CENTENARI DE LA REVOLUCIÓ RUSSA Quan Lenin va travessar una Europa en guerra per iniciar la Revolució d'Octubre

La Revolució de febrer i l'abdicació del tsar Nicolau II van sorprendre a Lenin a l'exili a Suïssa. Les celebracions, però, no van durar gaire: per Lenin, observar aquests esdeveniments des de la distància no era una opció. Encara decidit a tornar a Petrograd, la travessia en una Europa en guerra distava d'estar exempta de complicacions. França, aliada de Rússia en la Primera Guerra Mundial, va denegar com la resta de països de l'Entente l'autorització, i una travessia pel Mediterrani per entrar a Rússia pel sud quedava descartada per ser massa llarga i perillosa.

Per a Lenin, l'observació dels esdeveniments de la Revolució russa des de la distància no era una opció

El socialdemòcrata alemany Alexander Parvus, un personatge controvertit i amb nombrosos, i de vegades tèrbols, contactes -motiu pel qual Lenin sempre va mantenir una prudent distància-, va servir d'enllaç amb l'ambaixador alemany a l'Imperi Otomà, Hans Freiherr von Wangenheim, qui va aconseguir l'autorització de Berlín i va facilitar els recursos per a l'operació. El que va seguir va ser una mena de repte soterrat entre Lenin i von Wagenheim per veure qui aconseguia superar en astúcia l'altre i aprofitar-se'n d'ell: mentre l'ambaixador alemany veia en els bolxevics un instrument amb el qual desencadenar el desconcert a Rússia, i evitar així que el nou govern provisional mantingués els seus compromisos bèl·lics amb els aliats, obligant a Alemanya a seguir combatent simultàniament en dos fronts, Lenin, per la seva banda, considerava l'ajut alemany com un mitjà per als seus propis fins, que eren la revolució socialista a Rússia i la seva propagació a la resta del continent i del món.

Un darrere l'altre, disfresses, passaports falsos... tots els plans per poder arribar fins a Petrograd es van anar abandonant

El 9 d'abril de 1917, a les 15.10 hores, els 32 exiliats russos van pujar a un tren a Zuric. Tot i els intents dels bolxevics, a l'estació els esperava ja un grup d'emigrants russos enfadats, als insults als viatgers van respondre cantant La Internacional i La Marsellesa. El tren els va conduir fins al municipi fronterer de Gottmadingen, on els esperava el cèlebre tren alemany i dos oficials del país amb coneixements de rus. Lenin va exigir que al tren se li assignés l'estatus d'extraterritorial -els guàrdies alemanys no podrien tenir accés als documents ni a l'equipatge dels viatgers- i que ningú pogués entrar-hi un cop comencés el trajecte (d'aquí la llegenda del tren "blindat").

Manifestació del Partit Comunista rus en el 2013, al centre de Sant Petersburg. - AFP

Lenin arriba a Petrograd

El 16 d'abril arribava a l'estació Finlàndia, procedent d'Hèlsinki, el vapor H2-293 de fabricació nord-americana. Fins aquella data el Partit Socialdemòcrata Obrer de Rússia bolxevic (POSDR-b) -més conegut simplement com a Partit bolxevic, com la resta de partits demòcrates i socialistes, havia donat suport amb més o menys reserves al govern provisional: dels 400 diputats del soviet de Petrograd, per exemple, només 19 van votar en contra de la transferència de poder al govern provisional. "El problema fonamental és establir una república democràtica", publicava el diari Pravda en el seu primer número. "El proletariat busca aconseguir llibertat per a la lluita pel socialisme, el seu últim objectiu", afirmava, per la seva banda, el Soviet de Moscou.

"Lenin va entrar, o més aviat va córrer fins a la 'sala del tsar' amb la seva gorra, les galtes llises pel fred i un luxós ram de flors en els seus braços", escriu Sukhanov 

Els socialistes s'atenien d'aquesta manera al full de ruta establert pel marxisme ortodox de la Segona Internacional, desenvolupada a partir d'una versió escolàstica dels escrits de Marx i Engels segons la qual el desenvolupament capitalista era imprescindible per establir les bases del socialisme. Als consells d'obrers i soldats el sentiment era molt diferent, i la demanda de transferir tot el poder als soviets, majoritària. El comitè del barri de Vyborg, per exemple, va arribar a imprimir cartells amb aquesta crida, un eslògan - "tot el poder als soviets" - que després es faria mundialment famosa.

Lenin: "No és lluny l'hora en que el poble apuntarà les seves armes contra els seus explotadors capitalistes"

Sukhanov prossegueix: "Lenin, segons sembla, sabia bé com bregar amb això. Es va mantenir dempeus observant, com si el que estava succeint no fos amb ell, la seva mirada va recórrer la sala, va mirar el públic que l'envoltava i fins i tot va examinar el sostre de la 'sala del tsar' mentre reordenava el ram de flors (que amb prou feines harmonitzava amb la seva figura) i, finalment, allunyant-se dels delegats del Comitè Executiu, va respondre':' Benvolguts camarades, soldats, mariners i treballadors, estic content de poder saludar-vos en la victoriosa revolució russa, de saludar-vos com l'avantguarda de l'exèrcit proletari internacional ... No és lluny l'hora, com ens recorda el nostre camarada Karl Liebknecht, en que el poble apuntarà les seves armes contra els seus explotadors capitalistes ... la revolució russa que heu aconseguit ha obert una nova època ".

Forat a la estàtua de Lenin fet en un atemptat, el 2009. - AFP

Davant de l'estació, avui reformada, s'alça encara un monument soviètic que recorda aquell moment, i que el 2009 va ser víctima d'un atemptat per part de desconeguts, probablement militants d'ultradreta, que van col·locar al pedestal un explosiu que en detonar va causar lleugers desperfectes a l'estàtua de bronze (concretament un forat d'entre 80 i 100 centímetres a l'abric de la figura de Lenin).

Les tesis d'abril

'Les tasques del proletariat per a la present revolució', que és el títol oficial de les Tesis d'abril, va aparèixer al diari Pravda el 20 d'abril (7 d'abril segons l'antic calendari julià), i en aquest text Lenin criticava la política del Govern Provisional de mantenir la guerra i no assenyalar un termini per a la convocatòria d'una Assemblea Constituent, i demanava retirar-li qualsevol suport.

Les Tesis d'abril es considera com un dels documents més importants de la revolució

"Desemmascarar aquest govern, que és un govern de capitalistes, en comptes de propugnar la inadmissible i il·lusòria 'exigència' que deixi de ser imperialista. [...] Explicar a les masses que els soviets de diputats obrers són l'única forma possible de govern revolucionari i que, per això, mentre aquest govern se sotmeti a la influència de la burgesia, la nostra missió només pot consistir en explicar els errors de la seva tàctica d'una manera pacient, sistemàtica, tenaç i adaptat especialment a les necessitats pràctiques de les masses. [...] No una república parlamentària -tornar a ella des dels soviets de diputats obrers seria fer un pas enrere- sinó una república dels soviets de diputats obrers i camperols a tot el país ".