La CUP proposa "forçar embats i superar els límits de la llei" per fer un referèndum "en un procés de mínim tres anys"

La CUP proposa desencallar la situació política a Catalunya "forçant embats" amb l'Estat i "superant els límits de la llei" en el pla social. Segons han explicat fonts de la formació anticapitalista a l'ACN, la proposta política que els cupaires preparen per a les eleccions del febrer aposta per buscar la confrontació permanent amb l'Estat amb lleis socials que traspassin les competències de la Generalitat i desobeint si el Tribunal Constitucional les tomba. Això, creuen, evidenciaria que és "impossible" desenvolupar polítiques socials en el marc estatal i acabaria forçant un nou referèndum d'autodeterminació. Encara que rebutgen posar dates, asseguren que serà un procés "de mínim dos o tres anys" perquè que tingui "legitimitat i continuïtat"

Si es complissin les seves expectatives de força, els cupaires buscaran engegar diversos "embats i conflictes" amb l'Estat per garantir "unes condicions de vida dignes". Això es podria materialitzar tant amb l'aprovació i implementació de lleis com amb mobilització al carrer, tot plegat per "superar els límits de la llei" i "forçar el Govern català" com creuen que ja van fer l'octubre del 2017. En demostrar-se que és "inassumible" aconseguir unes bones condicions socials formant part de l'estat espanyol, la CUP creu que seria moment d'"acumular forces" i "forçar el dret a l'autodeterminació".

"Posar les condicions" per un referèndum

El partit també assenyala que ara mateix la prioritat és la pandèmia i les condicions socials, però aposta per aprofitar el procés actual per "construir el moment" i "posar les condicions" per celebrar un referèndum. Segons els cupaires, tot el pla s'estructura al voltant de tres eixos. En primer lloc situen el rescat social per garantir unes condicions de vida i laborals dignes. A banda, se centraran en la construcció de sobiranies, amb l'aposta per una banca pública en el marc de l'econòmica o per la creació d'una empresa pública d'energia emmarcada en la sobirania energètica. Finalment, el darrer eix és el relatiu als drets i llibertats, que es traduiria en els diversos embats per forçar una superació del marc jurídic estatal i la celebració d'un referèndum.