La Covid esguerra les festes majors

Per als veïns i les veïnes han estat mesos d’espera i d’incertesa. I quan per fi semblava que es veia la llum al final del túnel i tornava la il·lusió, el nou rebrot de la Covid-19 els ha caigut al damunt com un gerro d’aigua freda: enguany les festes de Gràcia i de Sants no se celebraran. Almenys de la manera a la qual estem acostumats. Les comissions organitzadores d’aquestes festes de barri –les més multitudinàries de l’estiu a Barcelona– han decidit cancel·lar el programa previst i limitar el cartell a actes simbòlics.

Aquestes dues festes es preparen amb molt de temps d’antelació, gairebé d’un any per l’altre. "Quan s’acaba una festa, ja comencem a pensar en la següent i a principis d’any alguns carrers ja es posen a treballar en els guarnits", explica Gemma Guadiana, presidenta de la Federació d’Associacions i Comissions de la Festa Major de Sants. "Però aquest any, amb el confinament, tot va quedar parat, perquè no ens podíem reunir ni fer res", lamenta.

Durant mesos, explica Guadiana, els organitzadors de la festa van viure la situació "amb un sentiment de pujada i baixada continu". L’aixecament de l’estat d’alarma es va percebre amb esperança, ja que obria les portes a la possibilitat d’organitzar una festa adaptada a les circumstàncies. "A finals de maig vam començar a sondejar els carrers. Llavors ens vam trobar amb un 50-50, alguns de molt convençuts i altres que no ho tenien clar. Però, amb el pas dels dies, al final la majoria es va animar", assegura. Així les coses, van seguir endavant amb els preparatius dels guarnits i les activitats que s’haurien d’haver celebrat a finals d’agost. Fins que el divendres 17 de juliol les notícies dels nous rebrots a Barcelona i a l’àrea metropolitana els van obligar a replantejar-se de nou la situació.

A Gràcia les coses s’han viscut de manera molt similar, amb la pressió afegida que les seves festes comencen una setmana abans que les de Sants: s’haurien de fer del 15 al 21 d’agost. De fet, a Gràcia ja tenien coll avall que podrien celebrar la Festa Major. Això sí, reduïda en espais i activitats, amb aforaments controlats –amb un estricte control d’accés i distàncies– i sense els grans guarniments que cada mes d’agost col·lapsen de gent els carrers del barri. Fa un parell de setmanes, però, veient que la crisi sanitària s’agreujava de nou, la Fundació Festa Major de Gràcia –l’encarregada de l’organització– i el Districte de Gràcia van arribar a un acord per demanar al Procicat que permetés una celebració de mínims, traslladant les activitats a l’entorn virtual.

Una festa major es pot fer si hi ha organitzadors disposats i un marc legal que ho permeti, i ara mateix no tenim el marc legal"

"La situació ha empitjorat, i davant de les noves mesures presentades considerem necessari treballar per readaptar-nos novament", explica la fundació en un comunicat. "Ja estàvem preparant una festa molt encotillada, però, ara que no permeten reunions de més de 10 persones, ja no podem fer res", remarca Josep Maria Contel, membre de l’entitat. "Una festa major es pot fer si hi ha organitzadors disposats i un marc legal que ho permeti, i ara mateix no tenim el marc legal", resumeix.

De la mateixa manera que a Sants, la finalització de l’estat d’alarma va aixecar els ànims entre el veïnat gracienc, que durant el maig i el juny van veure factible celebrar una festa major adaptada a les circumstàncies. Per exemple, es preveia limitar els escenaris a tres únics espais –les places Joanic, Dones del 36 i Vila de Gràcia–, on es podria assistir als concerts i altres activitats amb reserva prèvia. Però fa poc més de dues setmanes tot se’n va anar en orris. La resolució de la Generalitat del 17 de juliol, amb mesures especials per a la contenció del rebrot de Covid-19, els va obligar a fer marxa enrere i s’han hagut d’aturar els preparatius dels guarnits.

A banda d’aquestes restriccions imposades per l’Administració, els mesos de confinament les comissions de festa major tampoc no van poder organitzar les activitats que serveixen per recollir diners per finançar la festa gran, cosa que ha representat un problema afegit. "La pandèmia va aturar totes les calçotades, els sopars i les rifes que es fan, i això vol dir que no hi ha diners, a banda que tampoc ens vam poder reunir per preparar les coses", diu Contel.

Ara, els organitzadors de la festa de Gràcia treballen en un pla B virtual, amb un programa d’actes en línia que inclourà documentals, entrevistes i, eventualment, algun concert o espectacle enregistrat previament. El pregó, que també es retransmetrà per internet, es farà a porta tancada a la sala d’actes del districte, amb l’accés restringit a deu persones, incloses les tres pregoneres, representants de l’àmbit sanitari: l’anestesista Elvira Bisbe, la doctora Xènia Sist i la infermera Maite Fabregat.

La darrera esperança que queda a Gràcia és poder afegir, a aquest programa virtual, alguna acció presencial, com ara fer un guarnit simbòlic dels sostres dels carrers, la traca d’inici i final de festa o la missa de festa major. També a l’espera de la decisió del Procicat, queda la celebració del tradicional concurs de balcons. Tot i que s’ha animat els veïns a engalanar balcons i aparadors, hi ha el temor que aquestes decoracions puguin generar aglomeració de curiosos al carrer, explica Contel.

La situació "s’ha viscut de manera molt diferent en funció de cada carrer", reconeix el representant de la Fundació Festa Major de Gràcia. Dels 24 carrers que hi participen, la plaça Rovira i la placeta de Sant Miquel han decidit no participar-hi de cap manera, mentre que al carrer Progrés preveien només fer un sopar intern. La resta se sumaran a la celebració virtual prevista, creuant els dits per si sorgís l’oportunitat d’organitzar alguna cosa a nivell presencial. Però quan encara falten 15 dies per a la festa, la comissió organitzadora veu molt difícil de recuperar els plans inicials, i, en tot cas, només veurien factible organitzar algun acte de germanor de les comissions de carrers.

Actes simbòlics a Sants

Tot i que a Sants les festes són una mica més tard, la Federació de la Festa Major de Sants també ha decidit suspendre els preparatius i limitar el programa a algunes accions simbòliques, com ara animar els veïns i les veïnes a decorar els balcons amb un motiu comú, el d’un estel "que ens guïi cap a les festes del 2021", explica Gemma Guadiana. La comissió del carrer Valladolid ja ha començat a elaborar-ne, tot aprofitant materials del que havia de ser el guarniment d’aquest any. De moment es manté l’ofrena de rams durant la missa del patró del barri, Sant Bartomeu, el 24 d’agost.

La Festa Major de Sants s’havia de celebrar del 22 al 26 d’agost en un format reduït i transformat radicalment respecte a l’habitual. Fa aproximadament un mes, comptaven a fer decoracions mínimes i organitzar activitats on es pogués mantenir la distància de seguretat, renunciant als concerts nocturns i altres esdeveniments multitudinaris. "Vam estar molts mesos amb angoixa, i llavors semblava que es podria fer la festa, i la gent tenia la il·lusió de fer coses", diu Agus Giralt, de la comissió del carrer Papin –un dels més recents que s’han sumat a la Festa Major–, lamentant el nou gir dels esdeveniments.

Però, si bé algunes comissions, com la del carrer Papin, s’ho havien agafat amb ganes, altres carrers es van desmarcar ja en el moment de plantejar-se una versió alternativa de la festa. És el cas de la plaça de la Farga, on els membres de la comissió són majoritàriament gent gran i, per tant, població de risc; o el del carrer Rosés, on s’ha dissolt la històrica comissió, una de les més antigues del barri. Segons el que es va parlar a la darrera reunió entre la Federació i les comissions, sembla que la majoria optaran per limitar-se a tallar un dia el seu carrer i fer un discret sopar de germanor. Ara que tot apunta a una cancel·lació definitiva, només un cop de sort permetrà organitzar algun acte més en algun carrer de Sants.