UNIVERSITAT ANTICAPITALISTA D'ESTIU David Fernàndez: "Hauriem d'estar preparats per a una fase llarga de desobediència"

"L'estratègia no violenta sempre és a mig termini". "La desobediència és un camí". David Fernàndez explicava en aquests termes de quina manera la mobilització ciutadana pot fer front pacíficament a la violència de l'Estat i derrotar-lo.

L'1 d'octubre l'Estat va patir "una derrota política", "una derrota ètica" i "l'instrument va ser la desobediència"

Un referèndum en el qual van participar 2,3 milions de persones. La xifra equivalent al conjunt de l'Estat seria "15 milions de ciutadans desobedients".  I l'Estat segueix sense saber com van entrar les urnes.

L'Estat també va ser derrotat en l'àmbit informàtic. Va patir "una derrota política", "una derrota ètica" i "l'instrument va ser la desobediència", va dir l'ex-diputat de la CUP a una de les nombroses sessions de formació i debat de la Universitat d'Estiu de l'organització Anticapitalistes, que durant aquesta setmana de final d'agost ha celebrat la seva desena edició, a La Granja de San Ildefonso (Segòvia), amb una xifra de més de 900 persones inscrites.

David Fernàndez havia de parlar sobre la desobediència civil com a pràctica política i va explicar a anticapitalistes d'arreu l'Estat en què consisteix En Peu de Pau, "una estranya i dolça coalició" entre gent diversa, socialment i política. Va parlar sobre la desobediència com "una forma molt activa de compromís", que exigeix una implicació personal, que no obliga ningú a ficar-se on no vulgui, però també va assenyalar que la gent que participi en accions no violentes, com per exemple la formació de murs humans de resistència a la brutalitat policial, convé que estigui capacitada per mantenir una conducta de contenció.  "Cada cap de setmana s'organitzen tallers" sobre acció no violenta a diferents punts de Catalunya, va fer notar.

Què va ser Octubre?

David Fernàndez és actualment un militant de base de la CUP, però al mateix temps és una mena de dirigent sense càrrec, un polític i activista de referència per a qualsevol  persona interessada en els moviments socials o les perspectives del moviment sobiranista. 

L'ex-diputat de la CUP ha recordat que l'1 d'octubre la societat catalana va respondre a la crida a les urnes en clau pacifista. Convé tenir en compte que el 43 per cent de la població va decidir desobeir i resistir davant la violència policial, i que el dia 3 d'octubre va tenir lloc a Catalunya la més gran vaga general mai vista, que alguns van voler denominar com aturada de país. Calia haver aprofitat aquell moment, va recordar David Fernàndez. "Haver mantingut el pols", com va demanar Jordi Cuixart.

L'1 d'octubre la Generalitat va quedar desbordada, "no esperava una mobilització tan gran"

Aquesta mobilització excepcional, segons ell, no es pot atribuir a la Generalitat sinó al treball prolongat dels moviments socials. La Generalitat va quedar desbordada, "no esperava una mobilització tan gran".

Fernàndez i Antentas van constatar algunes divergències, particularment sobre la complexitat del moviment independentista, però van coincidir en que, en qualsevol cas, el sobiranisme necessita "una reorientació estratègica".

La dreta, l’esquerra i l’independentisme

La pluralitat del sobiranisme català, la seva complexitat, l'excepcionalitat del seu abast, va donar molt de joc en els debats que van tenir lloc a Segòvia des del primer fins a l'últim dia. Per diferents motius. Perquè es va assenyalar la necessitat d’una “reorientació estratègica”, per aconseguir que el sobiranisme s’expressi en el seu conjunt, perquè es va constatar la passivitat de sectors importants de l'esquerra en relació a la mobilització catalana i perquè es va discutir de nou sobre el grau d’influència de la dreta catalanista en el moviment independentista.

"Cal que el 48 per cent sigui generós amb el 80 per cent"

En la seva opinió, cal que el 48 per cent sigui generós amb els que es troben dins del 80 per cent i no són independentistes. Els partits del “trifachito” [PP, Cs i VOX] no representen més que el 13 per cent de la població, va fer notar.

Aconseguir la “unificació d’una majoria social àmplia exigeix que s’abordi la qüestió social” i això entra d’alguna manera en contradicció amb “el temor a que la dreta catalana es despengi”, va dir. El sociòleg considera que “el moviment independentista és molt moderat”, però que els seus objectius, no obstant això, “resulten inassumibles per l’Estat”. Es va marcar com a “horitzó real” “coses molt difícils, com si fossin molt fàcils”.

"S'utilitza injustament el terme federalisme". La contraposició amb  l'independentisme "és una farsa de debat"

Pel que fa referència a l’esquerrra no independentista, Antentas va denunciar que s’ha “utilitzat injustament el terme federalisme” i va reclamar que es parli “seriosament” sobre aquest concepte. La contraposició que es planteja del “federalisme” com alternativa a l’independentisme "és una farsa de debat". “Si tota l’esquerra catalana hagués estat activa” en les mobilitzacions sobiranistes, “la correlació de forces” amb la dreta seria diferent.

I en relació a la dreta, també es va discutir sobre quin paper juga el conservadurisme català en el conflicte amb l’Estat. La catedràtica de Filosofia i exregidora a l’Ajuntament de Madrid, Montserrat Galcerán, va explicar que la mobilització de l’1 d’octubre va entusiasmar els demòcrates espanyols, però que l’hegemonia de l'independentisme és de les dretes i que qui patrimonialitza aquest moviment són personatges com Artur Mas o Carles Puigdemont.

La dirigent de la CUP, Mireia Vehí, també convidada a participar als debats de la Universitat Anticapitalista, va recordar que el posicionament d’entitats com La Caixa, Foment del Treball, o el diari La Vanguardia, òbviament hostils amb el procés sobiranista, serveixen per aclarir on es troba la classe burgesa a Catalunya.

Mireia Vehí, membre del Secretariat Nacional de la CUP / PÚBLIC

La dreta catalana, representada històricament per Convergència, manté la Presidència de la Generalitat, però “es troba en una situació cada cop més precària”, va assenyalar Antentas.

Unilateralisme, solució acordada i aliats fora de Catalunya

“La majoria progressista a Espanya mai serà receptiva al sobiranisme català si no hi ha mobilització a Catalunya”.

“La meva esperança no es troba en la dreta catalana sinó en la gent”, havia dit l’exdiputat de la CUP. “Les urnes tornaran. Si són acordades o no caldrà veure-ho”. La via unilateral per exercir el dret a decidir és molt difícil, va reconèixer, però no ho és menys que l’acordada. “Volem urnes acordades”, però en cas contrari hi haurà “les que posem”, va assegurar. “La pròxima vegada, més i millor”, va concloure citant el politòleg Jordi Muñoz.