Economia 25 anys difonent una interpretació crítica de l’economia

Una recessió global la vam veure fa deu anys i una altra podria estar en girant la cantonada. Fa una dècada va revifar l’interès per l’economia i vam veure com els economistes tornaven als mitjans de comunicació per la porta gran per intentar explicar-nos què havia passat i per què havia passat. A Catalunya, alguns d’aquells economistes que als mitjans, però també a associacions i casals, miraven de treure l’entrellat del reguitzell de notícies sobre la crisi, estaven i segueixen estant associats al Seminari d’Economia Crítica Taifa, que enguany celebra el seu 25è aniversari.

El seminari té la voluntat de "contribuir a la formació de les persones que vulguin entendre el funcionament d’aquesta societat per lluitar per la transformació en un sistema just i participatiu"

El grup va arrancar ara fa 25 anys amb "un grup d’estudiants de la Facultat d’Economia dels darrers cursos de la Universitat Autònoma de Barcelona que, animats per una professora, buscaven un ensenyament més adequat per entendre el funcionament i el desenvolupament de la societat actual", rememora Etxezarreta. Tot va començar, continua, "sense un programa previ, només amb un interès en estudiar més i millor" i "després del treball en diverses branques de l’economia", el grup "va percebre la necessitat de profunditzar críticament en la disciplina que estaven estudiant".

D’aquesta manera, i "després de tres o quatre anys de feina, havíem llegit i elaborat (buscant els materials entre una quantitat enorme, estructurant el contingut, seleccionant els més adequats, traduint-los...) un text que recollia articles crítics amb la teoria econòmica d’autors de gran prestigi de moltes universitats, tant de l’estat com estrangers." Tot el material, destaca, "fou cedit gratuïtament pels autors i publicat per la UAB amb el títol de Crítica a l’economia ortodoxa, un text, opina Etxezarreta, "de gran interès i alt nivell intel·lectual."

Una tasca "més necessària que mai"

De tota aquesta trajectòria, la veterana economista creu que "ens ha enriquit molt i col·lectivament ha servit per a ajudar a altres persones i grups a percebre i entendre la naturalesa depredadora del sistema capitalista en el qual vivim". Durant molts anys, aclareix, "hem estat gairebé l’únic grup dedicat a la formació crítica en economia del país, especialment per als grups populars", i malgrat que "després ha sorgit algun altre grup en altres llocs, continuem sent molts pocs els grups dedicats a una visió crítica de la nostra societat". "Com que creiem que la formació en economia és molt important per a les persones que volen treballar en la transformació del sistema, volem pensar que el nostre paper ha estat, encara que modest i petit, positiu en la dinàmica de la lluita social", afirma.

En aquest sentit, "l’activisme és essencial, però aquest activisme requereix els fonaments d’una sòlida formació si vol ser profund i permanent". I, en la línia de tots aquests anys, diu Etxezarreta que "Taifa pretén, dintre de la seva permanent i irrenunciable independència, participar modestament en la lluita per una societat alternativa amb totes i tots aquells que treballen amb aquesta fi". 

Taifa ha fet formacions a desenes d'espais els darrers anys. SEMINARI TAIFA

Parlen els alumnes

Un dels assistents regulars al seminari és el conegut músic i activista Pau Llonch. "Crec que vaig conèixer el seminari el 2004, però no me’n recordo exactament", tracta de fer memòria, "devia ser en el marc d’un cicle de xerrades formatives". De Taifa li interessà "veure com hi havia moltes persones que fruit de la lluita teòrica i la participació en el seminari disposaven d’eines intel·lectuals molt útils" i que no es reunien "només per discutir per discutir". A partir d’aleshores comença "a formar part de les dinàmiques internes, dels grups d’estudi...".

L’economista Elena Idoate és una altra de les regulars del seminari. "Vaig conèixer el Seminari Taifa assistint a una xerrada que feia el Josep Manel Busqueta", explica a Públic. De Taifa li interessà, com a molts altres, "l'enfocament crític" del seminari. "Jo estava acabant la carrera d'Economia i estava farta de les corrents neoliberals", confessa abans de dir que "també em va atreure el fet que fos un espai participatiu, autoorganitzat i orientat a les lluites". "Vaig pensar que era prou obert i assequible per a tots els nivells, i vaig anar-hi", afegeix
.
Idoate considera "Taifa la meva militància principal". "A nivell activista, implica qüestionar l'estat de les coses absolutament i en profunditat", raona al descriure el seminari com "un espai on entendre's i reflexionar en uns paràmetres únics, que no pots trobar enlloc més, que és l'economia crítica, i d'una manera prou participativa i no rígida". "Per mi significa haver tingut el privilegi d'estar en un raconet del món apartat del pensament únic", continua, una cosa que "gairebé és una necessitat". Per a aquesta economista, el seminari és "un espai on aprendre i des d'on projectar la crítica cap als moviments i grups que treballen per la transformació de la societat." "Personalment, Taifa m'ha portat a recórrer molt territori, i conèixer molts grups activistes arreu des d'una distància molt propera", declara.

Elena Idoate: "El meu desig és pensar que Taifa serà una eina cada cop més necessària perquè cada cop més gent s'interessi per l'economia crítica enlloc dels postulats neoliberals"

Pel que fa al futur del seminari, per a Idoate "està en mans de la gent que hi participa, i actualment hi ha un grup de gent implicada en l'organització interna que està fent les coses molt bé i dona solidesa al projecte". "Em fa l'efecte que la vessant d'aprenentatge teòric d'activistes està agafant força, com són els cursos de lectura del Capital i d'introducció a l'economia crítica", opina. No obstant, espera "que aviat reprenguem el treball més aplicat en forma d'articles i informes". "Més que pronosticar el futur, el meu desig és pensar que Taifa serà una eina cada cop més necessària perquè cada cop més gent s'interessi per l'economia crítica enlloc dels postulats neoliberals, i perquè la gent que està lluitant als diferents espais vegi que és important la formació", expressa.

El que més valora Gordillo del Seminari Taifa és que es tracti d'un "espai independent de l'acadèmia on la formació és autogestionada i gratuïta i que pretén incidir el la realitat política i social a través de la formació de col·lectius polítics d'esquerres o sindicats." "La formació crítica en escoles de pensament com el marxisme o l'economia heterodoxa, post-keynesiana i institucionalista sobretot, l'he après a Taifa", assegura. Com la resta d’assistents consultats per aquest mitjà, Gordillo creu que el seminari "seguirà existint mentre hi hagi joves estudiants d'economia preocupats amb la lamentable situació de la universitat en general i del dogmatisme de les facultats d'economia en particular", però també persones "que busquin un espai de formació alternatiu com el seminari" i "persones inquietes amb ganes d'aprendre economia crítica".