D'acord, s'acaben els canvis d'hora: però quin deixem, l'horari d'hivern o el d'estiu?

El canvi d'hora torna al debat a l'Estat. Aquest cap de setmana ens "retornen" l'hora que ens van "prendre" el passat mes de març, passant de l'horari central europeu d'estiu (CEST, per les seves sigles en anglès) a l'horari central europeu (CET). "Francament, jo ja no hi veig sentit", va expressar al respecte el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, aquest dilluns a les xarxes socials. El cap de l'Executiu va anunciar així que Espanya reobrirà a Brussel·les la conversa per eliminar aquesta modificació bianual. La notícia arriba en un escenari on l'evidència científica qüestiona que hi hagi un estalvi energètic i econòmic significatiu. Per contra, sí que hi ha estudis que revelen que aquest ball de rellotges podria ser perjudicial per a la salut.  

Segons explica a Público María Prado, portaveu de l'àrea de Clima, Energia i Mobilitat de Greenpeace Espanya, no existeixen dades oficials recents sobre l'estalvi realment generat pel canvi d'hora. Estimacions de l'Institut per a la Diversificació i l'Estalvi de l'Energia (IDAE) apuntaven a un estalvi del 5% en el consum lumínic, que equivaldria a uns 300 milions d'euros. Tanmateix, aquest càlcul es va fer l'any 2015 i el mateix Institut informa aquest mitjà que fa anys que va deixar d'avaluar aquesta mesura, per la qual cosa rebutja fer-ne valoracions actuals.

L'ecologista insisteix que calen més estudis que posin negre sobre blanc les xifres d'estalvi derivades dels canvis d'hora. Un estudi publicat el 2017 pel Servei d'Investigació del Parlament Europeu (EPRS, per les seves sigles en anglès) assenyala que l'horari d'estiu "genera un estalvi energètic marginal". Concretament, l'informe indica un estalvi del 0,34% en el consum total d'energia. Una xifra extreta d'una revisió literària duta a terme per investigadors txecs l'any 2016 i que, reconeixen, s'ha de considerar amb cautela.

Avanços en l'eficiència energètica  

Tot i que donar xifres exactes és una tasca més complexa, sí que sembla que hi ha altres factors que poden explicar per què el canvi d'hora ha deixat de ser tan efectiu com abans. Segons el Ministeri de Defensa, a Espanya aquesta mesura es va implantar tal com la coneixem ara el 13 d'abril del 1974 —ja s'havia aplicat anteriorment, però no es feia des del 1949—. Una mesura que s'ha atribuït a la crisi del petroli iniciada el 1973, quan els països productors van decidir no exportar-lo als estats que van donar suport a Israel durant la guerra del Yom Kippur. La mateixa Unió Europea explica que molts països comunitaris van instaurar aquesta mesura en aquella dècada per estalviar energia.

"Allò que va ser útil, ha deixat de ser-ho", asseguren a aquest mitjà fonts del Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO). "L'estalvi que genera el canvi d'hora és cada vegada més tènue, amb els canvis que s'han produït en el sistema elèctric i l'arribada de noves tecnologies, com la il·luminació LED", afegeixen. El secretari d'Estat d'Energia, Joan Groizard, va expressar aquest dilluns des del Consell Europeu d'Energia a Luxemburg que "el sistema energètic està canviant molt".

Des dels anys setanta, l'interès per l'eficiència energètica ha evolucionat i, com assenyala María Prado, hi ha hagut un gran avenç tecnològic dirigit a aquest objectiu. A més de les ja esmentades llums LED, que impliquen un menor consum respecte a les bombetes tradicionals, l'ambientalista destaca també la penetració de l'autoconsum, un millor aïllament dels habitatges o la proliferació d'electrodomèstics amb etiqueta energètica que n'indiquen l'eficiència.

Precisament, aquests són els actuals fronts de l'eficiència. "Les mesures per impulsar l'eficiència i l'estalvi d'energia són molt àmplies", declaren des del MITECO. "Abarquen des d'ajudes directes per substituir equips per altres més eficients, fins a rehabilitacions energètiques d'edificis, el desenvolupament del sistema de Certificats d'Estalvi Energètic (CAE)" i un llarg etcètera. També Prado defensa ampliar la rehabilitació d'habitatges per consumir menys calefacció a l'hivern o promoure les comunitats energètiques i les instal·lacions d'autoconsum.

Estalvi d'energia... i de diners?  

L'estalvi energètic repercuteix en un estalvi en la factura. Les estimacions de l'IDAE fetes el 2015 apuntaven a una reducció total de 300 milions. D'aquesta quantitat, 90 milions correspondrien al potencial dels habitatges espanyols. Això suposava un estalvi de sis euros per llar, segons va indicar aleshores el Ministeri d'Indústria i Turisme. Els altres 210 milions restants s'estalviarien en edificis del sector terciari i a la indústria. No hi ha quantificacions oficials recents sobre l'impacte del canvi d'hora en aquest sentit, però des del MITECO insisteixen que l'estalvi energètic comporta una despesa econòmica més eficient.

Relacionado con este tema

Parcs i jardins de Barcelona per salvar-se de la calor: 12 refugis climàtics per acabar de superar l'estiu

Públic

Fonts ministerials també destaquen un segon angle relacionat amb l'economia: com afecta el canvi horari la salut dels treballadors. En la mateixa línia es va expressar el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, aquest dilluns a TVE, on va assegurar que aquesta modificació bianual afecta la productivitat i comporta un cost econòmic. Tant Cuerpo com el MITECO citen un estudi de la London School of Economics, que calcula una caiguda de productivitat d'uns 750 dòlars per treballador.

Aquest estudi, publicat el gener del 2024, conclou que "el pas a l'horari d'estiu deteriora la qualitat del son i augmenta l'estrès temporal, cosa que alhora afecta la salut física i emocional". A més, la investigació indica que aquests efectes persisteixen durant uns sis dies després del canvi, afectant negativament la productivitat dels treballadors. Per aquest motiu, eliminar el canvi horari podria suposar un estalvi de 754 dòlars, segons estimen els autors de l'article.

Aleshores... horari d'hivern o d'estiu?  

La conclusió de la ciència potser no agradi a tothom. Sembla que sí que hi ha consens pel que fa al futur de la modificació horària. Una consulta pública feta per la Comissió Europea el 2018 va revelar que el 84% dels enquestats volien eliminar el canvi d'hora. Tot i que en aquella enquesta només hi va participar el 0,19% de la població espanyola, el CIS va preguntar pel canvi horari al baròmetre del novembre del 2023. Llavors, el 65,8% va respondre que preferiria acabar amb aquesta mesura bianual. On hi ha el desacord? En quin horari deixar en cas d'abolir aquest ball de rellotges.

Segons el mateix baròmetre, el 68,5% dels espanyols prefereixen l'horari d'estiu, mentre que només un 21,5% aposta pel d'hivern. L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va fer una enquesta a l'octubre del 2024, en què va preguntar a 1.337 persones d'entre 25 i 80 anys. El 70% va manifestar la seva preferència per l'horari d'estiu, davant del 23% que optaria pel d'hivern. Tanmateix, el sentir popular contradiu les recomanacions de la ciència.

No només la London School of Economics defensa l'horari d'hivern. La Societat Espanyola del Son (SES) també aplaudeix l'anunci de Sánchez d'eliminar els canvis horaris i demana mantenir de manera permanent aquest horari. L'entitat explica en un comunicat que "l'horari d'hivern promou un ritme biològic més estable que el d'estiu". Això permet "millorar el rendiment intel·lectual i ajuda a reduir l'aparició de malalties com les cardiovasculars, l'obesitat, l'insomni i la depressió".

Relacionado con este tema

Dormir 88 dels 92 dies de l'estiu per sobre dels 20 graus, Barcelona trenca el rècord de nits tòrrides

Públic

 La defensa científica de l'horari d'hivern  

"L'horari d'hivern, també anomenat horari estàndard, és el que s'ajusta millor al sol i, per tant, al ritme natural del nostre cos", explica a Público María José Martínez, coordinadora del grup de treball de Cronobiologia de la SES. "Amb aquest horari ens llevem abans i rebem més llum al matí, que és el senyal més potent per sincronitzar el rellotge biològic." Per contra, l'horari d'estiu "retarda el son, escurça el descans i agreuja la fatiga i la somnolència en bona part de la població."

D'altra banda, un estudi de la Universitat de Stanford publicat a la revista científica PNAS el passat setembre també conclou que el canvi a un horari d'hivern permanent conduiria a una disminució de la prevalença d'accidents cerebrovasculars i d'obesitat. La investigació també apunta que un canvi a l'horari d'estiu permanent comportaria una reducció, però més petita.

L'evidència científica recomana, doncs, un horari que no agradaria a la majoria d'espanyols, que prefereixen tenir més hores de llum a les tardes d'estiu. "És cert que amb l'horari d'hivern el sol es pondria una mica abans durant els mesos d'estiu", reconeix Martínez. Tot i això, recorda que "continuaríem tenint moltes hores de llum natural a la tarda". "La llum de la tarda, tot i que resulta agradable i genera benestar, pot retardar l'hora d'anar a dormir si ens hi exposem fins massa tard, provocant una falta de son que acaba afectant negativament l'ànim i la concentració", subratlla.

La científica insisteix que "la clau no és tenir més llum a última hora, sinó distribuir-la millor: aprofitar el matí per rebre llum natural, mantenir rutines regulars i gaudir de les tardes d'estiu a l'aire lliure sense desplaçar l'hora d'anar a dormir". D'aquesta manera, Martínez conclou que "dormir bé influeix més en l'estat d'ànim que no pas el fet de tenir llum més enllà de les deu de la nit".