Público
Público

Desigualtat Unes 300.000 persones pateixen pobresa farmacèutica a Catalunya

La quantitat de ciutadans que no poden pagar-se els medicaments ha augmentat un 30% arran de la crisi per la pandèmia del coronavirus

Voluntària del Banc Farmacèutic atenent un usuari.
Voluntària del Banc Farmacèutic atenent un usuari. Banc Farmacèutic

La pobresa té moltes cares: l'habitacional, l'alimentària, l'energètica... però hi ha una, la farmacèutica, de la qual gairebé no se'n parla. Segons el Banc Farmacèutic, ONG que s'encarrega del copagament dels pacients que no poden costejar-se els medicaments receptats per la seguretat social, actualment gairebé el 4% de la població que viu a Catalunya la pateix. Abans afectava un 3,7%, però des que va arribar la pandèmia del coronavirus la xifra ha pujat un 30%. Això implicaria que unes 300.000 persones pateixen aquesta desigualtat.

El responsable del Fons Social de Medicaments a Catalunya i Aragó, Homero Val Pérez, explica que ja el 2018 al voltant d'un milió i mig de ciutadans de l'Estat patien dificultats per adquirir productes sanitaris, des d'aigua oxigenada fins a un tractament crònic. Per intentar frenar aquesta desigualtat i sota la inspiració d'una iniciativa italiana, el 2005 neix el Banc Farmacèutic. En un inici es feien campanyes de recollida de medicines solidàries i els repartien a les entitats del tercer sector. "El problema era la traçabilitat del medicament. Qui ho dispensa? Segurament persones sense titulació, a més la majoria de les vegades no hi havia un bon emmagatzematge per als productes", apunta. A causa d'això canvien d'estratègia i recapten fons per  pagar la medicació dels més vulnerables. És així com neix el Fons Social de Medicaments (FSM). El Banc Farmacèutic comença a Barcelona i ja actua en diverses parts de l'Estat. A Catalunya compten amb 10 voluntaris continus, 150 en campanyes i unes 660 farmàcies col·laboradores.

El Fons Social de Medicaments

El 2016 l'ONG signa un conveni amb l'Institut Català de la Salut (ICS), i s'inicia l'FSM, que és un programa de derivació en el qual les treballadores socials de la sanitat pública verifiquen la necessitat dels malalts que mostren dificultats econòmiques per adquirir medicaments. Quan els professionals comproven que aquesta persona realment no pot assumir la despesa, se li dona d'alta del servei a través d'una intranet. "A partir d'aquest moment el Banc Farmacèutic assumeix la despesa farmacèutica del pacient durant sis mesos", subratlla. La majoria d'usuaris pateix malalties cròniques -diabetis, asma-, i el 17% són menors, dels quals més del 50% pateixen trastorns nerviosos, com a ansietat o esquizofrènia. Després del primer semestre, la prestació es revisa per si ha canviat la medicació o la situació econòmica de la persona.

"Quan el pacient diu que no pot pagar vol dir que no pot fer front al copagament que li correspon"

I què suposa deixar de pagar aquests productes sanitaris? Des del 2012 -amb govern del PP en l'Estat- el copagament de les medicines depèn de la renta de cada individu: per exemple, les persones amb més de 100.000 euros d'ingressos, paguen un 60%, mentre que els que tenen sous més baixos, de menys de 18.000 euros, paguen un 40%. "Quan el pacient diu que no pot pagar vol dir que no pot fer front al copagament que li correspon", explica. Els usuaris del FSM aporten un mínim mensual de 20 euros, i el farmacèutic de la farmàcia col·laboradora - hi ha més de 660 a Catalunya- li fa una simulació de venda, on el fons assumeix aquella medicació finançada per la seguretat social i prescrita amb recepta electrònica. "Hi ha tractaments, com les cremes en els pacients de quimioteràpia als qui se'ls resseca la pell, que lamentablement no les cobreix la seguretat social i que nosaltres no costegem", detalla Homer Val.

La Farmàcia Santa Caterina, que es troba en el Gòtic de Barcelona, és un dels establiments que formen part d'aquest programa. La farmacèutica Nieves Úbeda, el tècnic Toni Martín i la també farmacèutica Laura Artiles formen un equip alegre i que creu fermament en la funció del Banc Farmacèutic. Martín, amb un to amable i pla, explica el funcionament. "El banc paga a 60 dies les aportacions que hauria de pagar el pacient a través d'una factura mensual". En un primer lloc, els beneficiaris vénen acompanyats per voluntaris de la iniciativa. "Així també és més fàcil per a ells", compte.

La vergonya com a barrera

Un dels obstacles dels usuaris que han caigut recentment en la pobresa, o que senzillament amb la seva renda no poden arribar a pagar les medicines, és la vergonya. "La gent que és al carrer sap com buscar-se la vida perquè li toca cada dia, però la que ara té aquesta necessitat d'ajuda sent vergonya i orgull, no sap a quines portes cridar, i no acudeix o només ho fa quan no li queda més remei", lamenta Martín.

"Has de deixar la vergonya, perquè la vergonya no et curarà"

"Has de deixar la vergonya, perquè la vergonya no et curarà", sentència Mereim, una de les beneficiàries del FSM. Nascuda al Marroc i ciutadana de Catalunya des de fa 21 anys, Mereim pateix la malaltia autoimmune Kikuchi-Fujimoto, Lupus eritematós sistèmic i Síndrome de Sjögren des de 2013. Ha de prendre un total de 17 medicines al mes. "Tinc un dolor d'ossos continu. He estat vuit mesos de baixa, l'any passat em va donar tan forta el dolor que fins em va canviar la cara", detalla. Abans de ser usuària del FSM no comprava tots els medicaments. "Cobrament 800 euros, pagament 500 de lloguer, més llum, aigua, tinc tres filles...", justifica.

Quan va veure la seva situació, la seva doctora del CAP la va derivar a una treballadora social, li van acceptar la sol·licitud i va deixar de pagar 100 euros al mes pels seus remeis. "Per a una persona que té els cèntims comptats val molt la pena. Al principi no pensava que me'l donarien perquè cobrava un sou, però me l'han donat durant sis mesos i me l'han tornat a renovar. Estic molt agraïda", celebra. Ara bé, per anar fins a la farmàcia de la qual és beneficiària ha de fer un recorregut de 20 minuts en autobús fins a una altra part de Santa Coloma de Gramanet, que és on viu. Per a Nieves Úbeda fa falta que més farmàcies com la seva se sumin a la iniciativa, i per això és necessari visibilitzar tant la pobresa farmacèutica com el treball que es fa des de l'ONG.

Es podria acabar amb 1,5 milions

El responsable del Fons Social de Medicaments a Catalunya i Aragó, Homer Val, assegura que el Banc Farmacèutic té "vocació de desaparèixer". La seva funció no sols és atendre els beneficiaris, sinó que intenta dimensionar i quantificar quant costaria sufragar la despesa farmacèutica de les persones vulnerables. L'ONG ha atès més de 7.000 plans de medicació -que duren sis mesos-, i ha deduït que es podria pal·liar la pobresa farmacèutica amb 1,5 milions a l'any en els pressupostos de la Generalitat. "Són xifres aproximades a partir de la nostra acció, però creiem que és possible", assegura.

La pandemia amplia la desigualtat i arriba a les rendes més baixes

"No poden permetre's ni quatre euros al mes, perquè això implica que durant dos dies no poden menjar"

Abans de la crisi econòmica provocada per la pandèmia, el Banc Farmacèutic atenia sobretot perfils de malalties cròniques -càncer, lupus, diabetis-, la medicació de la qual costava una mitjana d'entre 25 i 30 euros per pacient. A partir del 2020 la pobresa farmacèutica s'amplia, perquè augmenta un 30% a Catalunya i s'atén persones que fins llavors no necessitaven l'ajuda de l'ONG. "Des de llavors detectem molta necessitat de medicació, però de baix pressupost, menys de 10 euros", detalla el responsable del Fons Social de Medicaments a Catalunya i Aragó, Homer Val. "No poden permetre's ni quatre euros al mes, perquè això implica que durant dos dies no poden menjar", puntualitza. De fet, Val explica que en l'Estat espanyol sol es pren la meitat de la mediació que prescriuen els metges. Alguns compren per tenir medicaments de reserva i caduquen, però altres no els consumeixen perquè no poden pagar-los, la qual cosa pot empitjorar les malalties.

Davant d'aquesta situació de creixent precarietat, l'ONG decideix ampliar la seva acció i obrir el Fons Social d'Emergència i la Campanya Sanitària d'Emergència. "Es tracta d'atendre pacients que no poden si més no pagar-se un tractament agut, com seria el de la grip o d'un herpes", exemplifica. Mentre que el Fons Social de Medicaments actua a través de la sanitat pública, el d'emergència treballa directament amb entitats del tercer sector, que són els qui fan la derivació.

En el cas de la farmàcia Santa Caterina, situada al Gòtic de Barcelona, hi ha diversos usuaris que vénen de parròquia de Santa Anna, lloc en el qual ajuden als més necessitats i on, a causa de la pandèmia, el perfil de beneficiaris sense recursos s'ha diversificat. Segons explica Toni Martín, a aquesta entitat no no només els donen medicines, sinó també llet per a bebès, per exemple. "A la cua de Santa Anna el perfil és gent com jo, vestida amb texans, sabatilles i una samarreta. No els veus necessitats. Són persones que estan en ERTOs, EROs o que s'han quedat sense feina i han caigut en la pobresa farmacèutica i en la de tots els camps", lamenta.

Per aconseguir aquests productes, els farmacèutics truquen als comercials dels laboratoris, i la gran majoria els ofereixen sense problemes quan saben a qui van dirigits, segons Martín. Enfront de la possibilitat que la Generalitat pogués incloure aquests 1,5 milions en el seu pressupost per pal·liar la pobresa farmacèutica, els tres treballadors de la farmàcia Santa Caterina dubten sobre la voluntat política. "Crec que haurem de continuar depenent de la voluntat de la gent, que com més informació hi hagi més s'aconseguirà", conclou.