De dirigents d'Unió a lobbistes de la patronal

Novembre de 2011. Josep Antoni Duran i Lleida acumula tres dècades gairebé interrompudes al capdavant d'Unió Democràtica de Catalunya i és l'home fort de CiU -la federació que el seu partit forma amb CDC- a Madrid, on s'ha guanyat fama de mantenir unes relacions ben estretes amb el gran poder econòmic. En aquest context, i a pocs dies de les eleccions generals que suposarien l'arribada a la presidència espanyola de Mariano Rajoy, el periodista Xavier Bosch li pregunta a TV3 si havia cobrat dels lobbys. Duran ho nega i dos mesos més tard va enviar un esperpèntic requeriment en què reclamava que es retirés la pregunta. Set anys després la resposta no podria ser la mateixa. Avui l'antic dirigent polític treballa per a la CEOE, la gran patronal espanyola. I no és l'únic antic alt càrrec de l'històric partit democristià -avui desaparegut- que ho fa.

Ja fa tres anys que UDC es va partir literalment en dues meitats entre els sectors sobiranistes -que en gran part van desembocar a Demòcrates- i els partidaris de mantenir l'statu quo, encapçalats per Duran i Lleida. La divisió -i la ruptura de la històrica aliança amb CDC- va ser un mal negoci per a Unió, que va encadenar uns pèssims resultats electorals, que van deixar la formació sense gairebé representació institucional i com a conseqüències de l'enorme deute que acumulava va desaparèixer durant el 2017. Ara bé, alguns dels seus principals dirigents han trobat una sortida professional a l'entorn empresarial i, més en concretament, treballant per a la patronal espanyola.