Público
Público

Cs, TV3 i l'estratègia de l'enfrontament

Les recriminacions dels dirigents de Ciutadans contra a la televisió pública catalana -que van demanar intervenir durant el 155- no són noves d'ara, i el líder del partit, Albert Rivera, les ha intensificat des de la pròpia emissora a cinc dies de la Diada de l'11 de setembre.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Albert Rivera, durant l'entrevista amb Lídia Heredia al programa de TV3 'Els Matins'

"Vostès són un aparell de propaganda separatista". Amb aquesta afirmació, que ha etzibat Albert Rivera a la periodista de TV3 Lídia Heredia mentre aquesta l'entrevistava durant el programa Els Matins, el líder de Cs va desencadenar la polèmica de la jornada divendres a Catalunya, a només cinc dies de la Diada de l'11 de setembre. Les acusacions de Rivera –contestades amb rotunditat per Heredia, que ha arribat a oferir al polític de Cs que es fes ell mateix les preguntes que volgués–, han provocat reaccions de tot l'espectre polític i han fet bullir les xarxes. Però les queixes del partit taronja cap a la televisió pública catalana no són noves d'ara. Són una constant, i es repeteixen periòdicament, en el que alguns observadors hi veuen una estratègia d'enfrontament, que no es limitaria als mitjans.

"Vostès menteixen" i fan propaganda "cada dia", ha etzibat Rivera a Heredia, en el transcurs d'una molt tensa entrevista, en què també li ha recriminat que no li hagués preguntat pels fets del 6 i 7 de setembre, quan el Parlament va aprovar les lleis del Referèndum i de transició a la República. "Les vol fer vostè, les preguntes?", li ha respost la periodista, en el moment de més tensió. I no és ni de lluny el primer cop que Cs acusa TV3 per la línia editorial dels seus informatius. O que intenta condicionar-la.

Cs, de fet, era partidari d'estendre la intervenció de la Generalitat a través del 155 als mitjans de comunicació públics catalans –en van quedar fora per mediació del PSOE, i el PP ho va acceptar per garantir-se el seu suport a la mesura–. A l'abril, amb el 155 encara vigent, el propi Rivera va demanar que el Senat estengués la intervenció a TV3, arran de una entrevista a Carles Puigdemont, aleshores a Alemanya. "No em sembla lògic que un pròfug de la justícia estigui fent entrevistes en una televisió pública de l'Estat", va declarar aleshores, en una entrevista a Telecinco

Un mes després, Rivera hi insistia. Aquest cop, des de la Moncloa, en roda de posterior a una trobada amb l'aleshores president del Govern central, Mariano Rajoy. "Cal estendre l'article 155", va afirmar. "No té sentit que una tele o una ràdio de l'estat vagin contra l'estat", va afegir, negant de passada qualsevol independència de criteri periodístic als mitjans de la CCMA, per als quals va demanar "control i supervisió del compliment de la llei".

Recursos davant la Junta Electoral

També a l'abril, el portaveu del partit al Congrés, Juan Carlos Girauta, havia considerat que TV3 estava actuant com "un engranatge clau del cop d'Estat", per la seva cobertura de la detenció de Puigdemont a Alemanya. El tractament informatiu sobre Puigdemont, els presos i exiliats ha estat un especial blanc de C's, que durant la campanya electoral del 21D va recórrer davant la Junta Electoral –que li va donar la raó– per prohibir l'ús a TV3 d'expressions com ara "consellers" –referint-se als membres empresonats o a l'exili del darrer Govern de Puigdemont–, "consellers empresonats", "conseller exiliats", "govern a l'exili" o "llista del President". El programa electoral de la formació per als comicis, de fet. ja afirmava que "el nacionalisme ha convertit els mitjans de comunicació públics que paguem tots els catalans en un instrument més del Govern separatista".

Tot i les acusacions de Cs, el cert és que la seva formació va tenir una àmplia presència en els informatius de TV3 durant la campanya electoral: un 14,9% del temps total de les informacions sobre les eleccions, segons l'informe que va publicar posteriorment el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, darrere el 15,8% de JxC i el 15,4 d'ERC. A més, la candidata de Cs, Inés Arrimadas, va ser qui més temps de paraula va tenir en els informatius de l'emissora durant la campanya: 9:55 minuts en 40 inserts, per davant de Miquel Iceta (9:09 minuts i 39 inserts), Xavier Domènech (9:05 i 34), Xavier Garcia Albiol (8:55 i 35) i Carles Puigdemont (8:46 i 24). Albert Rivera també va tenir una presència similar a la d'altres líders polítics estatals: 2:01 minuts, pels 3:08 de Mariano Rajoy i els 2:29 de Pedro Sánchez.

"Estratègia de polemitzar"

"Els votants de Cs no miren TV3, i els espectadors de TV3 no voten Cs", explica a Públic el politòleg Jordi Muñoz, per raonar que a la formació taronja "no li preocupa" en absolut situar-se frontalment en contra de la cadena i els seus professionals. Muñoz emmarca els atacs de Cs a TV3 en una "estratègia de polemitzar totes les institucions de l'autogovern", com ara l'escola en català o el propi Parlament, amb l'objectiu de "trencar el consens social" al voltant de les mateixes.

Muñoz no creu que l'estratègia d'enfrontament de Cs hagi variat en el temps, però sí que ara podria estar-se expressant amb més intensitat, després que la formació hagi canviat un "perfil més moderat, que semblava que els convenia per atraure votants també moderats", per un altre de "més dur".

Arrimadas, també contra Heredia

Ciutadans –com també el PP– va criticar igualment amb duresa que TV3 destinés un ampli espai de la seva programació a les diverses manifestacions independentistes de la tardor passada. La cadena també va dedicar un extens espai a la manifestació espanyolista del passat 8 d'octubre: dues hores i mitja en emissió conjunta de TV3 i el 3/24 –davant les crítiques de diversos sectors sobiranistes, que consideraven que aquest desplegament no era proporcional a la importància de la marxa–. Però també aquella cobertura va provocar –indirectament– queixes de Cs. Aquell cop, per part d'Arrimadas. I també amb Lídia Heredia com a antagonista.

"Jo el que no puc permetre és que des de la televisió pública de Catalunya es vulgui donar una imatge que les manifestacions independentistes són absolutament pacífiques i democràtiques i les que no són independentistes no ho són". Així es queixava Arrimadas, entrevistada per Heredia després d'aquella marxa, quan aquesta –després de recordar que la manifestació va ser pacífica–, li preguntava pels grups d'extrema dreta que causaven incidents al final de la mateixa.