Eleccions espanyoles Què diuen els programes electorals del 28-A per 'resoldre' el conflicte polític català?

A l'espera que a les 12:00h de la nit d'aquest dijous arrenqui oficialment la campanya electoral per a les eleccions estatals del 28 d'abril, una part important dels missatges que han emès els principals partits giren, directa o indirectament, al voltant de Catalunya. Ara bé, què diuen en concret els programes que presenten les formacions per aquests comicis? Dins el camp independentista, no n'hi ha cap que plantegi obertament mantenir la via unilateral i, en canvi, al programa d'ERC sí que hi ha una reivindicació explícita del referèndum com a via de solució al conflicte, una línia que coincideix amb el que defensen Unidas Podemos i la seva confluència catalana, En Comú Podem. La resta de partits estatals aposten directament per una nova aplicació de l'article 155 per suspendre l'autogovern català -PP i Ciutadans- o, simplement, per reforçar l'actuat Estat autonòmic.

De fet, un cop més a nivell estatal l'única formació que aposta per la consulta vinculant és Unidas Podemos. Com als anteriors comicis en què ha concorregut, la llista encapçalada per Pablo Iglesias planteja una "resolució democràtica del conflicte català". "La gestió viable del conflicte a Catalunya passa per construir un procés de reconciliació que permeti el diàleg i arribar a acords. Apostem per un referèndum pactat en el que Podemos defensarà un nou encaix per a Catalunya a Espanya". En aquest sentit, fa uns dies Iglesias va defensar que es fes amb un referèndum que no fos binari, és a dir, que no es limités a "sí" i "no" com a respostes.

Junts per Catalunya, la candidatura de l'espai postconvergent que encapçala Jordi Sànchez, explica al seu programa que "volem resoldre un problema polític fent política, sobre la base d’una relació bilateral que reconegui el dret a l’autodeterminació emparat en els tractats internacionals signats per l’Estat espanyol, que prevalen a la pròpia Constitució i que es posi fi d’aquesta manera a la judicialització de la política i a la politització de la justícia". Assegura que prioritzarà "la via del diàleg, com sempre hem fet" i afegeix que els partits que en vulguin el suport "hauran d’escollir la via del diàleg i l’autodeterminació de Catalunya". En qualsevol cas, no concreta com s'hauria de materialitzar l'autodeterminació.

Les tres dretes: suspensió de l'autogovern

L'autogovern català ha anat massa enllà i s'ha d'intervenir durant un període llarg i, si pot ser, treure-li capacitat. Amb alguns matisos, aquesta és la idea que defensen les tres formacions estatals de dretes que obtindran representació al Congrés el 28 d'abril: PP, Ciutadans i Vox. Els dos primers, defensen l'aplicació d'un nou 155, però aquest cop més intens, mentre que Vox directament vol una suspensió de l'autonomia. En concret, el programa del PP exposa que "el cop d'Estat de l'1 d'octubre va ser també un cop al model autonòmic" i per prevenir que es torni a posar "en perill" la "unitat d'Espanya" s'ampliaran els recursos de les delegacions autonòmiques del Govern espanyol» i per "protegir el correcte exercici de l'autonomia a Catalunya, d'acord amb el procediment que preveu l'article 155 de la Constitució aplicarem, pel temps que resulti inexcusable, totes les mesures que siguin necessàries". Aquest 155 intens passaria per intervenir àmbits com l'educació, el règim penitenciari, els mitjans públics i la Hisenda pública. Casado directament ha dit que l'aplicació del 155 seria la primera mesura del seu govern.

Ciutadans no ha penjat el programa electoral com a tal, però en totes les intervencions que fa el seu president, Albert Rivera, ha avalat una nova aplicació del 155, com ja va fer la tardor del 2017. Com el PP, Rivera planteja una intervenció més dura que també afecti els mitjans públics i posa el focus en "l'adoctrinament" que ell veu a l'escola catalana, una de les seves particular obsessions.