DEBAT SOBRE CATALUNYA La CUP estableix ponts amb forces d'esquerra de l'Estat espanyol

La CUP es planteja l'organització d'una gira d'alguns dels seus representants per tal d'obrir vies de diàleg i establir ponts amb altres forces d'esquerres de l'Estat espanyol.

Reguant, que en aquest moment és una de les dirigents de referència de la CUP, deixarà pas a altres militants quan finalitzi el seu mandat com a regidora a l'Ajuntament de Barcelona. Passarà el relleu com ho han fet totes les persones que representen o han representat aquesta organització a les institucions, i, en el seu cas, no té prevista ni tan sols l'assumpció de cap altra responsabilitat política.

La regidora i ex-diputada al Parlament de Catalunya va intervenir dimarts, juntament amb la periodista Txell Bonet,  companya del president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en la presentació i comentari del documental sobre els fets del 20 de setembre a Barcelona, i aquest dijous ha compartit taula de reflexió i debat amb un dels dirigents més significats d'Anticapitalistes, el professor de ciència política Jaime Pastor, per parlar sobre "esquerra espanyola i esquerra catalana: matrimonis i divorcis".

Jaime Pastor havia explicat en la seva intervenció inicial la resistència històrica de l'esquerra espanyola per reconèixer el dret de Catalunya a la seva autodeterminació, la subordinació exigida per partits d'àmbit estatal als seus homòlegs catalans, el plantejament de la qüestió social com una prioritat que hauria de fer oblidar la nacional, la confusió provocada pels dirigents que afirmen que la qüestió nacional divideix i que han identificat la reivindicació de les "diferències" nacionals amb una suposada voluntat de gaudir de "privilegis"...

I en relació a l'actual moment polític, la regidora de la CUP ha criticat als que plantegen l'exigència de "ser més" i condicionen la possibilitat de reconeixement de la sobirania de Catalunya com a poble a l'obtenció d'un suport polític més ampli. El que cal plantejar, segons ella, és la "millora de les condicions de vida de la gent"  com la manera d'aconseguir més suport a l'independentisme.

La regidora de la CUP, Eulàlia Reguant, a la Universitat d'Estiu d'Anticapitalistes, a La Granja / MD

"En el procés de construcció de sobirania", ha explicat, es troben els CDR, sorgits per garantir la realització del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre i consolidats posteriorment com a Comitès de Defensa de la República. La representant de la CUP argumenta en favor de la seva existència en contraposició a la "verticalització" que caracteritzava, segons ella, el moviment independentista. Els CDR, diu Reguant, representen tot el contrari de l'actitud d'"espera a que ens diguin què hem de fer".

Solidaritat interterritorial

En el col·loqui posterior a les intervencions de Reguant i Pastor no han estat pocs els assistents que han posat de manifest les dificultats que existeixen fora de Catalunya, i més en concret des d'Andalusia o Murcia, per defensar la "plurinacionalitat" de l'Estat. S'ha explicat el fenomen del  reforçament del nacionalisme espanyol com a reacció a les mobilitzacions en favor de la independència de Catalunya. Més enllà de l'explotació del sentiment de rebuig fomentat des de les casernes i comissaries, s'ha explicat que durant la passada tardor hi va haver gent que es va veure representada per qui cridava "a por ellos".

"Batalles que es poden perdre"

El diputat al Parlament d'Andalusia Jesús Rodríguez ha reconegut que el procés català va fer pujar l'espanyolisme entre diferents sectors de població però que l'esquerra catalana "va fer el que havia de fer". "És difícil que algú es solidaritzi amb un procés quan es pensa que es pot perdre", ha dit, però tot i així ha explicat que en la defensa de la reivindicació catalana a Podemos "li va faltar contingut". "Hem de tenir algún tipus de proposta de solidaritat interterritorial. Ens falta capacitat propositiva. El tema de la sobirania en abstracte no ha calat", ha reconegut.

Un altre referèndum?

Alguns dirigents independentistes catalans plantegen ara la possibilitat de convocatòria d'un altre referèndum i els Comuns recorden que sempre han defensat la celebració d'una consulta acordada com una qüestió pendent.