Cultura Pau Casals, un home de pau
El 24 d’octubre de 1971, just fa 50 anys, Pau Casals va ser distingit amb la Medalla de la Pau de les Nacions Unides a Nova York, ocasió que va aprofitar per adreçar un dels discursos més cèlebres sobre la pau
Publicidad
barcelona,
La famosa frase "I'm a catalan" de Pau Casals (1876-1973) aquest 24 d'octubre del 2021 fa cinquanta anys. Han passat cinc dècades des que el compositor i director musical més universal del Vendrell va rebre la Medalla de la Pau de les Nacions Unides a Nova York. Curiosament el 24 d'octubre de 1971 també va ser un diumenge, i Pau Casals estava convidat a les Nacions Unides per estrenar l'himne que li havien encarregat. Rebre la medalla va ser tota una sorpresa, que com destil·len les imatges que es poden veure a la mediateca de l'ONU el van emocionar en el sentit més estricte de la paraula.
Publicidad
Després de dir aquestes paraules, Casals va agafar el violoncel (feia molt temps que no ho feia) i va estrenar l'Himne de les Nacions Unides que li havien encarregat. Però en aquella ocasió també va tocar el Cant dels ocells, una cançó tradicional catalana que ell va popularitzar arreu del món. Una melodia que, com deia el mateix Casals, naixia de l'ànima del seu poble, Catalunya, i que tocava com un cant de pau.
Un català de pau
Però, a què es referia Pau Casals amb allò del segle XI? Doncs a la trobada promoguda per l'Abat Oliba celebrada el 1027 a Toulouges per parlar de la brutalitat dels senyors feudals. "Pau Casals se sentia orgullós de venir d'una terra que al segle XI ja es preocupava de la pau" aclareix, Jordi Pardo, director general de la Fundació Pau Casals.
Respecte al discurs del 1971, Jordi Pardo subratlla el fet que Casals era allà per inaugurar l'Himne per a Nacions Unides que havia compost amb lletra del poeta Auden. I que rebre la medalla el va agafar per sorpresa i "va improvisar unes paraules".
Publicidad
La música com a eina d'emancipació de social
"Casals és molt popular, però de vegades la popularitat pot ser un enemic del coneixement. Perquè només transcendeix el Cant dels Ocells i del I'm a catalan, i no es parla prou de la doble dimensió de Pau Casals. Ell va unir sempre per coherència i respecte als seus valors el compromís amb la gent i la pau. Volia que la música arribés a tothom als estibadors del port, als treballadors i treballadores de les fàbriques, als camperols, perquè considerava que la música era una eina d'emancipació de social", afirma Jordi Pardo, que té molt clars quins són els reptes de la Fundació Pau Casals, una entitat creada el 1972 per Pau Casals i la seva dona Marta Casals, amb l'objectiu de preservar el seu museu d'ús públic i social, però sobretot per escampar la idea de la música com a eina pacificadora.