Descobreixen nivells d'ocupació del neolític antic a la Cova Gran de Collbató

Descoberts nivells d'ocupació del neolític antic a la Cova Gran de Collbató (Baix Llobregat), al Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. A l'espera d'aprofundir en l'estudi de les restes recuperades, durant aquest període sembla constituir un espai d'ocupació domèstic. I és que s'han recuperat abundants fragments de ceràmica montserratina, "elaborada pels primers agricultors de la península Ibèrica", així com eines de pedra fetes amb jaspi vermell, ornaments fets amb petxines i moltes restes de fauna consumida.

La sisena campanya d'excavacions arqueològiques ha continuat aprofundint en la seqüència del jaciment, permetent confirmar la presència de nivells pleistocens més profunds amb evidències d'ocupacions neandertals que s'excavaran en properes campanyes. En aquesta edició del 2024, i després d'extreure uns grans blocs de conglomerats per ampliar l'àrea d'excavació, s'han trobat preservades les esperades evidències del neolític antic.

"Aquesta campanya ha marcat un abans i un després en la investigació arqueològica a Montserrat", sostenen des de l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Des de l'equip investigador de l'IPHES-CERCA i de la Universitat Rovira i Virgili sostenen que la cova i la muntanya de Montserrat "constituïren un lloc de referència per al poblament prehistòric de la zona, com a mínim des del Paleolític mitjà fins a l'actualitat".

Primera evidència

L'any 1925, Josep Colomines Roca va publicar l'obra Prehistòria de Montserrat a on es defineix per primera vegada a Europa la ceràmica amb impressions de petxina característica del Neolític antic Europeu. Aquesta ceràmica, llavors batejada com 'montserratina', representa l'actual ceràmica cardial.

Des de la represa de les excavacions el 2018, l'equip investigador havia descobert que el jaciment preservava una important seqüència d'ocupacions del paleolític superior final i del magdalenià, revelant fogars, indústria lítica, restes de fauna i objectes ornamentals d'entre fa 11.000 i 15.000 anys. Però no s'havia trobat evidència de les ocupacions del neolític antic que van convertir el jaciment en un clàssic de la prehistòria europea, tret d'alguna petita evidència mal preservada.