Público
Público

ATEMPTATS A CATALUNYA La comunitat musulmana vol parlar sobre "com afrontar el futur"  

"Tenim un veritable problema que no hem de amagar", quan "un jove que ha nascut o ha arribat des de petit a Catalunya es rebel·la contra el seu país", diuen els organitzadors d'una manifestació de rebuig al terrorisme

Manifestants musulmanes en contra del terrorisme, a Barcelona. EFE

La comunitat musulmana de Catalunya ha volgut deixar clara aquest dilluns que condemna rotundament el terrorisme islamista. A la vegada que s'oposa a la identificació automàtica entre islam i terrorisme, i demana a les autoritats tenir veu per "afrontar el futur". Molt especialment, per afrontar el "veritable problema" de la radicalització de joves musulmans aparentment ben arrelats al país, com els que van dur a terme els atemptats de la Rambla de Barcelona i de Cambrils.

Uns 1.300 manifestants, segons xifres de la Guàrdia Urbana, molt majoritàriament musulmans, han marxat aquest dilluns pel centre, en una manifestació que s'ha desenvolupat en un lloc ben simbòlic: ha començat a la Plaça de Catalunya, a tocar d'on la furgoneta pressumptament conduïda pel gihadista Younes Abouyaaqoub -abatut poques hores abans per agents dels Mossos d'Esquadra a Subirats (Alt Penedès)- va començar el seu recorregut mortal, i ha baixat per un lateral de la rambla, fins al mosaic de Joan Miró, on es va aturar després de deixar 13 morts.

Crida a l'autocrítica

"Tenim un veritable problema que no hem de amagar", ha assenyalat la portaveu de la Fundació Ibn Battuta, Míriam Hatibi que ha llegit un manifest en els parlaments previs a la marxa. Un problema que es manifesta quan "un jove que ha nascut o ha arribat des de petit a Catalunya es rebel·la contra el seu país". En aquest sentit, els organitzadors han cridat a "l'autocrítica", i han demanat que "les autoritats" escoltin la comunitat musulmana sobre "com afrontar el futur" i garantir que aquests joves "formin plenament part de la societat catalana", que "sentin que Catalunya és la seva terra, de manera que siguin capaços de rebutjar qualsevol missatge extremista" i no es deixin seduir per "ideologies perverses que no tenen cap justificació ni explicació, ni tenen res a veure amb l'Islam".

A la manifestació han participat representants de les institucions catalanes

A la manifestació han participat representants de les institucions catalanes. EUROPA PRESS

Els organitzadors han expressat el seu rebuig a la "barbàrie" del terrorisme, i han manifestat el seu agraïment als "cossos de seguretat", particularment als Mossos d'Esquadra. Igualment, han agraït la presència no musulmans i dels polítics presents a l'acte. "Els musulmans que vivim a Catalunya no podem dir res més que gràcies", deia el manifest, que s'ha llegit en català, castellà i àrab.

La manifestació, convocada per la Fundació Ibn Battuta i amb el suport de fins a 153 entitats, majoritàriament de musulmans catalans, s'ha iniciat poc després de les set de la tarda, i després de la lectura del manifest i d'un minut de silenci en honor de les víctimes dels atemptats, s'ha dirigit cap a les rambles. No sense dificultats.

Dones obrint la marxa

Tot i que la manifestació no era especialment multitudinària, les dimensions de la pancarta que obria la marxa i les mesures de seguretat excepcionals al centre de Barcelona han dificultat el desplaçament. Rere la pancarta, de color verd islàmic, amb el lema "Comunitat Musulmana contra el terrorisme", hi havia en primer terme un grup de dones musulmanes, a més de un bon nombre de representants polítics. Hi eren, entre d'altres, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Pisarello (BComú), el també tinent d'alcalde Jaume Collboni (PSC), el secretari general de Podem Catalunya, Albano Dante Fachín, els regidors d'ERC Alfred Bosch i Juanjo Puigcorbé o els també republicans i diputats al Congrés Gabriel Rufián i Joan Tardà. També hi eren presents els consellers Raül Romeva i Meritxell Serret (JxSí), els diputats de C's al Parlament Carlos Carrizosa o el respresentant del PDeCAt al Congrés Carles Campuzano.

Durant la marxa, els manifestants han repetit consignes com ara "som musulmans, no terroristes", "no al terrorisme", i, sobretot, el que ja s'ha convertit en el lema ciutadà contra la barbàrie terrorista a Barcelona: "no tenim por".

Hanane El Yazidi, presidenta de l'Asociación Intercultural Ibn Rochd, ha considerat "tot un èxit la convocatòria", per haver sumat "més de 150 entitats de diferents ideologies, musulmanes i no musulmanes". "És molt emocionant veure que tothom està unit per la mateixa causa, sigui del color que sigui, de l'ètnia o de la religió que sigui". També ha mostrat la seva "satisfacció" perquè la comunitat musulmana "s'ha unit per dir que Barcelona és casa nostra, i ningú pot tocar casa nostra".

"Cap bàrbar terrorista ens representa, no forma part de nosaltres i no el volem a la nostra ciutat", ha afegit El Yazidi. Un sentiment, el de combatre la identificació entre Islam i terrorisme, compartit per tots els manifestants, ja des de les seves pancartes.

Dones han encapçalat la marxa de la comunitat musulmana contra el terrorisme. FOTO: Carles Bellsolà

Dones han encapçalat la marxa de la comunitat musulmana contra el terrorisme. FOTO: Carles Bellsolà

"Volen arruïnar la vida de la gent"

"Ens fa pena que s'associa terrorisme i Islam, i això és un perill", explicava Nizar, que s'ha manifestat duia una pancarta que l'identificava com a part dels "joves musulmans contra el terrorisme". "Hem vingut aquí per demostrar que estem contra el terrorisme, no només aquí a Barcelona, sinó a tot el món", deia Nizar, que ha recordat que els països àrabs han patit el terrorisme abans que arribés a Europa". I que ha lamentat els crims "en nom de Déu i de l'Islam", amb l'objectiu "d'atacar la convivència" i "arruïnar la vida de la gent que vol viure amb normalitat".

"L'islam no té res a veure amb tot això, en àrab, 'islam' significa pau", afegia una altra manifestant, Asma, que portava en solitari una gran pancarta que proclamava que "en la meva religió no hi ha lloc per als assassins", i que ha hagut de contenir les llàgrimes durant la lectura del manifest. "El terrorisme ens perjudica a nosaltres mateixos, dóna una imatge molt dolenta sobre l'islam", ha lamentat.

La profusió de pancartes a títol individual, de fet, ha estat una consigna de la manifestació. Bona part, combatent la identificació entre islam i yihadisme. Com la que signaven representants de la mesquita de Pedro Abad (Còrdova), que citava l'Alcorà per recordar que "l'islam condemna taxativament la mor de persones innocents". O com les diverses que, amb la lleganda "no en el meu nom", recordaven que els terroristes no representen la comunitat musulmana.

"Que ens cridin les televisions"

Una comunitat que sovint se sent poc escoltada. Com recordava El Yazidi, que ha demanat a les autoritats "que contactin" les associacions musulmanes per "seure i buscar una solució" al problema de la radicalització de joves arrelats a Catalunya, "que han nascut aquí i s'han educat aquí". I que també demanava més presència de musulmans als mitjans. "Demano a les televisions que ens cridin, en comptes de cridar gent que han llegit un llibre i ja es creuen experts en l'islam", s'ha lamentat. "Som més de 300.000 musulmans a Catalunya: que ens busquin si volen saber la veritat, si volen saber com ens sentim i qui som", ha demanat.

Els organitzadors han donat per acabada la manifestació prop de dos quarts de nou, després de dipositar una ofrena al mosaic de Joan Miró, ple a vessar de les mostres de condol i solidaritat acumulades des del dia dels atemptats. No obstant això, els manifestants s'han mostrat remisos a abandonar la concentració, i han seguit encara una estona cridant consignes contra el terrorisme.

En acabar, i tot i la gravetat dels fets que han motivat la manifestació, la tònica general era d'optimisme, i les abraçades i els somriures eren generalitzats. L'expressió de satisfacció -i d'orgull- d'una comunitat que aquest dilluns sí que s'ha sentiot plenament escoltada.