Público
Público

DRETS HUMANS La vulneració de drets fonalmentals a l'Estat arriba a la seu de l'ONU

Institut dels Drets Humans de Catalunya celebra a la seu de l'organisme internacional a Ginebra un col·loqui que denuncia la "regressió dels drets humans a Espanya" en relació amb el procés sobiranista. El Síndic de Greuges es remunta al 1976 per trobar "escenes" similars a les de 1-0. El magistrat emèrit del Suprem José Antonio Martín Pallín posa en dubte la separació de poders. El president cessat Carles Puigdemont i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, entre els assistents.

Publicidad
Media: 0
Votos: 0

Ponents en el col·loqui 'La regressió dels drets humans a Espanya', celebrat aquest dilluns a la seu de l'ONU a Ginebra. D'esquerra a dreta, Michael Hamilton, Margalida Capellà, Rafael Ribó, David Bondia,  José Antonio Martín Pallín, Anaïs Franquesa i Laura Masvidal. ANC

La situació dels drets humans a Espanya, i, més concretament, les seves vulneracions en relació al procés sobiranista, arriben a la seu de l'ONU, en un salt qualitatiu en la internacionalització de la repressió del moviment independentista. L'Institut de Drets Humans de Catalunya ha celebrat aquest dilluns a Ginebra, a la seu de l'organisme internacional a la ciutat suïssa, un col·loqui amb l'inequívoc títol de "La regressió dels drets humans a Espanya", en què els ponents han denunciat manca de separació de poders a l'Estat, violacions del dret de reunió o l'existència de presos polítics. I en què s'han estès particularment sobre la repressió policial "exagerada" -i fins i tot amb un biaix de gènere- del referèndum de l'1 d'octubre. A l'acte hi ha assistit, entre el públic, el president cessat de la Generalitat, Carles Puigdemont, de visita a Suïssa aquests dies, que s'ha assegut al costat de l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel, que es va desplaçar a la ciutat després de ser imputada en relació al procés sobiranista.

El primer dels ponents a intervenir ha estat el magistrat emèrit del Tribunal José Antonio Martín Pallín, que ha estat especialment dur amb la justícia espanyola. Martín Pallín ha assenyalat que els polítics independentistes imputats no poden ser acusats de cap dels delictes greus que els atribueixen: ni de rebel·lió o sedició, però tampoc de malversació o, fins i tot, de desobediència.

El magistrat emèrit ha ressaltat igualment que, en tot cas, el Suprem no seria en cap cas el tribunal competent per investigar el cas, sinó que li correspondria fer-ho al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. I ha estat contundent amb el que entén que és no ja una manca de separació de poders, sinó una "invasió" per part de la justícia de les tasques del poder legislatiu, especialment per la decisió del jutge Pablo Llarena de vetar Jordi Sànchez com a candidat a la investidura. "No seria admissible en cap país europeu", ha afirmat. A la vegada, ha dit que la "concentració de poder en els jutges" a l'Estat li recordava a "les lleis de la dictadura" franquista. "No es bo que el govern d'una nació estigui en mans dels jutges", ha conclòs.

També contundent ha estat el Sindic de Greuges, Rafael Ribó, que ha dit que "escenes" com les de l'1 d'octubre, amb "bales de goma i repressió amb porres sobre gent pacífica" no es veien a l'Estat des del 1976, només un any després de la mort de Franco i abans de les primeres eleccions democràtiques posteriors a la dictadura. 

Ribó ha coincidit així mateix a veure manca de separació de poders a l'Estat. I ha atacat la llei de Seguretat Ciutadana vigent -també coneguda, entre els seus detractors, com a llei Mordassa-, perquè "ens porta cap al franquisme", en situar "la càrrega de la prova" en els ciutadans "en situacions de manifestació i protesta". 

El Síndic ha estat d'acord igualment a criticar que un jutge pugui "decidir qui és el candidat" d'un parlament elegit democràticament, així com que s'estigui "perseguint judicialment les opinions" expressades a la cambra. Ha repetit les conclusions del seu informe del 2017, en què assenyala una forta regressió en drets civils i polítics. I ha fet un paral·lelisme amb el cas d'un altre país de la UE en què es denuncia regressió en matèria de drets fonamentals, Polònia. Però en termes gens afalagadors per a Espanya. "A Polònia no he vist gent a la presó per les seves idees polítiques", ha remarcat Ribó.

Sobre els presos ha centrat la seva intervenció la professora de Dret Públic de la Universitat de les Illes Balears Margalidà Capellà, que ha recordat les resolucions dels Suprem que assenyalen que els dirigents independentistes imputats "han de retractar-se de les seves conviccions polítiques", o que mantenir aquestes és un element per que segueixin en presó provisional. "Només aquest fet ja avala l'ús de l'expressió 'presos polítics'", ha assenyalat.

En aquest sentit, Capellà veu una "politització" de les interlocutòries del Suprem en relació a Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Joaquim Forn, i considera "excessiu" mantenir-los a la presó.

"Anaven a per les dones"

L'advocada i membre del centre Irídia Anaïs Franquesa, per la seva banda, ha parlat de la repressió policial del referèndum de l'1-O. També en termes molt durs. Ha començat exposant com els observadors internacionals de la jornada, amb experiència en "països suposadament menys democràtics", van veure com l'actuació policial "va superar totes les expectatives, en negatiu". I ha afirmat que "l'operatiu policial no anava dirigit a aturar la votació", sinó a "terroritzar la població" , a atemorir els potencials votants i a "castigar" els que ja havien votat. Franquesa ha raonat que aquesta és l'explicació de perquè la policia espanyola va actuar "amb els mateixos patrons" tant en grans col·legis electorals de Barcelona com en "poblacions de 150 habitants".

L'advocada, que ha mostrat imatges especialment dures de la repressió policial, ha afegit encara que, després de parlar amb testimonis i afectats, s'arriba a una conclusió: "anaven a per les dones". Franquesa hi ha vist aquí un "ingredient sexista" en l'actuació policial. El mateix 1-O, persones presents als centres de votació en feien una altra interpretació addicional: que es buscava provocar una reacció violenta per part dels homes que hi havia als col·legis.

Especialment emotiva -i aplaudida- ha estat la intervenció de Laura Masvidal​, membre de l'Associació Catalan pels Drets Civils -formada per familiars de "repressaliats" pel procés, "presos i exiliats", com ha explicat- i dona del conseller cessat Joaquim Forn. Masvidal ha lamentat la "repressió exagerada" de l'Estat contra l'1-O i el moviment independetista, i ha relatat com es veu obligada a fer "600 km d'anada i 600 de tornada per veure el meu marit 12 minuts a través d'un vidre".

El professor de la Universitat d'East Anglia Michael Hamilton, finalment, ha afirmat que a l'Estat s'han produït "vulneracions del dret de reunió", i no només l'1 d'octubre, sinó també en els dies previs. En aquest sentit, Hamilton ha recordat com la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) "emfatitza que les protestes pacífiques poden qüestionar l'ordre constitucional". 

Puigdemont viatjarà a Finlàndia

A més dels ponents, l'atenció estava posada sobre el públic. I, més concretament, sobre dos dirigents polítics catalans reclamats per la justícia espanyola, el president cessat Carles Puigdemont i l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel. El primer hi ha assistit per sorpresa, després que el dia anterior participés en una conferència en el Festival de Cinema de Drets Humans (FIFDH) a la ciutat suïssa. Puigdemont no hi ha intervingut, i fins i tot ha declinat respondre una pregunta que li ha fet una persona del públic. Sí que ha parlat Gabriel, després de l'acte: "Prendre el camí de l'exili respon exclusivament a la voluntat de posar el cos, l'ànima i el cap al servei d'aquesta denúncia de vulneració de drets civils i polítics per part de l'Estat espanyol, i per ajudar a contribuir perquè no es produeixi mai més en cap lloc i contra ningú", ha declarat als mitjans. 

Justament aquest dilluns s'ha sabut també que Puigdemont participarà dijous en un acte al Parlament finlandès, convidat per parlamentaris d'aquest país, i divendres està previst que imparteixi una conferència a la Universitat de Helsinki. El nou viatge de Puigdemont, que des que es va instal·lar a Brussel·les ja ha visitat Dinamarca, i -ara- Suïssa se suma a la residència de Gabriel a Ginebra, al retorn de la consellera cessada Clara Ponsatí a la Universitat d'Edimburg i a la presència de la pròpia Ponsatí a Àustria en un acte acadèmic, aquest diumenge. És a dir, que polítics catalans reclamats per la justícia espanyola es mouen lliurement per països europeus amb tradició d'alta qualitat democràtica.