Público
Público

Economia La reconversió de la banca retalla l'ocupació un 20% en una dècada

Davant la sagnia d'ERO anunciats per les entitats malgrat els seus ingents beneficis, els sindicats exigeixen la implicació del Govern estatal en el procés de negociació i que les sortides siguin voluntàries

Concentració de treballadors de Caixabank contra l'ERO del 2019.
Concentració de treballadors de Caixabank contra l'ERO del 2019. ACN

En un degoteig constant, iniciat el 2009 després de la crisi financera, el procés de reconversió laboral de la banca s'ha emportat per davant el 20% dels treballadors del sector a Catalunya, segons els càlculs dels sindicats. Com si es tractés d'un tro que no cessa, els últims Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) proposats per Caixabank i el BBVA suposen l'acomiadament de 11.241 treballadors -7.791 en el primer cas i 3.450 en el segon.. A aquests, cal sumar-hi els 1.500 del Banc Sabadell, 750 d'Ibercaja o els 5.000 de el Santander, que la setmana passada va revelar que havia multiplicat gairebé per cinc els seus beneficis en el primer trimestre d'aquest any. A Catalunya, les diferents iniciatives afectarien gairebé 2.000 persones.

"Salvatjada" o "despropòsit" són alguns dels adjectius que utilitzen els sindicats per descriure aquestes decisions. De moment, ja han anunciat mobilitzacions, a el mateix temps que tracten de negociar per minimitzar el trauma que suposen els acomiadaments generalitzats.

Sota el pretext dels canvis d'hàbits per la digitalització de les operacions bancàries, les dificultats d'accés al crèdit, els tipus d'interès baixos que redueixen la rendibilitat o les crisis, en l'última dècada, les entitats financeres han emprès fusions que han comportat la desaparició de les caixes d'estalvi, la concentració de l'oferta a través de les fusions, el tancament de les oficines i les retallades de plantilla. Després de conèixer l'ERO de Caixabank, ha ressorgit el debat social sobre si resulta ètic que es permeti aquest moviment a una entitat que acaba d'absorbir Bankia, en la qual l'Estat controla el 16% de l'accionariat, i que va ser rescatada amb diners públics el 2012.

Ha ressorgit el debat sobre si és ètic l'ERO de Caixabank, que acaba d'absorbir Bankia, entitat amb participació de l'Estat i rescatada amb diners públics

La preocupació sindical és màxima. De fet, CCOO alerta que en el cas de Caixabank les pèrdues d'ocupació a Catalunya equivalen al 85% dels nous treballadors integrats després de la fusió amb Bankia. Els representants dels treballadors ja han anunciat mobilitzacions davant "les retallades desproporcionades que suposen un punt d'inflexió en el sector bancari". La reconversió del sector bancari ha deixat al carrer gairebé 100.000 treballadors a nivell estatal entre 2007 i 2021. Les dades del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions reflecteixen que l'afiliació a la categoria de serveis financers era de 286.179 persones en 2007. Al març de 2021, la xifra ha caigut fins als 188.433. En tan sols un mes, de febrer a març, aquesta ha disminuït en 18.730 cotitzants.

El camí cap a la negociació

"És al·lucinant que empreses sòlides, que guanyen diners, decideixin prescindir del 20% de la plantilla sense negociacions i que més de la meitat de les baixes es proposin per a persones amb menys de 50 anys". És la primera anàlisi que fa Víctor Miravete, responsable estatal del sector financer del sindicat UGT, i treballador de Caixabank. De moment, UGT ha sol·licitat que s'allargui el període de negociació l'ERO "per evitar un nou sacrifici de l'ocupació". Miravete recorda que el BBVA acaba d'obtenir liquiditat després de vendre un banc als EUA i que, "tot i que puguem arribar a entendre que s'ha de retribuir els accionistes i atorgar bons als directius, en cap cas ha de ser a costa dels treballadors".

"És al·lucinant que empreses sòlides, que guanyen diners, decideixin prescindir del 20% de la plantilla sense negociacions"

Miravete posa en dubte l'argument del tancament de sucursals pel procés de digitalització. "Em pregunto quanta gent acaba contractant un pla de pensions o una hipoteca exclusivament per internet". El dirigent sindical al·ludeix a l'espasa de Dàmocles que té clavada el sector des de la injecció de diners públics per salvar-lo. Així, recorda que "Bankia va adquirir el compromís, amb el vistiplau de l'Estat, de tornar-li als accionistes 2.500 milions d'euros". Per això, Miravete reclama la implicació de Govern per a l'execució de l'ERO.

Des de la UGT consideren que un mal menor en el procés de negociació de l'expedient seria "reconduir la situació, de manera que només es produeixin baixes voluntàries i l'ampliació dels rangs d'edat per jubilar-se". En una línia similar, el responsable estatal de el sector financer de CCOO, Joan Serra, admet que "només ens queda negociar perquè no hi hagi sortides traumàtiques, ja que ens deixen poc marge per a la voluntarietat".

Millors acomiadaments

Serra assenyala que, tot i que el sector financer acostuma a tenir millors acomiadaments que en altres àmbits, "els ajustos econòmics han deixat de costat treballadors i clients, que ara estan desatesos i exclosos financerament, ja que l'atenció personalitzada s'ha substituït per la virtualitat ". Com a alternativa laboral per als empleats expulsats de el sector financer, Serra proposa que com a especialistes en valoració dels riscos dels crèdits, aquest col·lectiu pugui exercir dins de les mateixes entitats, realitzant tasques de revisió, supervisió i gestió dels fons que procediran de la Unió Europea (UE).

Els dos sindicats convenen que l'objectiu prioritari de les converses en el marc del període de consultes hauria de ser esmorteir les sortides de treballadors i que les que hi hagi es produeixin en bones condicions. Així mateix, coincideixen que la gestió de l'ERO de Caixabank s'ha d'intentar una forma diferent, ja que l'Estat té una participació a Bankia, que forma part de l'entitat. Sortides voluntàries, bones indemnitzacions i que no es retallin encara més les condicions laborals dels empleats que es queden són les línies vermelles que s'han marcat per les negociacions.

Més de 4.000 oficines tancades des de 2008

L'estudi "Tancament d'oficines bancàries i accés a l'efectiu a Espanya", elaborat pel Banc d'Espanya i realitzat per Concha Jiménez i Helena Tejero, constata que entre l'any 2008 i el 2017, Catalunya ha passat de 8.004 oficines a 3.945. Aquest enfonsament del 50% és el major a nivell estatal, tot i que encara es concentra una densitat de sucursals per sobre de la mitjana. Igualment, la densitat presenta una distribució irregular, ja que 467 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya no disposen d'un servei bàsic i essencial com una oficina bancària. En rànquing general en la retallada de sucursals, a Catalunya només el supera les comunitats de Castella i Lleó i Castella-la Manxa.

Les divises digitals, les noves amenaces per al sector

La professora de finances de la UOC Elisabet Ruiz-Dotras augura un model amb menys crèdits i més concentrat en els serveis

Aprofitar la conjuntura econòmica per implantar reestructuracions i reformes que pal·lien la pèrdua de rendibilitat dels bancs. És el missatge que llança la professora de l'àrea de finances de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Elisabet Ruiz-Dotras per explicar l'evolució del sistema en els últims anys. "Gràcies a la pandèmia s'intenten treure de sobre els costos fixos més importants que acumulen: els treballadors i els edificis". Ruiz-Dotras recorda que els bancs ja no guanyen diners a través d'un dels seus negocis tradicionals, com són els préstecs, pels baixos tipus d'interès, i ara es veuen forçats a retallar despeses davant els menors ingressos.

Immersos en l'enèsima reestructuració de el sector bancari, Ruiz-Dotras alerta que les noves amenaces procediran del blockchain i de les moneda digital. "Està anant molt capital cap allà i si aquest sistema evoluciona acabarà substituint la funció que fins ara porten a terme els bancs". El sector, segons l'experta, camina cap a un model amb menys préstecs i crèdits. "Si les divises digitals es desenvolupen, com ja està passant a Suècia o la Xina, i el blockchain funciona, les tecnologies trencaran el monopoli dels bancs".

Amb aquests auguris, Ruiz-Dotras augura que les entitats financeres s'especialitzaran en les empreses i actuaran com a prestadores de serveis. Aquest patró ja l'està aplicant el Banc Santander a Llatinoamèrica, on ha implantat els Work Cafè, en els quals les gestions bancàries tradicionals conviuen amb esdeveniments, conferències i cursos. Per evitar transitar irremeiablement cap a aquest paradigma, la professora de la UOC recomana reforçar l'educació financera.


•