Público
Público
1 d'octubre

Una comissió del Parlament investigarà sobre la violència policial de l'1-O 

Cs, PP i PSC s'oposen a la l'aprovació de la proposta, formulada per la CUP, amb la intenció d'aconseguir informació i aclarir la violència institucional exercida per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil contra els ciutadans que volien participar en el referèndum d'autodeterminació del 2017

Càrregues policials durant la jornada de l'1 d'octubre a l'IES Pau Claris. Irídia
Càrregues policials durant la jornada de l'1 d'octubre a l'IES Pau Claris. Irídia

efe

El ple del Parlament ha aprovat aquest dijous la creació d'una comissió d'investigació sobre "la violència institucional durant la celebració del referèndum de l'1 d'octubre" (de 2017), amb els vots favorables de JxCat, ERC, Comunes i la CUP.

La creació d'aquesta nova comissió d'investigació a la cambra catalana s'ha decidit amb el vot a favor de les tres formacions independentistes i de Catalunya en Comú Podem. Cs, PSC i PP no ho han aprovat.

Des de la CUP, que és la formació que va proposar en primer lloc aquesta comissió, el seu diputat Vidal Aragonès ha indicat que  l'1-O va suposar, al seu judici, un dels exercicis més grans "de desobediència democràtica col·lectiva" del poble català.

Segons Vidal Aragonès, "l'objectiu és aclarir la violència institucional exercida aquell dia per la Policia Nacional i la Guàrdia Civil contra els catalans que volien votar".

Per part d'ERC, Ferran Civit ha avalat la comissió perquè del que es tracta, ha dit, és de veure que "un referèndum va de democràcia i justícia, i d'esbrinar per què es van confrontar les porres contra les urnes".

Civit ha admès que al llarg del "procés" l'independentisme "ha comès errors", però entre ells, ha puntualitzat, "no està el de voler donar la veu a la ciutadania per a decidir en un referèndum el futur polític de Catalunya".

"El 1-O va ser un dia dolorós per a Catalunya, però trist per a Espanya", ha conclòs aquest diputat republicà, que ha coincidit amb Marc Parés, dels Comuns, quan ha demanat conèixer els motius pel que no es va voler garantir el dret al vot als catalans.

Des de JxCat, Eduard Pujol ha demanat "posar noms i cognoms a les víctimes de la repressió" que es va produir el 1-O amb la finalitat de "mantenir viva la resistència" i de "trencar el silenci".

Matías Alonso, de Cs, ha criticat als grups que donen suport a la comissió, i especialment a "JxCat, l'hereva de la corrupta Convergència" i a ERC, "que encapçala el rànquing de colpisme des dels anys trenta" del segle XX.

La intervenció de Matías Alonso ha donat peu a una petició del diputat de la CUP Carles Riera, a qui en aquell moment exercia la presidència del Parlament, el vicepresident Josep Costa, perquè cridés a l'ordre al diputat de Cs, en haver dit que Roger Español -un ciutadà que va perdre un ull en una càrrega policial- era "un esvalotador".

Costa no ha volgut cridar a l'ordre a Alonso i s'ha limitat a assenyalar que la protesta de la CUP constarà en l'acta de la sessió com "una observació".

Des del PSC, Òscar Ordeig ha dit no entendre l'objectiu de la comissió, "perquè tots ens hem posicionat ja sobre el 1-O, i podrien tallar i pegar en les conclusions tot el que han dit".

"No s'entén tampoc -ha afegit- que la vulguin crear  tres anys més tard, quan el president de la Generalitat ha anunciat unes eleccions" i no donarà temps a complir la seva missió.

Alejandro Fernández, del PP, ha rebutjat la comissió en entendre que té una mera "finalitat propagandística" i que "en una democràcia són les forces i cossos de seguretat de l'Estat els qui tenen el monopoli de la força".