Ebri Knight, el grup de folk que desperta la música de la trinxera republicana

Bertolt Brecht i Hanns Eisler van escriure el 1934 l'himne de l'esquerra europea, ‘Einheitsfrontlied’ o Cançó del front unit. La lletra, popularitzada pel cantant Ernst Busch, brigadista alemany en la Guerra Civil que va publicar un cançoner amb melodies dels soldats republicans, deia: “Y como ser humano el hombre lo que quiere es su pan. Las habladurías le bastan ya. Porque éstas nada le dan. Pues, un, dos, tres, ¡compañero, en tu lugar! Porque eres del pueblo afíliate ya. En el Frente Popular”.

El silenci després d'anys de progrés

Aclareix Aymerich que aquest tema no té vincle amb la novel·la de Dulce Chacón. Per a ells, la veu adormida aquí no són “les ombres de la postguerra” sinó més aviat “el silenci després d'aquesta explosió de vida alternativa i d'experiments col·lectius de la Segona República; tot això va quedar aniquilat, silenciat i tancat en cunetes, fosses comunes i exili”. “Aquesta és per a nosaltres la veu adormida que reivindiquem, perquè 40 anys després de la transició encara avui perviuen els tabús”, sosté el membre d'una banda que fa menys d'un any es va quedar sense actuar en una sala valenciana de concerts després de les pressions d'un partit ultra.

El net que va veure al seu avi a un videoclip

Imagini que està visualitzant un videoclip que intercala grafismes amb imatges d'arxius antics, i en una de les escenes descobreix que entre els milicians que miren amb riures nerviosos a la cambra figura el seu avi. Probablement aturaria la imatge i es congelaria amb ella durant llargs segons. Això és el que li va succeir al nét d'un excombatent l'any passat mentre veia l'adaptació de Vents del poble que va fer Ebri Knight del poema de Miguel Hernández.

L'experiència republicana: mirall on mirar-se

Ebri Knight mira cap endarrere a les seves lletres per portar al present el millor del passat recent. El missatge: que en la més profunda foscor, sempre hi ha esperança, assegura el seu vocalista. “El segle XIX va ser de ruptura amb l'antic règim, amb les monarquies i sistemes més desiguals, i això va portar a principis del segle XX històries molt boniques del moviment obrer. Durant la República es van donar unes experiències de col·lectivització, de victòries sindicals, d'educació pública o d'emancipació de la dona des de contextos molt més precaris que ara”, reflexiona.