64 anys.

Pel que fa a l'esperança de vida dels catalans, dels 77 anys el 1987 s'ha passat a 83,6 anys de mitjana avui

Per demarcacions, com era d'esperar, Barcelona és la més poblada amb diferència, a la ratlla dels 6 milions (5.852.066), és a dir, gairebé tres quartes parts del total. En segon lloc, s'hi troba Tarragona, amb 852.195 persones (10,6% del total), seguida de Girona (816.674 habitants, al voltant del 10% del total) i Lleida (449.498, 5,6% del conjunt català).

Destaca l'increment de població a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on 121 dels seus 125 municipis han guanyat habitants, i encara més si hi afegim els dos penedesos, on la relació és de 72 a 8. El mapa de densitat de població també mostra un increment en punts de la Catalunya central, i àmplies àrees prelitorals i costaneres tant a les comarques gironines (on 183 municipis guanyen població) com del Camp de Tarragona (75).

En canvi, és a les terres de Ponent (92 municipis perden població) i a les Terres de l’Ebre (32 municipis n’han perdut i 19 n’han guanyat) on s’observa el despoblament, sempre amb excepcions com Lleida i el seu entorn immediat amb 56 municipis que han guanyat habitants.