L'habitatge de luxe posa en alerta els veïns de l'Eixample

La vulneració del dret a l'habitatge a Barcelona té moltes cares, amb els lloguers en màxims històrics, desnonaments diaris i els interessos del sector immobiliari. Una altra d'elles és l'habitatge de luxe, una modalitat en auge a la ciutat i que amenaça de substituir els veïns de tota la vida per d'altres de nous, principalment estrangers i de rendes més altes. La percepció que tenen els barcelonins la confirma un informe de l'associació de veïns de la Dreta de l'Eixample, que xifra en 63 les finques comprades i rehabilitades entre 2016 i 2022 per fer-hi pisos de luxe.

"Hi ha un procés d'expulsió de la població, d'això n'és conscient tothom, al barri"

"Hi ha un procés d'expulsió de la població, d'això n'és conscient tothom, al barri, i afecta sobretot als edificis de propietat vertical", explica Jaume Artigues, membre de l'associació. Els edificis de propietat vertical són els que pertanyen a un sol propietari, i l'objecte de la major part d'aquestes operacions dutes a terme per fons voltor i societats que es dediquen a l'especulació, segons el propi informe. "L'objectiu consisteix en cercar rendibilitats que difícilment poden oferir els interessos bancaris", afirma.

L'associació es va començar a moure el 2016, quan van detectar un augment dels veïns que hi acudien per conflictes relacionats amb el seu habitatge. En aquells primers anys, entre 2016 i 2017, ja van detectar 30 edificis sencers en venda i això va despertar les alarmes. 17 de les empreses compradores es dedicaven a l'especulació i al "mobbing immobiliari", segons detalla l'informe. Es tracta de casos similars als que afronten als veïns de Casa Orsola i Tapioles, 15, als barris de l'Eixample Esquerra i Poble-Sec, respectivament.

La concentració principal dels blocs està en l'entorn de Mallorca entre Rambla Catalunya i Passeig de Gràcia -on hi ha els edificis modernistes- i Girona, Ausiàs Marc i Casp. No ha estat fàcil recopilar unes dades marcades per l'opacitat d'aquest tipus de fons voltor i entramats empresarials. Artigues explica com a vegades s'han topat amb societats creades especialment per dur a terme operacions de compravenda concretes i que desapareixen un cop completada la rehabilitació de la finca en qüestió.

Al mercat de venda o de lloguer de temporada

Un cop reformats, els pisos es destinen principalment a la venda, tot i que altres opcions són el lloguer de temporada, subjecte a menys regulacions que el de llarga durada. Els destinataris d'aqusests habitatges són estrangers que hi inverteixen temporalment o que disposen de pisos a diverses ciutats d'Europa, especifica Artigues. Un dels sistemes que ho facilita és el de la Visa Daurada, que concedeix el permís de residència a la Unió Europea a canvi d'una inversió immobiliària d'almenys 500.000 euros i que l'associació ha identificat com un dels grans problemes pel barri.

La Visa Daurada permet obtenir la residència a la UE a canvi de la compra d'un pis d'almenys 500.000 euros

Artigues apunta a la regulació portuguesa, que ha exclòs Lisboa, Oporto i l'Algarve d'aquest programa europeu. L'associació creu que part de la solució passaria perquè Barcelona impulsés una regulació similar: "S'haurien d'excloure les ciutats tensionades".

El fet que els compradors o nous llogaters no siguin residents habituals provoca canvis en el texit social i en el comerç. No són pocs els negocis emblemàtics del barri que han tancat en els últims temps. "La quantitat de negocis amb la persiana abaixada és enorme", lamenta Artigues. Altres han sigut substituïts per franquícies internacionals.

El nou pla d'usos de l'Eixample aprovat pel Govern municipal, no sense polèmica, vol fer-hi front i ampliar-ne la protecció, però Artigues el considera "descafeïnat". "Al final, més enllà dels usos, el que et determina la tipologia comercial és l'habitatge", sosté.

Més regulació i eliminar beneficis fiscals, algunes solucions

L'informe també aprofundeix en què els canvis provocats per aquest negoci del luxe són similars als que provoca el turisme massiu, especialment l'hiperespecialització econòmica, la pèrdua de comerç de proximitat i el "trencament de la cohesió social". "Si no hi ha una regulació dels lloguers ens veurem abocats a un conflicte social enorme", adverteix Artigues. Els desnonaments són el pa de cada dia a Barcelona i també a l'Eixample, recorda: El 2018 es van obrir 244 nous expedients al barri, pràcticament "a desnonament diari".

Per frenar la situació, l'associació apunta a mesures regulatòries, com l'eliminació de la Visa Daurada i la limitació dels lloguers, però també la major construcció d'habitatge social i l'eliminació dels avantatges fiscals als fons d'inversió que es dediquen a aquest negoci. 

Una altra de les conclusions del document és que el viratge cap al negoci del luxe ha tingut lloc després que l'Ajuntament aprovés, el 2017, el Pla Hoteler, el PEUAT, que entre d'altres coses impedeix el creixement d'establiments d'aquest tipus a la zona i, directament, en fomenta el decreixement al centre de la ciutat. "Quan regules les llicències turístiques, els promotors van cap a l'habitatge, especialment al que està fora de la LAU; com el de temporada o el comercial. És una escletxa, i n'hi ha moltes més", conclou Artigues.