L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha confirmat aquest dimarts que l'economia espanyola va caure un 5,2% el primer trimestre de l'any respecte a l'anterior a conseqüència de la Covid-19, marcant així una caiguda sense precedents des que va començar la sèrie estadística fa mig segle. Fins al moment, la major caiguda trimestral del PIB havia estat la del primer trimestre del 2009 (-2,6%).

Amb les dades de Comptabilitat Nacional del primer trimestre, similars a les avançades a finals d'abril, Espanya s'acosta a la recessió, ja que perquè una economia entri en el que es considera recessió tècnica es requereixen dos trimestres consecutius de creixement negatiu.

A més, es dona per feta una contracció del PIB en el segon trimestre, major de la del primer, pel fet que el període abril-juny es va veure afectat per la paralització de nombroses activitats econòmiques com a conseqüència de la declaració de l'estat d'alarma.

Els tres trimestres anteriors

En els tres trimestres precedents (segon, tercer i quart trimestre del 2019), l'economia espanyola venia creixent a taxes del 0,4%. En taxa interanual, el PIB del primer trimestre es va contraure un 4,1%, enfront del repunt de l'1,8% del trimestre anterior.

Es tracta del major retrocés des del segon trimestre del 2009, quan l'economia espanyola es va contraure un 4,4% interanual. No es registraven dades negatives de PIB des de finals de 2013.

Demanda estatal

Pel que fa a la demanda estatal, el consum de les llars i les institucions sense ànim de lucre és el que presenta una aportació més negativa a la variació interanual de l'PIB, amb -3,3 punts, seguit de la inversió (-1,1 punts). Aquesta evolució es va veure compensada, en part, per una aportació positiva, de 0,7 punts, de la despesa pública. Per part de la demanda externa, les exportacions van restar 2,1 punts a l'evolució interanual del PIB, front d'una aportació positiva de les importacions de 1,8 punts.

Caiguda històrica del consum de les llars

Les dades trimestrals mostren un enfonsament del consum de les llars del 6,6%, el seu major descens de la sèrie històrica. Per contra, la despesa pública va trepitjar l'accelerador entre gener i març i va créixer un 1,8%, la major alça en dotze anys, concretament des del primer trimestre del 2008. Per la seva banda, la despesa en consum de les institucions sense ànim de lucre i al servei de les llars va avançar un 0,8%, cinc dècimes més que en el trimestre precedent.

La inversió, per la seva banda, va registrar en el primer trimestre la seva major caiguda en 11 anys (des del segon trimestre del 2009), en retrocedir entre gener i març un 5,7%.

102.000 llocs de treball menys en un any

L'INE assenyala que la situació provocada pel coronavirus fa que certes variables, com les hores efectivament treballades, siguin més rellevants en els moments actuals a l'hora de mesurar l'evolució de l'ocupació. "Es considera que aquesta variable, enfront dels llocs de treball equivalents a temps complet, és la que reflecteix de manera més clara els efectes induïts en l'ocupació pel brot de la Covid-19 i les successives mesures adoptades", apunta. En total estima que hi ha 102.000 llocs de treball menys que fa un any. punts.

Dones i menors de 35 anys, els més afectat per la crisi

L’informe anual del Banc d’Espanya revela que les dones i els menors de 35 anys estan entre els col·lectius més afectats per la crisi de la Covid-19. El document constata que un 44% de les dones i un 48% dels menors de 35 anys treballen en les anomenades indústries "socials", dedicades al comerç minorista, l'hostaleria, l’educació, les activitats artístiques i les recreatives així com altres serveis personals. Uns sectors que s’han vist "particularment" afectats per les mesures de confinament de la pandèmia. L’informe detalla que gairebé una tercera part dels treballadors de les indústries socials tenen guanys inferiors als del 75% de la població, malgrat que les seves llars no necessàriament representen sempre les rendes més baixes.

En aquest sentit, detalla que sovint són joves que viuen amb els seus pares i que no són els principals perceptors de les rendes de les llars. En canvi, per a un 35% dels treballadors de les indústries socials el seu sou representa la font principal dels ingressos. Entre els treballadors d’indústries "regulars" –les dedicades a l’agricultura, construcció o activitats financeres- en canvi, el percentatge s’enfila fins al 43%. A més, l’informe revela que l’impacte de possibles pèrdues de llocs de feina en les indústries socials sobre la llar serà menor si la resta de membres de la unitat familiar obtenen el sou d’altres sectors. De fet, segons l’ens, la meitat dels treballadors afectats viu en una llar que percep menys del 55% de la seva renda de les indústries socials.