Cargando...

Cultura Oriol Bohigas, el repte de buscar la modernitat

L’arquitecte Oriol Bohigas, artífex de la transformació de la Barcelona del 92, mor amb gairebé 96 anys deixant un llegat immens d’idees innovadores i crítiques

Publicidad

L'arquitecte Oriol Bohigas en una imatge d'arxiu del 2017. — Violeta Gumà / ACN

barcelona,

"Después del terrible caos producido durante los años del franquismo, durante este periodo democrático se había logrado recomponer con racionalidad el carácter urbano de algunas ciudades. Para esta recomposición, la distinción entre terreno urbanizable y terreno no urbanizable ha sido una base operativa indispensable. Así se ha conseguido zurcir los espacios diseminados, concentrar las estructuras, rehabilitar los centros históricos y establecer una cierta continuidad de centralidades. Se ha hecho una gran labor, pero todavía queda mucho que hacer", escrivia Oriol Bohigas a l’article ¡Viva la especulación! ¡Muera el urbanismo! publicat a El País el març del 1997. Unes frases que condensen la preocupació de Bohigas per l’urbanisme, el medi ambient i per la societat en general.

Publicidad

Referent per a les noves generacions

Bohigas va ser clau per a la transformació de Barcelona (una ciutat que es va posar guapa per als Jocs Olímpics), va ser una baula per a Oscar Tusquets i Ricardo Bofill, i segueix sent un referent per a noves generacions. Dotat d’una visió innovadora, Oriol Bohigas deixa un llegat immens, i no només en el camp de l’arquitectura o urbanisme.

Click to enlarge
A fallback.

Que Bohigas transcendia la disciplina arquitectònica i urbanística va quedar palès quan va ser regidor de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona, quan va empènyer per fundar el Grup 62 o quan va presidir l’Ateneu Barcelonès. "Realment va fer una gran transformació de l’Ateneu, va arreglar la biblioteca, la va distribuir diferent respectant molt l’original, millorant la il·luminació, va aconseguir que l’Amat pintés els frescos de les parets… Va ser un gran president i va arribar als 4.000 socis! Durant la seva època va fer coses molt interessants, actes, cicles… i per això la sala d’actes porta el seu nom", repassa Isona Passola, presidenta de l’Ateneu Barcelonès.

Publicidad