Público
Público
TEMPORAL GLÒRIA

“Si comencem a actuar ja, podem mantenir gran part del Delta de l’Ebre en bon estat”

El temporal Glòria ha posat de manifest l’extrema vulnerabilitat del Delta de l’Ebre, un dels principals espais naturals de Catalunya, que arrossega dècades de retrocés. Ara bé, la situació no és irreversible, com a mínim durant l’actual segle, si es prenen les mesures adequades. En parlem amb l’ecòleg Carles Ibáñez, expert en l’ecosistema fluvial.

Arrossars inundats al Delta de l'Ebre. TV3
Arrossars inundats al Delta de l'Ebre. TV3

El pas del temporal Glòria per Catalunya ha evidenciat la fragilitat de bona part del litoral del Principat, amb l’exemple especialment extrem del Delta de l’Ebre, un espai amenaçat des de fa temps i que acumula dècades de retrocessos. El temporal ha provocat que el mar hagi penetrat uns tres quilòmetres terra endins i que hagi inundat 3.000 hectàrees d’arrossars -al voltant del 15% del total de superfície que hi té el cultiu-, a més d’afectar intensament platges com la Marquesa, el Fangar o el Riumar, que s’han vist total o parcialment arrasades, i l’illa de Buda. Tot plegat ha intensificat les veus que reclamen abordar-hi solucions estructurals que en garanteixin la continuïtat, ja sigui a través de la Taula de Consens pel Delta, un organisme creat fa un parell d’anys que agrupa els alcaldes dels set municipis de la zona i comunitats de regants, a més de representants de la Generalitat i el Govern espanyol, o de moviment socials com la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE).

El Delta acumula anys de regressió, en gran part per la menor aportació de sediments del riu per culpa dels embassaments

El Delta de l’Ebre acumula anys de regressió a causa de la disminució dels sediments que arrossega el riu fins a la desembocadura, conseqüència dels prop de 200 embassaments que hi ha repartits en el seu curs. Això fa que les onades i la força del mar dominin la dinàmica del Delta, quan en el passat dominava la força del riu. En paral·lel, l’espai es veu afectat per l’increment del nivell del mar, un dels efectes de l’emergència climàtica, que de retruc genera l’enfonsament del Delta i la salinització del terreny, el que perjudica els arrossars, perquè en redueix la producció i pot arribar a matar la planta. En un moment en què les autoritats locals reclamen la declaració de zona catastròfica, parlem de la situació del Delta i del seu futur amb Carles Ibáñez, doctor en ecologia i director tècnic de la unitat de recerca de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), a més d’expert en l’ecosistema fluvial.

Ibánez distingeix entre la tendència futura d’augment del nivell del mar i l’impacte que té en el Delta i les conseqüències dels temporals, que "passen cada x anys". Pel que fa a la segona qüestió, les diferències entre l’hemidelta nord, on hi ha la platja de la Marquesa, i l’hemidelta sud, on hi ha l’actual desembocadura del riu i l’illa de Buda. La localització de la desembocadura va traslladar-se de nord a sud fa tres segles, de manera que en aquest temps la part nord "ha reculat de forma natural", perquè lògicament el riu ha deixat d’aportar-hi els sediments que hi arribaven abans.

A la zona nord del Delta la platja és cada cop més estreta i hauria de recuperar una amplada d'entre 200 i 300 metres per fer de "barrera natural" i aturar els temporals

El científic recalca que aquí "la platja ha reculat fins on hi ha els arrossars", però lògicament "els propietaris dels camps treuen la sorra per mantenir els cultius", de manera que, a la pràctica, "la platja és cada cop més estreta". Alhora Ibáñez explica que "com que la costa vol recular, perquè no hi ha prou sediment, s’aprofundeix la fondària del mar i les onades arriben amb més força", de manera que la platja encara queda més debilitada per afrontar la força d’un temporal. De fet, considera que la platja hauria de recuperar una amplada "d’entre 200 i 300 metres" per poder fer de "barrera natural" i evitar que "l’aigua salada entri a dins dels arrossars". Precisament, això no succeeix a la resta del Delta -bàsicament a la zona sud-, "perquè allà la platja és més ampla i pot parar els cops del temporal de forma natural i que no s’inundin els camps".

La necessitat que les platges guanyin amplada

Tot i ser fruit d’un procés natural, el retrocés de la platja de l’àrea nord del Delta "s’ha convertit en un problema i cal fer-hi alguna cosa" per reforçar-la davant dels temporals. I la solució passa, en tots els casos, per "ampliar l’amplada de la platja", per evitar que l’aigua arribi als arrossars. Això es pot aconseguir de dues maneres: fent-li guanyar terreny per l’interior o fent-ho per l’exterior. En el primer cas, passaria perquè la platja avancés per zones que ara ocupen arrossars, de manera que caldria comprar els camps, mentre que la segona via passa per comprar sorra o "posar-la al davant de la platja".

En qualsevol cas, Ibáñez subratlla que "la platja seguirà reculant" i que l’opció de comprar camps i que la platja creixi cap a l’interior garantiria "uns 30 anys de tranquil·litat, almenys pel que fa als efectes dels temporals". Recorda que aquesta mesura fa més de dues dècades que està damunt la taula i, de fet, va portar-se a terme durant els governs d’Aznar i Zapatero, però que amb l’esclat de la crisi va aturar-se i la compra de camps no s’ha reprès des d’aleshores. En aquest sentit, rebutja "solucions de cara a la galeria", com ara posar murs que no evitarien el debilitament de la platja i insisteix en què la clau per mitigar els efectes dels temporals és "que la platja tingui l’amplada suficient, no és una qüestió d’alçada". "A partir d’aquí podem debatre els pros i contres de cada opció", afegeix.

La imprescindible aportació de sediments

L’hemidelta sud també retrocedeix, però en el seu cas és conseqüència fonamentalment de la manca de sediments, que han deixat d’arribar en el volum que ho feien anys enrere per culpa dels embassaments que s’han fet a l’Ebre i que deixen el riu sense força a la desembocadura. "Si s’aconsegueix que hi arribin sediments, la zona [que inclou l’illa de la Buda] seguiria avançant o, com a mínim, no recularia", apunta Carles Ibáñez, que també avisa que si no es fa res en pocs anys també estaria en risc seriós la zona de la urbanització del Riumar, més enllà de l’illa de Buda, que està molt amenaçada.

"Com el nivell del mar puja, l'única solució per evitar la salinització és que el nivell del terreny també ho faci"

"Com que el nivell del mar està pujant, cada cop més Delta hi està per sota", apunta i afegeix que com "més sota el nivell del mar estiguem, més costos de bombeig tindrem per treure l’aigua salada i mantenir el Delta". Uns costos que, per exemple, són ja inevitables a l’àrea de les badies, on hi ha la necessitat de bombejar i posar-hi dics per evitar que s’inundin. Per tot plegat, l’expert subratlla que "l’única solució és que si el nivell del mar puja, el nivell del terreny també ho faci". I com s’aconsegueix? Doncs, "com es feia abans", és a dir, "distribuint sediments no només a la desembocadura, sinó també pels canals, de manera que arribin als arrossars i el seu nivell s’elevi a mesura que el mar creix". Si no es fa, recalca, "quedarem per sota del nivell del mar igualment i cada cop tindrem més problemes de bombeig i salinització".

“Encara tenim marge de maniobra”

El Delta de l’Ebre està sentenciat tal com el coneixem o encara se’n pot sortir si es prenen les mesures adequades? Per a Carles Ibáñez, "serà cada cop més difícil i més car mantenir la gran majoria de la superfície actual del Delta en les properes dècades si no recuperem sediments de l’Ebre", si bé deixa clar que "encara tenim marge de maniobra". "Ara mateix, el 95% del territori està per damunt del nivell del mar, però hem de començar ja a fer l’aportació de sediments, perquè no es pot fer de cop i com més triguem menys quantitat de sediments podrem aportar-hi".

A més a més, "ara estem en un moment crític, perquè no només creix el nivell del mar, sinó que s’accelera el seu creixement. Si ara estem a 3-4 mil·límetres per any, a final de segle estaríem a un centímetre per any. Malgrat tot, no soc pessimista i si comencem a actuar el més aviat possible i actuem bé en les properes dècades, podem mantenir gran part del sistema actual del Delta en un bon estat, encara que alguna part sigui sota el nivell del mar". "A nivell polític i social, ara hi ha la capacitat de proposar coses que es puguin fer bé i que puguin anar en la bona línia, espero que la sapiguem aprofitar", considera.

Mentre que Ibáñez no és pessimista a curt termini si s'actua ja, avisa que hi haurà un "canvi de paradigma" radical els propers segles si no es disminueixen les emissions de CO2

En canvi, si el focus es posa en el llarg termini, és a dir més enllà d’aquest segle, Ibáñez és molt pessimista. "Si no s’aturen les emissions de CO2 i el nivell del mar segueix pujant com està previst, que possiblement implicarà fins a cinc metres el 2300, aleshores ja és una altra història i un canvi de paradigma no només al Delta, sinó que una gran part de la costa desapareixerà i les infraestructures humanes se’n van a prendre pel sac". Aquest escenari de futur, "implica repensar globalment l’ocupació humana de la costa, perquè ni el Delta, ni bona part de la costa catalana, espanyola o mundial es podrien defensar" i suposaria que un gran nombre d’assentaments humans haurien de desplaçar-se.