Moltes coses han canviat des que el procés independentista va començar a marcar, fins a gairebé monopolitzar, l'agenda política catalana. Un dels fets més evidents són els canvis de lideratge en els partits i organitzacions sobiranistes, que a la pràctica s'han accelerat durant les darreres setmanes com a conseqüència de la repressió judicial contra l'independentisme que encapçala el jutge Pablo Llarena des del Tribunal Suprem. Si ens cenyim al període iniciat amb les eleccions al Parlament del 25 de novembre del 2012, avui en dia no queda cap dirigent en el camp sobiranista que continuï exercint plenament el lideratge en la seva organització. N'hi ha que mantenen els càrrecs orgànics, però que en estar empresonats o a l'exili òbviament veuen limitada la seva capacitat d'actuació. La darrera interlocutòria de Llarena, que va suposar l'empresonament de Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, ha accentuat la situació. Ara bé, no tots els relleus en el camp sobiranista responen a la repressió judicial, sinó que també n'hi ha que han estat motivats per complir amb els estatuts de l'organització pertinent o per retirades de la primera línia política per raons diverses.

Gràcies a un acord parlamentari amb ERC, Artur Mas va poder revalidar la presidència de Generalitat després de les eleccions del 2012. Aleshores liderava CiU. Dos anys després, la històrica aliança entre CDC i UDC va trencar-se i el 2016 Convergència es transformava en el PDECat. El gener del 2016, Mas va abandonar el Parlament, després de la negativa de la CUP a investir-lo, i va fer el famós "pas al costat" que permetria l'arribada de Carles Puigdemont al capdavant del govern català. Mas es convertiria en el primer president del PDECat, però el gener d'enguany també va anunciar que deixava el càrrec. Dels components del seu darrer govern, només n'hi ha un que es manté com a càrrec electe, però com a diputat del PSC. És Ramon Espadaler, que després de la trencadissa entre CDC i Unió va passar a liderar la formació democristiana. Actualment lidera Units per Avançar, una de les organitzacions que es declaren hereves de l'antiga UDC, que va aliar-se amb el PSC de cara a les eleccions del passat 21 de desembre.

Pel que fa a la resta de membres de l'executiu, n'hi ha que van abandonar la política institucional ja fa uns anys, com Joana Ortega, Irene Rigau, Boi Ruiz, Andreu Mas-Colell o Felip Puig, mentre que d'altres s'han vist imputats en casos de corrupció –Germà Gordó, pel cas del 3%–, i n'hi ha que estan processats en la macrocausa contra l'independentisme que instrueix Llarena. Són l'exconsellera de Governació Meritxell Borràs i l'extitular d'Empresa Santi Vila, acusats de malversació i desobediència. Borràs va estar un mes empresonada a Alcalá-Meco, mentre que Vila, que va sortir en llibertat sota fiança després de passar una nit al centre penitenciari d'Estremera, va incorporar-se a l'empresa privada Aigües de Banyoles a mitjan de gener. Jordi Baiget, secretari del Govern durant l'època de Mas, va ser conseller d'Empresa amb Puigdemont, que el va cessar el juliol del 2017, després de mostrar els seus dubtes amb el referèndum de l'1 d'octubre. El conseller de Cultura de Mas era Ferran Mascarell, que posteriorment es va convertir en el delegat de la Generalitat a Madrid i va ser cessat arran de l'aplicació de l'article 155 per part del govern espanyol. Neus Munté, que va ser consellera de Benestar i de la Presidència, a més de portaveu del Govern, va ser cessada per Puigdemont el juliol del 2017 i actualment sona com a possible candidata del PDECat a les eleccions municipals de Barcelona de l'any vinent. Finalment, Francesc Homs, que el 2012 era el conseller de la Presidència, va ser inhabilitat l'any passat pel Tribunal Suprem com a suposat organitzador de la consulta del 9 de novembre del 2014.

En aquella legislatura (2012-2015), la presidenta del Parlament era Núria de Gispert, una històrica d'Unió Democràtica que en la trencadissa del partit va optar per alinear-se amb els sectors independentistes. De Gispert va retirar-se de la primera línia política després d'aquell mandat. En el grup parlamentari, dos persones claus eren Oriol Pujol, aleshores secretari general de CDC, i Lluís Maria Corominas. El primer va haver d'abandonar la política després de veure's esquitxat pel cas de corrupció ITV –l'estiu passat va acceptar una condemna de dos anys i mig de presó–, mentre que el segon es va retirar de la política en acabar la passada legislatura, abans de les eleccions del 21D. Pel que fa als relleus, a nivell de partit el lideratge del PDECat recau en Marta Pascal i David Bonvehí.

A nivell de govern, a banda de Puigdemont –actualment empresonat a Alemanya–, Joaquim Forn (Interior), Jordi Turull (Presidència) i Josep Rull (Territori) estan tancats a la presó d'Estremera, mentre que Clara Ponsatí (Ensenyament) i Lluís Puig (Cultura) són a l'estranger. I ara mateix, en el dia a dia el rol clau d'aquest espai polític, liderat ara per Junts per Catalunya, el tenen diputats sense carnet del PDECat com Elsa Artadi, Eduard Pujol, Aurora Madaula, Quim Torra, Josep Costa o Francesc de Dalmases, o alcaldes que provenen de l'antiga Convergència i també són diputats, com Albert Batet (Valls) i, sobretot, Marc Solsona (Mollerussa).

Torrent, Sabrià, Vilalta, Peraire o Aragonès, noms claus a ERC

El 2012 el president d'ERC era Oriol Junqueras, mentre que Marta Rovira n'era la secretaria general. Sis anys després això continua igual, però com se sap Junqueras està empresonat a Estremera des del 2 de novembre, mentre que Rovira va emprendre el camí de l'exili el passat divendres 23 de març per esquivar un empresonament segur, ja que Llarena l'acusa també de rebel·lió. Una històrica d'ERC com Anna Simó va deixar la primera línia política en acabar la passada legislatura, mentre que Carles Mundó –conseller de Justícia el passat mandat– va fer-ho el passat gener. Dues persones clau en la darrera etapa d'ERC com l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell o l'exconseller d'Exteriors Raül Romeva també són a la presó, a Alcalá Meco i Estremera, respectivament.

Des de fa uns anys, joves valors d'ERC han anat guanyant posicions al partit i la situació actual els ha portat a assumir una primera línia segurament prevista per a un període menys immediat. Són els casos de l'actual president del Parlament, Roger Torrent, o Pere Aragonès, número dos de la Conselleria d'Economia i Hisenda el passat mandat i el que totes les informacions situen com a conseller d'Economia i home fort d'ERC al Govern si aquest s'arriba a conformar. En el dia a dia del partit, guanyen pes dirigents com el vicesecretari general de Coordinació Interna, Territori i Organització, Isaac Peraire, o Marta Vilalta, nova portaveu del partit. Vilalta ha substituït recentment al càrrec Sergi Sabrià, que de moment exerceix de portaveu republicà al Parlament. Un altre nom clau és el de Gabriel Rufián, que juntament amb l'històric Joan Tardà lidera el grup parlamentari d'ERC al Congrés.

El cas de la CUP presenta una diferència fonamental i és que la formació té fixat per estatuts que els seus representants no poden estar més d'una legislatura al Parlament, sempre que hi hagin complert com a mínim mig mandat. Això fa que els diputats del període 2012-2015 –Quim Arrufat, David Fernàndez i Isabel Vallet– fossin rellevats de la primera línia cupaire a les eleccions del 27 de setembre de 2015. Amb tot, Arrufat tornaria com un dels responsables del secretariat nacional –l'executiva– del partit el 2016. Actualment, el partit compta com a diputats amb Carles Riera, Natàlia Sànchez, Maria Sirvent i Vidal Aragonès, mentre que els portaveus del partit són l'exdiputada Mireia Boya, el regidor a Girona Lluc Salellas i la regidora de Tarragona Laia Estrada. Els exdiputats Albert Botran, Eulàlia Reguant o Mireia Vehí també formen part de la direcció. L'exdiputada Anna Gabriel és a Suïssa després de decidir no comparèixer davant el jutge Llarena, que l'acusa de desobediència.

Les dues grans entitats independentistes, l'ANC i Òmnium, també han viscut relleus. Els membres del secretariat de l'ANC poden formar-ne part un màxim de tres anys i això suposa que ja ha viscut dues renovacions completes des que va néixer, el 2012. Carme Forcadell i Jordi Sànchez –ara com a diputat de JxCat– estan empresonats i des de fa uns dies la nova presidenta de l'entitat és Elisenda Paluzie, que va arrasar en les eleccions internes celebrades fa unes setmanes. Paral·lelament, Jordi Cuixart es manté com a president d'Òmnium Cultural, però, com a conseqüència del seu empresonament, en la pràctica el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, s'ha vist obligat a fer un pas endavant i a assumir un gran protagonisme mediàtic.

La irrupció dels Comuns

Per culminar el retrat del camp sobiranista s'ha de parlar de l'espai dels Comuns, que el 2012 directament no existia. Sí que hi havia dues formacions que en formen part, com són ICV i EUiA, però encara no s'havia constituït Barcelona en Comú, que suposaria el salt a la política institucional d'activistes o acadèmics com Ada Colau, Gerardo Pisarello, Xavier Domènech, Gala Pin o Jaume Asens. La consolidació de l'espai també ha suposat una pèrdua d'influència de partits com ICV i EUiA i, alhora, dels seus dirigents. De fet, la confluència va suposar, entre d'altres qüestions, la retirada política de Joan Herrera i Dolors Camats, que el 2012 eren els coordinadors generals d'ICV. Ricard Gomà, un altre referent ecosocialista d'aquella època, també va deixar la primera línia política. Ara mateix els coordinadors generals d'ICV són Marta Ribas i David Cid, mentre que Xavier Domènech encapçala Catalunya en Comú. Paral·lelament, en aquest període de temps ha aparegut Podem, un partit que acumula una forta convulsió interna en la seva curta vida, fins al punt que ja ha cremat dos líders a Catalunya –Gemma Ubasart i Albano Dante Fachín– i ha passat per dues gestores. Ara el partit viu el procés d'elecció d'una nova direcció, amb Xavier Domènech com a favorit.