Glòria Jodar, 60 anys

"Si s'inverteix en prevenció, s'eviten malalties"

Sense la tasca abnegada del personal sanitari -també de les infermeres i els CAP-, la pandèmia estaria sent encara molt pitjor. Aquests mesos a molts pacients els ha costat contactar amb el seu centre d'atenció primària, i això es deu sobretot al fet que els successius governs no havien invertit el necessari. Segons la infermera Glòria Jodar (Barcelona, 1960), que dirigeix el CAP de Sant Andreu de la Barca, el pressupost és "totalment insuficient", però el virus ha servit per recordar que l'atenció primària és l'eix de el sistema sanitari.

"Ha de ser protagonista i comptar amb la complicitat de la ciutadania", defensa, i ho exemplifica amb un dels àmbits en què caldria dedicar més esforços en prevenció, l'obesitat, inculcant als petits que cal menjar fruita i als adults que també han de vetllar per la seva pròpia salut. "Si s'inverteix de veritat, s'eviten malalties. I la salut pública i la primària han d'estar reforçades perquè no s'arribi a la situació a la qual hem arribat ", reclama, després que "el monstre" de la Covid els arribés disposant de "molt pocs recursos". Van haver de demanar ajuda per Instagram i van rebre pantalles protectores i gorres, els van cedir locals i cotxes per desplaçar-se, els van portar aigua i els van donar diners per EPI. "Veure com la comunitat responia va ser una injecció d'entusiasme", rememora.

Ara cal aprofitar-ho: "Tots ens hem fet còmplices per avançar, i això no ha de parar. No pot ser que tornem a organitzar-nos com abans". Els CAP han de ser més àgils, i la població no s'ha d'oblidar del rentat de mans, de ventilar les estances i pot ser que la mascareta es quedi per alguns moments. Podria ser que passi com amb la grip. "És clar que incorporarem una vacuna més i que s'integrarà aquest virus com s'han integrat els altres", vaticina. En la seva opinió, ara es tracta d'aconseguir la immunitat de grup amb la vacuna de la Covid, així com "estar més preparats i ser més conscients de què cal fer" si hi ha futures pandèmies.

Pilar Recha, 85 anys

"Com abans, impossible; hem canviat d'era "

La pandèmia s'ha emportat per davant moltíssimes persones grans, però tantes altres són bons referents dels quals agafar exemple per tirar endavant. Pilar Recha (Barcelona, 1935) viu sola, però sap com entretenirse -l'ordinador la xifla-, i té el suport del seu fill i d'un voluntari d'Amics de la Gent Gran, si bé també ha patit molt. "Només et diré que vaig aprimar-me alguns quilos del desassossec que tens dins. No m'havia passat mai, ni quan la guerra, que era molt petita", afirma.

Acaba de rebre la primera dosi de la vacuna. "Tinc els peus a terra, però tinc esperança. Recomano tenir-la perquè ajuda a viure ", recalca. Tot i això, crida a no relaxar-se. "Crec que costarà encara. Que quedi com abans, impossible, perquè sembla que hem canviat d'era", assevera, i vaticina que les coses no seran tan diferents als efectes de la grip espanyola de fa un segle: "Són milions de morts a tot el món [ja es va camí dels 2,7 milions de morts per Covid]. Que estiguem una mica tranquils no baixarà de cinc anys".

Pensa en la desatenció que han patit en algunes residències de gent gran. "Ha hagut de passar això tan gros perquè se n'adonin", lamenta. Creu que les mampares de protecció "es quedaran per sempre", mentre que el treball es farà molt des de casa, el que tem que impliqui menys personal amb la d'atur que ja hi ha. "Això que quan ens trobem ens abracem i ens donem dos petons no serà igual", prossegueix, així com tampoc anar a comprar, anar al cinema o al teatre: "Tindràs la por del que ha passat". Recha acaba amb un consell: conrear l'empatia. "Si procures practicar-la bé, fas feliç la gent i et fas feliç a tu mateix", assegura.

Pedro Baño, 38 anys

"Es perd valor, però a Barcelona hi ha oportunitats"

Aquest també ha estat l'any de les històries inversemblants. Pedro Baño (Barcelona, 1982) -a la foto, a la dreta- va obrir el restaurant Fonda Pepa a Gràcia el 14 d'octubre juntament amb Francisco Benítez -a la foto, a l'esquerra- i la seva parella, Elena Archer. Un dia després van haver d'abaixar la persiana per les restriccions. "La notícia del tancament sense previ avís va posar en marxa la maquinària -gestionar ERTO, pagar la inversió etc.- que t'ofega", rememora. Provisionalment van fer menjar només per emportar, i amb la seva cuina tradicional una mica renovada i basada en el producte de temporada han aconseguit tirar endavant, però els preocupa el curs que està prenent la restauració barcelonina.

"Hi ha molts locals que donen un nom a Barcelona que estan tancant", adverteix Baño. És una tendència que pot perjudicar la gastronomia en una ciutat, "que ha estat punta de llança del món" en aquest àmbit. "S'està perdent molt valor", avisa, i amb això es poden veure afectats altres sectors molt lligats a la restauració, com el primari. "La llàstima és que les administracions no s'adonin", recalca. Si és el cas, com són un restaurant que acaba d'obrir, i per tant no té un historial amb el qual comparar si estan passant dificultats econòmiques sobrevingudes, l'única ajuda han estat els ERTO.

Tot i així, no ho dona tot per perdut. Han reviscut el local d'un antic restaurant, Cal Robert, els amos del qual el traspassaven per jubilar-se. "La gent que agafa oportunitats com nosaltres és saba nova", reivindica. Està convençut que si ara hi ha cuiners professionals a l'atur acabaran obrint-se nous restaurants, i els augura futur, perquè l'estil de vida mediterrani és inseparable de reunir-se al voltant d'un bon àpat. Amb tot, quan mira cap endavant té pensaments ambivalents: "Un mal moment sempre genera oportunitats per a la gent, però la gent que passa un mal moment s'ha vist ofegada i això no es reposarà".

Miranda Coello, 19 anys

"Si els joves som el futur, que ens escoltin"

Els joves han estat en el punt de mira. Se'ls ha assenyalat per haver-se pres algunes restriccions amb més laxitud i, més recentment, perquè alguns han canalitzat el seu malestar en manifestacions en contra de l'empresonament del raper Pablo Hasél que han acabat amb la crema de contenidors i saquejos a comerços. Al mateix temps, es fa difícil pensar com podran realitzar els seus somnis partint d'un 40% d'atur juvenil. Miranda Coello (Barcelona, 2001) sent que als joves no se'ls escolta, així que no dubta que les mobilitzacions no han de afluixar: "Si vols aconseguir alguna cosa, crema el que hagis de cremar perquè t'escoltin".

Considera que tenen molt a aportar, començant per noves formes de veure la societat, així que insisteix que han de tenir veu: "Si sempre s'ha dit que hem de treure el futur endavant, que escoltin el que hem de dir". Es mostra crítica per com s'ha abordat la pandèmia  -"què mal gestionat tot des d'un primer moment", es queixa- i per decisions com l'ordre de vacunació. Té molts números de formar part de l'últim grup que rebrà la vacuna. "No em fa cap gràcia", confessa, i defensa que el seu sector -serveis- mereixeria rebre-la abans perquè estan de cara a el públic.

Coello estudia el segon curs del grau de direcció hotelera a la UAB i fa pràctiques en un hotel de cinc estrelles de Barcelona. Malgrat que l'ocupació hotelera ara està per terra, no tem pel seu futur laboral. La passió la mou - "jo des de petita he volgut tenir una cadena d'hotels", confessa- i, "quan la pandèmia passi, hi haurà un boom perquè tothom està desitjant viatjar". Ara bé, augura un futur precari. "Les primeres feines tampoc estan molt ben pagades i no crec que donin per emancipar", tem. A més, vaticina que s'automatitzaran treballs, com la recepció de check in en els hotels: "És probable que ho fem des del mòbil".

Albert Martín, 38 anys

"Les coses importants les valorem molt més"

En temps de pandèmia també hi ha bones notícies. Albert Martín (Barcelona, 1982) acaba de tenir la seva primera filla, un canvi vital que el convida a la reflexió. "No ens crèiem que una cosa com un virus pogués afectar tota la societat", remarca, i l'any de la covid ha demostrat "la fragilitat de l'ésser humà". A jutjar per "l'agradable canvi que s'ha generat a la ciutat", amb la tranquil·litat que es respira pels carrers de Barcelona i el renovat interès per la compra de proximitat, no pot evitar pensar que abans s'estava vivint "com a una bombolla" que ara s'ha desinflat.

"Pot ser que ens haguéssim perdut", comenta, però ara "les coses importants les comencem a valorar molt més", com la família, els amics o aquell sopar o viatge pendents que per ara és difícil dur a terme. Vaticina que és possible que s'acumulin les celebracions en un futur, però mentrestant recorda que cal conviure amb la incertesa de no veure el final. "Tota la vida que teníem abans serà difícil tornar-la a tenir en un futur molt pròxim", sosté.

Martín té un estudi de disseny gràfic (Línia Fina), un treball com a autònom que compagina amb la docència a l'Escola Massana d'art i disseny, i per això ja li han posat la primera dosi de la vacuna. Com a dissenyador li han cancel·lat alguns dels encàrrecs més ambiciosos i pels que podia sentir més entusiasme, mentre que a la Massana no poden programar totes les tasques que abans es feien amb els tallers presencials, el que creu que pot repercutir negativament en l'adquisició d'algunes competències. No obstant això, es mostra optimista. "De tot s'aprèn i som com camaleons: ens hem adaptat", ressalta.