Cargando...

Cultura Les editorials catalanes i independents treuen el cap a la fira de Guadalajara, la més important en lletres hispàniques

El certamen de la ciutat mexicana, que s'allarga fins diumenge, és un espai on es tanquen un munt de negocis del sector editorial i on es combina la presència de grans grups amb segells independents, alguns de casa nostra. La FIL també és una cita obligada per a molts lectors, que assisteixen als centenars d'actes programats.  

Publicidad

Entrada a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara, a Mèxic. MAR CARRERA.

GUADALAJARA (MÈXIC),

Tota editorial del món que editi en llengua castellana té una cita aquest dies, la la 33a Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara (Mèxic). Es tracta d’un esdeveniment de la indústria del llibre -que enguany s'allarga del 30 de novembre al 8 de desembre- creat per la Universidad de Guadalajara que, a diferència de fires com Frankfurt o Londres, combina el públic general –per qui s’organitza un festival cultural– amb el professional. L’any passat hi va haver una representació internacional de 47 estats amb prop de 2.280 editorials i 19.740 professionals del llibre. Les editorials catalanes també hi van ser.

Publicidad

Les catalanes a la FIL

La presència d’editorials catalanes que editen en castellà no pot faltar a la cita, tant els grans grups (Planeta, Penguin Random House), com una petita representació de les editorials independents. Les segones hi són de diverses maneres: algunes acollides en l'estand institucional de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) de Catalunya, d’altres dins de les parades dels seus distribuïdors llatinoamericans i un tercer grup que van per lliure.

Click to enlarge
A fallback.

Entre les editorials independents és habitual buscar fórmules de col·laboració per poder tenir presència a la fira

Les 248 empreses editorials a Catalunya (que corresponen a 370 segells) publiquen anualment 37.352 títols (que impliquen 120 milions exemplars). La facturació total de les empreses catalanes (de 1.200 milions d’euros) representa el 50,76% del mercat interior a l’Estat. En el mercat exterior, la facturació és de 340 milions, la meitat de la qual se’n a cap a Iberoamèrica (159 milions). La facturació real, però, és "infinitament superior", recorda Bejarano, perquè les grans editorials el que fan és tenir seu a Llatinoamèrica. Són dades de l’informe Comercio Interior del Libro 2018 i de la Federació de Gremis d’Editors estatal

Publicidad

L'estand de l'Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a la FIL. MAR CARRERA.

L’ICEC no té dades de coedicions entre segells mexicans i catalans, ni tampoc de compra de drets. Però el cert és que entre els circuits d’editorials independents (que no depenen de grans grups), a la FIL també es produeixen altres dinàmiques: estands que conviden editorials "amigues" que no es podrien permetre un lloc (com el cas d’Egales amb Con tinta me tienes), exemples d’editorials que fan una aposta per treballar en conjunt i s’organitzen en funció de les possibilitats de cada col·lectiu (com el de Cardumen, Encuentro de editoriales, amb segells argentins, mexicans i catalans). Així, no totes les editorials arriben a Guadalajara i desembarquen amb els seus títols i autors aliens al context mexicà, un dels estats amb més diversitat lingüística del món.

Com denuncia una autora que va participar al festival de la FIL en el seu llibre Lo lingüsítico es político (OnA ediciones, 2019), Yásnaya Aguilar, el 1820, després de 300 anys de colònia espanyola, el 70% de la població mexicana parlava una llengua diferent a l’espanyol (nahuatl, mixteco, etc.), però ara aquesta xifra ha passat al 6,5%. Un fenomen que sens dubte es tradueix en les publicacions mexicanes: i malgrat hi ha llibres en aquestes llengües, representen una minoria en la fira.

Publicidad

De veterans a novells

En l’avinguda JJ d’editors hi ha l’estand d’Egales, la que fins fa uns anys era l’única editorial LGTB del món. Les editores Helle Bruun i Mili Hernández (que també regeix la llibreria gai i lesbiana Berkana de Madrid) fa vuit anys que venen amb parada, i ja tenen un públic fidel. Guadajalara és una de les ciutats més conservadores i alhora és la capital gai de Mèxic, i això ho tenen en compte: fins i tot hi ha públic LGTBIQ que els encarrega llibres. Bruun recorda que al principi Egales cridava molt l’atenció, però ara s’acosta molt públic a demanar per teoria queer (fet que no passa tant a Barcelona, on també tenen la llibreria Cómplices). Malgrat la seva parada està sempre plena de professionals i públic comprant, Bruun assegura que la venda ajuda però no és el més important. El seu objectiu és visibilitzar aquests llibres i sobretot cuidar la relació amb les seves distribuïdores llatinoamericanes.

"La FIL és un monstre, amb totes les virtuts i tots els defectes", diu Miguel Martín, de Virus.

Publicidad

"La FIL és un monstre, amb totes les virtuts i tots els defectes", diu Miguel Martín, de Virus. És tan sols una primera impressió, ja que porta un dia a Guadalajara. Martín veu en la fira la possibilitat que gent molt diversa interaccioni i al mateix temps constata com la indústria del llibre és hegemònica.

Milers de persones assisteixen a la Fira del Llibre de Guadalajara. MAR CARRERA.

Un dia a la fira

Com és el dia a dia a la fira amb barret d’editorial? En un saló de drets, els professionals, també agents literaris, s’hi reuneixen per tancar tractes. En una parada, s’hi poden tenir reunions amb il·lustradores que porten bonics portafolis, trobades amb impremtes de la Xina –una d’elles es presenta dient que es dediquen a la impressió de bíblies– i, sobretot, a la parada s’hi produeixen trobades amb llibreters, bibliotecaris i altres editorials. Si tens gana i no pots deixar la parada, un noi t’ofereix burritos a bon preu. Tot està previst a la FIL.

Publicidad

L’'off' de la FIL

La FIL és una referència mundial, però a Mèxic hi ha moltes altres fires pensades des d’altres actors menys mercantilistes, o que tenen llocs en espais més acollidors que un recinte d’exposicions. Un bon exemple és la fira internacional del llibre Zócalo de Ciutat de Mèxic, pensada per fomentar la lectura i que té lloc en una plaça pública on es combrega molt més públic popular.

A Mèxic hi ha moltes altres fires pensades des d'altres actors menys mercantilistes

Publicidad

A Guadalajara també hi ha altres espais més dissidents, que vinculen moviments socials i llibres. DesenFILadas és una proposta que s’ha originat als marges de la FIL, impulsada per l’espai cultural autogestionat i llibreria Cuerpos Parlantes, situada al centre de la capital de Jalisco des de fa sis anys. "Davant la gran Fira de les Indústries Voraces del Llibre (FIL) que mobilitza capitals i empreses culturals internacionals", diuen, es declaren "desenFILadas" a la mercantilització de les idees que en ella s’hi produeixen. Han programat diverses activitats de l’1 al 7 de desembre, presentacions de llibres, taules de debat amb projectes editorials d’arreu d’Amèrica llatina o una festa no mixta amb recital poètic inclòs.

Publicidad