Sorgida el juliol de 2010 de la fusió de les antigues caixes de Catalunya, Manresa i Tarragona, Catalunya Caixa va desaparèixer formalment el 2016, dos anys després de ser engolida pel BBVA i quan n'havien passat quatre des que va ser rescatada totalment per l'Estat. L'entitat va néixer marcada pels excessos de les tres antigues caixes d'estalvi. Com tantes altres, havien protagonitzat una accelerada aposta pel totxo que amb l'esclat de la crisi va llastar els seus comptes i va ser un dels orígens d'un enorme forat econòmic. Aquest dimarts, Catalunya Caixa ha retornat als titulars per l'absolució de Narcís Serra, Adolf Todó i la resta de la cúpula de l'entitat d'un possible delicte d'administració deslleial pels increments salarials que van aprovar-se durant el 2010. El dels sobresous, però, només és un dels escàndols protagonitzat per una entitat el rescat de la qual va costar 12.000 milions d'euros públics, fruit d'una pèssima gestió per la qual fins avui ningú ha pagat cap responsabilitat.

Increments salarials en ple enfonsament

L'Audiència de Barcelona ha absolt aquest dimarts 41 membres del consell d'administració de Catalunya Caixa dels possibles delictes d'administració deslleial i apropiació indeguda per la decisió d'apujar-se els sous en un context advers. Els dirigents més destacats en la causa eren Narcís Serra, exalcalde socialista de Barcelona, exvicepresident del Govern espanyol i president de Caixa Catalunya entre 2005 i 2010; Adolf Todó, que s'hi va incorporar el 2008 com a director general provinent de Caixa de Manresa; i Jaume Massana, que exercia de director general adjunt. Segons la sentència, "no hi ha comportament delictiu ni en els augments de sou ni en el procés que va portar a la seva aprovació". L'Audiència afegeix que "tot i fer-ho en un context general de crisi econòmica aguda i en una particular situació de debilitat de la caixa, no presenten caràcter delictiu".

Ara bé, tot i que per a la justícia els fets no constitueixin delicte, èticament sí que poden ser qüestionats. Els números ja no sortien en una entitat que havia iniciat un procés de retallada de plantilla -més de mil acomiadats- arran de les fusions de les tres caixes preexistent. Todó s'havia incorporat a Caixa Catalunya amb un sou de 600.000 euros anuals, al que s'hi havia d'afegir una part variable equivalent al 35% d'aquesta quantitat si assolia determinats objectius. Després dels increments de gener i octubre de 2010, el sou fix de Todó va elevar-se fins els 812.000 euros i la part variable havia ascendit del 35% al 50%. En el cas de Massana, el salari va situar-se en 610.000 euros, mentre que el variable era del 45% respecte a aquesta quantitat. Serra, de la seva banda, va passar de cobrar dietes a tenir un salari de 175.000 euros anuals a partir de 2007.

El 2013, Todó i Massana van ser acomiadats sense indemnització d'una entitat que havien portat a la fallida i al rescat públic, però el 2016 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va sentenciar que cadascun d'ells havia de rebre 600.000 euros per acomiadament improcedent.

Un forat de 720 milions per ruïnoses operacions immobiliàries

El cas dels sobresous no és l'únic escàndol de Catalunya Caixa que ha arribat als tribunals. De fet, Serra i Todó, entre d'altres antics directius de l'entitat, van ser imputats per l'Audiència Nacional pel forat de 720 milions d'euros que van generar a través de ruïnoses operacions immobiliàries. Actualment, però, l'Audiència només manté cinc imputats en aquest cas, entre els que hi ha Serra, l'exdirector general José María Loza, però no Todó. El gruix de les operacions daten de l'època de Caixa Catalunya i segons la Fiscalia s'haurien comès "notables irregularitats" en desenes de promocions.

La denúncia argumenta que la caixa va avalar "la majoria" de les operacions analitzades "confiant en la paraula" dels socis en la inversió, "sense informes previs externs independents al projecte" i sense dur a terme "anàlisis exhaustives d'aspectes com la solvència i capacitat dels associats". Tampoc s'haurien fet informes jurídics sobre els contractes de les operacions. La Fiscalia afegeix que gairebé totes les operacions analitzades requerien superar tràmits urbanístics "ineludibles" i de "resolució incerta" abans de poder construir-els habitatges. Com a exemple del caràcter altament especulatiu i de risc de les operacions, la Fiscalia apunta que en alguns casos es van adquirir terrenys no urbanitzables o, fins i tot, declarats d'especial interès.

Un rescat que va costar gairebé 12.000 milions públics

Juntament amb Bankia, CatalunyaCaixa és l'entitat financera de l'Estat espanyol que va beneficiar-se d'un major rescat amb diners públics. En concret, va obtenir en diverses tongades més de 12.000 milions d'euros, que gairebé s'han perdut en la seva totalitat. La primera injecció va arribar el juliol de 2010, coincidint amb la fusió de les antigues caixes de Catalunya, Manresa i Tarragona: 1.250 milions. En aquell moment, el consell d'administració estava en plena voràgine d'aprovar increments salarials als principals directius de la caixa. Al setembre del 2011, el FROB -l'instrument del Govern espanyol per rescatar la banca- va convertir-se en el màxim accionista de l'entitat, amb el 90% del capital, després d'abonar 1.350 milions més. El tercer, i definitiu, paquet arribaria el 2012, amb 9.400 milions més. Del total, l'Estat només va recuperar 216 milions per la venda de Catalunya Caixa al BBVA, és a dir, menys del 2% del que hi havia aportat.

Generoses dietes a polítics

Segons va revelar Crític, entre 2004 i 2010 Catalunya Caixa va abonar més de 6,2 milions d'euros en dietes als seus consellers, una part dels quals eren càrrecs polítics vinculats al PSC o CiU. El més destacat, novament, va ser Narcís Serra, que a banda del sou de 175.000 euros que tenia des del 2007 va cobrar 572.000 euros en dietes durant aquests set anys. Altres càrrecs de partits que van obtenir sucoses dietes van ser els socialistes Joan Echániz (435.000) i Josep Burgaya (199.000) o els convergents Estanis Felip (213.000) i Francesc Iglesias (166.000).

Protagonista d'abusos bancaris

Un darrer element polèmic de la gestió de Catalunya Caixa va ser la comercialització de productes abusius, una pràctica ben habitual en el sector de la que l'entitat presidida per Narcís Serra també va ser protagonista. Per posar només dos exemples, Catalunya Caixa va mantenir les clàusules sòl a les seves hipoteques fins el 2015, malgrat que el Tribunal Suprem feia dos anys que havia anul·lat les del BBVA, que des del 2014 havia absorbit l'entitat. Així mateix, va haver de retornar gairebé 300 milions als seus clients per la monumental estafa de les participacions preferents.