Cimera a Palau: no hi seran tots els partits, però sí els que governen a Barcelona i Madrid

Al tauler polític català, les absències pesen tant com les presències. És el cas de la taula de partits convocada pel president Quim Torra per aquest divendres al Palau de la Generalitat. Coneguda com a 'Espai de Diàleg', a la trobada multilateral no s’hi asseuran Ciutadans, el PP i la CUP. O dit d’una altra manera, 44 dels 135 escons al Parlament. Amb raó n’hi ha qui podria pensar que, per la mateixa regla de tres, divendres s’hi asseuen representants de 91 dels 135. PDeCAT, ERC, PSC i Comuns. Una xifra més propera al famós 80% de la societat catalana, el carril central d’opinió que engloba el catalanisme independentista i el federalista. El mainstream oficial s’hi asseu a taula i fora de l’establiment han quedat PP i Ciutadans per decisió pròpia (amb tesis favorables a l’empresonament dels dirigents del Govern i furiosament contraris a qualsevol mena de consulta).

Sense dubte, la fotografia de família tampoc no és la que busca Ciutadans, el partit pal de paller d’aquells que són favorables a mantenir-se dins l’Estat espanyol. La formació taronja, de fet, estudia detingudament la seva comunicació no verbal i controla la imatge que vol traslladar en cada acte polític: buscar el cos a cos i la brega en les sessions parlamentàries; un cert aire de rebel·lia juvenil, quan Albert Rivera i Inés Arrimadas treuen llaços grocs dels fanals... Una fotografia de certa distensió amb els partits independentistes no entra en el seu full de ruta. El seu portaveu parlamentari, Carlos Carrizosa, manifesta: "És evident que continuen executant la seva estratègia de substituir el Parlament per xiringuitos, fòrums i altres cimeres de diàleg que no donen oportunitat a altres forces d'intercanviar amb llum i taquígrafs la seva opinió del que passa a Catalunya".

La gesticulació, en tot cas, és mútua: l’Independentisme governamental vol atraure Comuns i Socialistes a la taula de negociació i evitar que marxin de l’anomenat al bloc del 80%. La seva cosmovisió del procés es basa, de fet, en el fet que l’independentisme català és dialogant i pacífic. Ni un paper a terra en una manifestació de 2 milions de persones. ERC i PDeCAT, a més a més, necessiten mostrar unitat d’acció. I justament el vicepresident Pere Aragonès acaba de visitar Carles Puigdemont a la seva residència de Waterloo (Bèlgica), centre de poder independentista juntament amb la presó de Lledoners i el Palau de la Generalitat. Per part del Govern, a banda del president de la Generalitat, també hi assistiran el vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès; la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Elsa Artadi, i la consellera de Justícia, Ester Capella.

Catalunya en Comú també volen mantenir-se en el carril de la transversalitat. Però a més a més, la seva limitada representació al Parlament els convida a no perdre comba. Hi assistirà la nova presidenta del grup parlamentari Jessica Albiach (provinent de Podem), juntament amb la portaveu Susanna Segovia. Juntes començaran a dibuixar un camí que mostrarà matisos diferents del transitat per la fins fa poc cara visible dels comuns al parc de la Ciutadella, la dimitida Elisenda Alamany. Ahir, de fet, van fer pública la seva posició sobre l’encaix de Catalunya amb Espanya (amb l’al·licient que és la primera sense Xavier Domènech i Alamany). A la pràctica, no discorda massa: "Pactant un referèndum amb l’Estat d’acord amb la legalitat vigent i a partir d’una proposta sorgida d’una àmplia majoria del Parlament de Catalunya".