Público
Público

PODEMOS Deu membres de Podem Balears dimiteixen de la direcció

Els dirigents dimissionaris critiquen l'allunyament de Podemos "dels principis del republicanisme i de la impugnació del règim del 78", la burocratització del partit i la "institucionalització d'un projecte transformador que venia a canviar-ho tot".

Laura Camargo, ex-diputada de Podem Balears

públic

Deu membres de la direcció de Podem Illes Balears, entre ells l'ex-diputada i militant d'Anticapitalistes Laura Camargo, i l'ex-president del Parlament, Baltasar Picornell, han anunciat en un escrit la seva dimissió davant el que qualifiquen com a "deriva erràtica de la direcció de Podemos", la "falta de democràcia interna" i la seva "subalternitat i obediència al PSOE".

Els dimissionaris, que van formar part de la candidatura Construint Podem en les primàries del partit del 2017, asseguren en el seu comunicat que han retardat aquesta decisió durant un temps perquè no volien que interferís en les passades eleccions generals ni que la seva decisió "fos utilitzada de forma interessada".

A més de Camargo i Picornell, dimiteixen del Consell Ciutadà de Balears, l'exregidor de Palma Aligi MolinaFernanda Caro, Adrián Martínez, Mireia Rubio, Laura Mariani, Sabina Riera, Antonio Sánchez-Tirado i Ximena De la Vega. Helena Herrera, que havia dimitit anteriorment, s'ha sumat a l'escrit. En conjunt representen un terç de la direcció de Podem a les Illes.

Recorden la seva contribució a la construcció d'un projecte "radicalment transformador" i que la llista Construint Podem, de la qual van formar part, va obtenir un 41,6% de suport en les primàries de la II Assemblea Ciutadana de Podem Balears, l'octubre de 2017.

Laura Camargo, en declaracions a Públic, ha assenyalat que aquesta renúncia per ella "no significa el final de res, sinó un punt i seguit", perquè pensa "mantenir el seu treball per enfortir el teixit associatiu a Balears", així com la seva militància.

L'ex-diputada ha explicat que entre les discrepàncies amb l'actual direcció de Podem a Balears destaquen les referents a l'actitud en relació a la sentència del Suprem contra dirigents independentistes, favorable a deixar "que segueixi el seu curs", al menyspreu de la llengua catalana en la seva activitat partidària i institucional, al conformisme respecte el projecte educatiu del Govern balear o la "connivència total" amb la utilització de l'ecotaxa turística  per rescatar empreses hoteleres afectades per la fallida de Thomas Cook, o per més obres en infraestructures.

Camargo, d'altra banda, pensa que la renúncia seva i la dels seus companys no deu haver causat cap sorpresa a la direcció de Podemos, perquè "l'allunyament ve de lluiny".

Crítiques a la burocratització

Entre els motius de la renúncia assenyalen "la pràctica desaparició de les reivindicacions pròpies del Podemos primigeni contra la saturació turística, per la protecció del medi ambient, a favor de la regeneració democràtica o de la lluita contra el deute que ofega Balears".

Critiquen la "burocratització d'una força de canvi que es va nodrir de l'impuls i l'apoderament ciutadà nascut a les places del 15M" i "l'allunyament dels principis d'horitzontalitat i participació".

Rebutgen "unes línies cada vegada més allunyades dels principis del republicanisme i de la impugnació del Règim del 78", la "institucionalització d'un projecte transformador que venia a canviar-ho tot", així com "l'obsessió governista a qualsevol preu, fins i tot deixant pel camí esquinçalls essencials del programa".

I finalment, en el mateix escrit, assenyalen l'existència de "derives contràries al feminisme", "actituds agressives entre companys i companyes", i d'una política de "premiar l'obediència i expulsar el talent seguint les derives de la vella política".

¿Te ha resultado interesante esta noticia?