Público
Público
ESPORTS

La dura factura que deixa el coronavirus per al sector esportiu català

Només el 20 per cent dels 1.200 esdeveniments cancel·lats podran recuperar-se en altres dates. Les pèrdues d'ingressos superen el milió d'euros.

Una edició anterior de la Cursa de la Mercè. AJUNTAMENT DE BARCELONA.
Una edició anterior de la Cursa de la Mercè. AJUNTAMENT DE BARCELONA.

El sector esportiu català en general i el dels esdeveniments en concret podrien fer ús del famós soliloqui de Segismundo a La Vida es Sueño per definir l'estat amb el qual entren en la 'nova normalitat'. Resa el conegut lament escrit per Calderón de la Barca allò de "¡Ay mísero de mi, ay infelice!, apurar cielos pretendo ya que me tratáis así, ¿qué delito cometí contra vosotros naciendo?" i poc més pot afegir el món de l'esport que surt del confinament i l'estat d'alarma amb un quadre clínic econòmic proper al coma.

Les xifres de l'afectació que l'aturada per la pandèmia ha suposat per al sector esportiu són immenses i existeix entre els principals dirigents del sector la preocupació que alguns índexs no poden revertir-se. Un estudi de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) eleva el recompte d'esdeveniments esportius cancel·lats des del mes de març a 1.200. Les pèrdues d'ingressos s'eleven més enllà del milió d'euros i s'estima que en el millor dels casos un 20 per cent de les cites suspeses podran ser reprogramades al calendari.

Encara hi ha més. ERTO s'ha convertit en la paraula de moda en el sector esportiu (a l'igual que en gairebé tots els àmbits econòmics) amb set de cada deu treballadors d'aquest àmbit acollint-se a aquest expedient laboral. El càlcul de l'impacte econòmic en termes de valor afegit brut és aclaparador: s'han deixat de generar 1.000 milions d'euros per a l'economia catalana. Gairebé res.

Recuperar el 80% dels usuaris

Davant un panorama de tan gran magnitud, el sector intenta agafar-se a les possibilitats de recuperació: l'objectiu és recuperar abans de final d'any el 80 per cent dels usuaris d'unes instal·lacions esportives que han estat tancades amb pany i clau durant tres mesos. En totes elles hi ha ara protocols i restriccions d'ús i aforament de manera que des del sector trobar una recuperació gairebé completa es percep com un objectiu ambiciós. Com en tota norma, hi ha excepció manifesta i aquesta són les empreses comercialitzadores de roba esportiva i fitness. La demanda en temps de confinament ha estat altíssima.

La preocupació pel sector és compartida per tots els alts estaments de l'esport català. El secretari general de l'Esport de la Generalitat, Gerard Figueras, qualifica de "duríssim" l'impacte i apel·la a unir "el màxim d'esforços tant públics com privats per ajudar el sector a recuperar-se". Des del Govern es demanen "polítiques fiscals valents com un IVA reduït per a l'esport" sabedors que la presa de decisió al respecte no és a la plaça de Sant Jaume sinó a Madrid. L'altre Gerard [Esteva] de l'esport català, capitost de la UFEC, es mostra preocupat per la "debilitat de les entitats ja que en l'última crisi van tancar el 23 per cent dels clubs i aquest cop pot ser pitjor".

Aposta per mantenir els esdeveniments

En el cas dels esdeveniments esportius puntuals, d'un o diversos dies la problemàtica pot ser fins i tot més dràstica, ja que la cancel·lació ha estat l'única sortida de la majoria. Regidor d'Esports a l'Ajuntament de Barcelona i diputat de el mateix ram a la Diputació, David Escudé, aposta per intentar salvar el màxim d'esdeveniments amb ajudes i abusant de l'agenda d'una segona meitat d'any en què podria donar-se un rebrot de virus, segons no paren de recordar els experts sanitaris. "Hem de ser capaços de salvar-ho absolutament tot, també els esdeveniments. La viabilitat dels propis esdeveniments és important i com a administració ens tocarà ajudar en el que puguem", assegura el regidor. La marató de Barcelona, ​​per exemple, va ser reprogramada per aquesta tardor.

"S'haurà de buscar per a cadascuna de les disciplines esportives les fórmules que els facin viables i possibles. Hem de canviar la mentalitat: si pensem de la mateixa manera que pensàvem abans de la pandèmia no serà possible. Haurem de trencar els esquemes que teníem en l'hora d'organitzar esdeveniments fins ara. Hi haurà una nova manera de fer.

Hi ha esdeveniments que són realment inimaginables amb una nova normalitat que consagra la mascareta o la distància entre persones però Escudé és optimista: "T'asseguro que és possible fer-ho. Si no hi ha una autoritat sanitària que ens indiqui que no es pot fer un esdeveniment per un rebrot, no hi ha d'haver cap problema perquè se celebri ", afegeix. La pregunta és, si arribada la tardor, nombroses entitats i organitzadors tindran suficient múscul perquè aquest propòsit pugui ser real.