Público
Público

El ciment torna a la Costa Brava

La plataforma Sos Costa Brava i Catalunya en Comú Podem denuncien que la Generalitat ha autoritzat la construcció de 2.250 habitatges a poblacions com Palamós, Begur i Llança i inicien una lluita per "desclassificar" terrenys considerats com a sòl urbà i renovar els plans d’ordenació del territori

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Costa de Calella de Palafrugell, a la Costa Brava.

Ni un pam de ciment més a la Costa Brava. Aquest és el lema darrere el qual s’amaguen les reivindicacions de la plataforma Sos Costa Brava, que ha nascut amb l’objectiu de treballar per aturar diferents projectes urbanístics que qualifiquen de "fòssils vinents" i que amenacen set poblacions del litoral gironí. Com a primera mesura, Sos Costa Brava demana "desclassificar el sòl urbanitzable per frenar l’especulació urbanística" i evitar que s’autoritzi la construcció de més de 2.250 habitatges a Llançà, Pals, Begur, Palafrugell, Palamós i Tossa de Mar.

Com a segona iniciativa, el portaveu de Sos Costa Brava, Sergi Nuss, explica que "volem portar als tribunals les accions que considerem que destrueixen el territori perquè un jutge les pugui aturar de forma provisional". La plataforma recorda que un dels projectes que es troba més avançat és el de la construcció de 72 apartaments de luxe a la Pineda d’en Gori de Palamós. De fet, ja s’han iniciat les obres en aquest paratge natural amb la tala dels arbres. Nuss explica que la intenció de la plataforma és doble: "aturar l’edificació i que els compradors s’ho pensin quan sàpiguen que als terrenys hi ha un procediment judicial obert”.

Sos Costa Brava alerta que l’Ajuntament de Palamós ha permès la tala dels arbres de la Pineda d’en Gori sense controlar l’operació. L’entitat critica que el consistori defensi l’actuació, emparant-se en el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de l’any 2003. Davant aquests moviments, Nuss exigeix "trencar amb un planejament urbanístic fill del franquisme i plantejar-ne un de nou pels reptes del segle XXI".

El model especulatiu de la crisi

"El model especulatiu urbanístic que ens ha portat a la crisi es continua replicant", lamenten des de Sos Costa Brava. Per evitar aquests episodis, Nuss proposa redefinir els plans d’ordenació dels municipis i desclassificar els terrenys catalogats com a sòl urbanitzable i on es permet construir sense límits.

Un altre cas es troba a Begur. Allà, una promotora va iniciar a finals de l’any passat la construcció de 24 cases a la Pedrera de S’Antiga amb l’objectiu de rehabilitar-la. L’obra ja compta amb l’autorització d’Urbanisme i Medi Ambient. "És una pedrera que era il·legal, però s’hauria de deixar regenerar", comenta David Cid, diputat de Catalunya En Comú Podem al Parlament de Catalunya. Cid, que ha presentat una sèrie de propostes de resolució a la cambra per "acabar amb l’especulació urbanística a la Costa Brava", assegura que la prioritat és protegir els espais naturals d’alt valor protegit.

La formació política anuncia que "seguirem amb l’ofensiva i presentarem propostes de resolució i preguntes parlamentàries per aturar la construcció de 260 habitatges i tres hotels a la cala verge d’Aiguafreda de Begur, 40 pisos a un terreny forestal del Cap de Creus o 40 més a un espai forestal al Camí de Ronda que uneix Llançà i El Port de la Selva".

Tot i que la Comissió de Territori i Sostenibilitat, celebrada al Parlament de Catalunya el passat mes de juliol, va tractar aquesta problemàtica, Cid reclama la compareixença del conseller de Territori Damià Calvet. "El conseller reitera que les operacions urbanístiques són legals i que nosaltres som els que incendiem el territori". En cas que la Generalitat segueixi minimitzant la situació, Cid avança que "portarem les propostes al pròxim ple del Parlament o fins i tot al Debat de Política General".

Competències de la Generalitat

Igual que la plataforma Sos Costa Brava, David Cid reclama que es deixi de considerar com a sòl urbà una sèrie de terrenys que estan ubicats en zones boscoses. "S’haurien de poder desclassificar aquestes àrees gràcies a la modificació del pla director urbanístic del sistema costaner". Per la seva banda, la Generalitat, a través del conseller de Territori, Damià Calvet, defensa la legalitat dels plans urbanístics. "Són plantejaments correctes que quan es desenvolupin tornarem a comprovar si compleixen amb la llei”. El conseller argumenta que la reducció de sòl urbanitzable, que demanen Sos Costa Brava i Catalunya En Comú Podem, ja s’ha produït i s’ha alliberat per espais lliures i equipaments. Cid també interroga a la Generalitat si s’ha reunit amb les entitats ecologistes que alerten sobre la posada en marxa d’aquests tipus de projecte i sol·licita que "aclareixi si els municipis poden assumir iniciatives especulatives que destrueixen els espais naturals".

La plataforma Sos Costa Brava insta al Govern a què prengui la iniciativa. “La Generalitat té competències exclusives en urbanisme i no pot haver-hi excuses sobre Europa o Madrid". En aquest sentit, urgeixen a "redefinir un planejament urbanístic molt desfasat". L’entitat mostra la seva preocupació per l’avançat estat de tramitació del projecte de la Pineda d’en Gori a Palamós.

La majoria de Plans d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) estan basats en planejaments datats a finals dels anys 70, que permet augmentar un 40% la superfície d’habitatges en àrees com el litoral gironí. Les entitats ecologistes, els habitants de la zona i algunes formacions polítiques coincideixen que aquest nou ‘boom’ de la construcció suposa un problema al qual se li ha de donar respostes. Una nova situació en què el ciment està ressuscitant a la Costa Brava.