CULTURA 'Taxi', la nova novel.la de Carlos Zanón, una carrera des de la Bonanova fins a St. Andreu

En una setmana políticament hostil, l’escriptor Carlos Zanón presenta, aquest cop, una història que va més enllà d’ell mateix. Una novel·la allunyada al gènere més negre al que ens té acostumats: “He intentat sortir del marc, fer un llibre desmesurat i circular, sense pensar en el gènere”.

El taxi es presenta, en la novel·la, com un vehicle hostil que et transporta d’una banda a una altra de la ciutat, també de vegades representada com un escenari poc agradable, i que desapareix en la foscor, sota el fum de la última cigarreta. Mai més tornaràs a veure el teu taxista, aquell qui t’ha portat a casa, a l’aeroport, als braços del teu amant. El taxi i el taxista desapareixen. Però, qui és el taxista de Zanón? Sandino, el protagonista absolut de Taxi. Un personatge comú al volant. Un lumpen? Potser si, potser no. Depèn del lector.

Zanón, que recentment ha assumit la direcció del festival Barcelona Negra, recorda, a través de les pàgines del llibre i també durant la presentació, un passat proper en la línia del temps però llunyà psicològicament. Un passat en el qual la vida, era senzilla. “Abans la vida era normal, m’agrada recordar aquest món salvatge del passat. El teu amic s’obria el cap jugant i ta mare el curava. No hi havia denúncies”, assegura. I la gent, vermut en mà en un dels temples de la literatura barcelonina actual, la llibreria Calders de Sant Antoni, riu.

Miqui Otero compara la novel·la amb entrar en un concert que ja ha començat, una cançó a mitges. “És una història que fa mal, la d’en Sandino. És una matrioshka amb una gran densitat emocional, on les sub històries, aparentment inconnexes, teixeixen el fil argumental de la novel·la. El ritme proporciona elegància en els moviments dels personatges, i la lectura es cala, com el cotxe, quan s’ha de calar”.