El crit d'alarma de les altres 160 Cases Orsola de l'Eixample: "Si no ho aturem, ens expulsaran a tots"
Les associacions de veïns alerten d'un fenomen que ja es replica per tot el districte mentre el Sindicat de Llogateres reclama elevar-ho d'una qüestió individual a un conflicte col·lectiu

Barcelona-
El conflicte al voltant de la Casa Orsola ha posat el focus una vegada més sobre la problemàtica de l'habitatge a Barcelona, on els lloguers han pujat un 70% en l'última dècada. Aquesta casa modernista, finalment comprada per l'Ajuntament i la Fundació Habitat 3, s'ha erigit en un símbol de la lluita pel dret a l'habitatge, però lluny de ser un cas únic, la seva situació es replica en almenys 160 blocs arreu de l'Eixample.
El 70% de l'oferta de lloguer a l'Esquerra de l'Eixample ja és de temporada
N'alerten les associacions de veïns, que han fet estudis per xifrar aquest tipus d'operacions tant a la Dreta com a l'Esquerra de l'Eixample. La Dreta va ser la precursora en assenyalar la situació, i fa dos anys avisava que hi havia 63 edificis afectats. Ara, ja en són 116. Veient el fenomen, els veïns de l'Esquerra van fer el mateix i han detectat 44 edificis del seu barri en la mateixa situació. El primer immoble d'aquesta zona es va detectar el 2017, després va ser la Casa Orsola comprada el 2021 per Lioness Inversiones, i un dels últims, la Casa Papallona al carrer Llançà.
La fórmula que utilitzen els inversors és molt similar: un fons compra un bloc sencer, en fa fora els llogaters i reforma la finca per fer-ne habitatge de luxe. Després el comercialitza, ja sigui en forma de lloguer de temporada o d'habitacions –les dues modalitats que escapen de la regulació dels preus dels lloguers--, de pisos turístics o de la venda per un mínim de 500.000 euros a estrangers que volen obtenir la coneguda com a Visa Daurada. Aquesta opció està previst que s'elimini a partir de l'abril d'enguany.
"Això ens mostra que la Casa Orsola no és una anècdota, un cas concret, sinó una dinàmica que està creixent exponencialment. Si no ho aturem, cada vegada n'hi haurà més", alerta Xavier Riu, portaveu de l'Associació de Veïns de l'Esquerra de l'Eixample. Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, contextualitza un fenomen que afecta tota la ciutat. "Està passant arreu de Barcelona, en formes diferents, però el resum és la compra d'un edifici i fer-ne fora tothom per destinar-ho a altres usos", explica.
Aragonès: Si mantenim l'habitatge al mercat, la millora dels nostres barris vol dir la nostra expulsió
A l'Eixample s'hi sumen factors com la recent reforma i pacificació dels carrers Consell de Cent o Girona, que el converteixen en un "caramel". "Això augmenta la rendibilitat de l'operació especulativa i per això necessitem dotar-nos de proteccions. Si mantenim l'habitatge al mercat, la millora dels nostres barris vol dir la nostra expulsió. Hem de treure l'habitatge del mercat", apunta Aragonès.
El fenomen s'ha estès "com una taca d'oli" pel districte. Primer es va centrar en la Dreta de l'Eixample, amb el focus a l'entorn del carrer Mallorca -entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia, on hi ha els edificis modernistes- i els carrers Girona, Ausiàs Marc i Casp. Després va saltar a l'Esquerra, als carrers Balmes, Aribau o Muntaner. Però ara ja està per tot el barri. "Ara ja qualsevol lloc de l'Eixample és susceptible d'una operació financera d'aquestes característiques", apunta Riu.
Canvis en el comerç, les escoles i la vida al barri
Els veïns estan preocupats per l'expulsió de la gent del barri, i pels canvis que això està provocant, ja ben visibles: pèrdua de comerç local, menys teixit associatiu, els joves obligats a marxar quan s'emancipen... "A l'Escola Joan Miró, cada any marxen unes 10 famílies, que han d'anar a viure lluny. Això ens està canviant el barri. Encara hi vivim 100.000 persones i ho podem salvar com a zona residencial, però si no ho aturem, ens expulsaran a tots", afirma Riu.
Aragonès: El que vol incentivar l'administració és l'especulació imobiliària
El portaveu critica que els fons d'inversió "aprofiten el forat" de la llei d'habitatge pel que fa a la manca de regulació dels lloguers de temporada i habitacions, una modalitat a la qual els pisos de l'Eixample, generalment grans, encaixen fàcilment. L'associació de veïns ha constatat que el lloguer de temporada ja suposa el 70% de l'oferta al barri.
D'altra banda, Aragonès apunta a la responsabilitat de les administracions públiques en aquest tipus d'operacions. "Aquestes pràctiques no només són legals sinó que estan incentivades, amb uns impostos molt reduïts", critica. Explica que Lioness Inversiones, per exemple, utilitza una figura fiscal anomenada societat d'inversió de capital variable (Sicav) que tributa un 1%. "Quan una administració baixa els impostos, està enviant un missatge: 'Això és el que volem que passi'. El que vol incentivar l'administració és l'especulació imobiliària", carrega Aragonès.
A això se suma la "desprotecció" dels llogaters, que davant d'aquestes operacions, reben un burofax amb la notificació que han de marxar un cop se'ls acaba el contracte. "Això també és una decisió política, perquè abans no era així", apunta el portaveu. A l'Estat espanyol hi havia contractes indefinits, i en altres països hi ha la renovació automàtica un cop vencen els contractes.
Un altre factor que se suma a aquesta catifa vermella per l'especulació és la manca de control i sancions de l'administració davant de certes "il·legalitats o irregularitats", com no comunicar les obres de rehabilitació per evitar la mesura de destinar el 30% a habitatge social, explica Aragonès.
Mesures com prohibir les compres d'habitatge per especular i que només pugui ser per viure-hi, o mantenir i aplicar la reserva del 30% per habitatge social i regular els preus dels lloguers de temporada i d'habitacions són algunes de les opcions que contribuirien a alleujar el problema, explica el portaveu.
D'una qüestió individual a un conflicte col·lectiu
"La Casa Orsola ha servit per fer pedagogia, per saber de què estem parlant. No hi ha cap sector que guanyi el que guanya aquest. És un negoci brutal", lamenta Riu. El portaveu recorda que l'objectiu de Lioness Inversiones per Casa Orsola era triplicar els lloguers, fent-los de temporada, però fins i tot no aconseguint-ho per la lluita veïnal, amb la compra per part de l'Ajuntament ha guanyat tres milions d'euros respecte el preu de compra original. "S'ha deixat barra lliure a la inversió immobiliària que s'està carregant el barri, la ciutat i les altres activitats econòmiques", lamenta el portaveu.
Riu: S'ha deixat barra lliure a la inversió immobiliària que s'està carregant el barri
La resposta dels veïns afectats ha variat. Riu explica que "hi ha de tot", i que, més enllà dels desnonaments invisibles que passen a diari, hi ha llogaters que s'han negat a marxar. "Al primer bloc que ens va arribar, Entença 151, el 2017, només hi queda un senyor molt gran, molt combatiu. Has de ser molt militant, si no te'n vas". És un procés gradual: "No poden treure a tothom de cop. A mesura que es van acabant els contractes, els van traient".
Aragonès apunta que davant d'una situació així, és important que els fons "es trobin comunitats llogateres organitzades i unides, que facin un conflicte i no marxin". L'objectiu és que la rebuda del burofax que informa que no es renovarà el contracte "no sigui una qüestió individual", sinó un conflicte col·lectiu. "El missatge que hem d'enviar als fons d'inversió és que Barcelona és una ciutat que resisteix".
Pel Sindicat de Llogateres, Casa Orsola ja ha fet arribar la idea que no és només aquesta comunitat de veïns, sinó que "la ciutat sencera està disposada a mobilitzar-se". Pel portaveu, això contrasta amb un Ajuntament que "premia" aquestes operacions. "Hauria d'impulsar canvis normatius i forçar la propietat a signar contractes nous, enlloc de regalar-li aquesta animalada de rendibilitat [a Lioness Inversiones], conclou Aragonès.

Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.