Público
Público

Economia El sector turístic afronta l'estiu amb un optimisme moderat

Les previsions són millors en les cases rurals, que preveuen igualar els visitants de 2019, mentre les destinacions de platja es troben a l'espera de la reactivació dels vols internacionals

Una casa rural a Monells.
Una casa rural a Monells. Gerard Vilà / ACN

Dins de l'excepcionalitat amb què ho tenyeix tot la pandèmia de la Covid-19, el tret de sortida a la temporada turística d'estiu es va donar el passat 7 de juny, quan el Ministeri de Sanitat va relaxar les restriccions d'entrada de visitants estrangers, permetent fer-ho amb la pauta de vacunació completa, un test d'antígens o una PCR negatius o el certificat de recuperació, que acredita haver passat el virus. En aquest context, el sector turístic català preveu una recuperació lenta amb relació a la passada campanya i alguns operadors ja assenyalen que comencen a animar-se les reserves, especialment per als mesos de juliol i agost. Els joves i les famílies amb un poder adquisitiu alt són els primers segments que comencen a realitzar les primeres planificacions de viatges.

Un dels primers termòmetres que calibra l'evolució al sector turístic el conformen les agències de viatge, que ja han detectat entre un 10 i un 20% de reserves. El president de l'Associació Corporativa d'Agències de Viatge Especialitzades (Acave), Martí Serrate, apunta a una nova tendència derivada de la Covid-19, en què "les reserves es fan amb poca antelació per la incertesa sobre les restriccions de mobilitat". De fet, els portals turístics ja estan comprovant que el turista que arribi a Catalunya durant l'estiu de 2021 serà domèstic. En aquesta categoria també s'inclouen als viatgers de França i Portugal, llocs des d'on és possible arribar en tren o en cotxe.

Les agències de viatgen parlar d'una "recuperació lenta i a mig gas, en la qual encara haurà de passar temps per assolir els registres anteriors a la pandèmia". Així, els pronòstics sobre la facturació se situen entre un 30 o un 40% en relació a l'obtinguda en 2019. Per això, Acave reclama ajudes directes a el sector per assegurar la supervivència de les empreses i insisteix en la creació d'un fons de reemborsament de bons com a única solució davant l'incompliment de les aerolínies.

La conquesta del turisme rural

"Les perspectives són força optimistes, ja que quan es recuperi el trànsit de vols internacionals, molta gent marxarà, però la majoria es quedarà". És la impressió de Montserrat Coberó, directora tècnica de Turalcat, la Confederació del Turisme Rural i l'Agroturisme de Catalunya. L'entitat entreveu un canvi de tendència en la procedència de les visites. Si el 2019, més de la meitat de les reserves eren d'estrangers, ara entre un 90 i un 95% les efectua el client local, provinent de Barcelona i la seva àrea metropolitana.

En una enquesta realitzada entre els 500 establiments associats a Turalcat, un 44% d'aquests situa l'ocupació prevista al juliol i agost entre un 80 i un 90%. Fins i tot un 18% confia en penjar el cartell de complet. Així mateix, comparat amb el 2019, un 22% de les cases de turisme rural que formen part de l'associació augura entre un 10 i un 20% més d'ocupació.

Coberó creu que "el balanç al finalitzar l'estiu serà fins i tot més positiu del que marquen ara les previsions, ja que la vinculació de les destinacions amb la natura, la seguretat i un entorn sostenible juguen al nostre favor". Tot i que la responsable de Turalcat assumeix que els viatges de llarga distància s'acabaran recuperant a mig termini, mostra seguretat en què "els establiments de turisme rural hem guanyat una quota de mercat amb la pandèmia que abans no teníem i repetiran moltes famílies que van descobrir les destinacions de proximitat l'estiu passat".

En mans dels vols internacionals

En el cas del turisme de platja, les perspectives no són tan favorables. Malgrat que la Federació d'Hostaleria de les Comarques Gironines pensa superar el 80% d'ocupació, confien en allargar la temporada per recuperar una mica del volum perdut. L'entitat admet que, a més del turista de proximitat francès, necessiten el mercat anglès, l'alemany o l'holandès. "Per treballar a ple rendiment, ens calen els operadors turístics, però aquests depenen de l'obertura dels vols internacionals, que està costant que es reactivin", comenta el president de la Federació, Antoni Escudero.

Una anàlisi similar desenvolupen els hotelers de la Costa Daurada a Tarragona. "Un estiu millor que el de 2020, però pitjor que el de 2019", vaticinen des de l'Associació Hotelera Costa Daurada i Terres de l'Ebre. Així, el gremi admet que "entre les expectatives i la realitat hi ha una distància molt gran perquè la normalitat absoluta no arribarà fins que els mercats internacionals s'obrin totalment". La seva creença és que aquest desig arribarà el 2022, de manera que aquest estiu serà de transició.

Més enllà de les dades, un dels reptes pendents del sector, devastat pels tancaments i les restriccions de la pandèmia, és recuperar la confiança de client. En aquest context, ha sorgit un nou actor, el Col·legi Oficial de Professionals de Turisme de Catalunya (Coptur), que en el seu manifest fundacional reivindica ajudes públiques, formació i projectes sostenibles i transformació digital perquè "el sector turístic torni a ser el que era i la gent gaudeixi de nou amb els viatges i amb el servei que els oferim".

L'oportunitat per enterrar el model de la massificació

Eugeni Osácar, director d'investigació del CETT, insta aprofitar la caiguda de visitants per dissenyar un turisme sostenible

Catalunya va rebre 19,4 milions de turistes el 2019. Una xifra que no es va repetir ni l'any passat ni s'espera per aquest. Més enllà de la crisi, "dubto que la tornem a veure en uns quants anys". Aquesta reflexió d'Eugeni Osácar, director d'investigació del CETT, l'escola de turisme associada a la UB, serveix per aventurar una tendència que sembla que la Covid-19 deixarà com a herència: el descens dels viatges exòtics per part dels catalans i la menor arribada de viatgers procedents de fora de les fronteres europees.

Osácar percep a curt termini un turisme de proximitat que "es mou per Catalunya o que arriba d'arreu de l'Estat espanyol". L'expert coincideix en les percepcions dels responsables dels establiments rurals. "En ser allotjaments petits, amb poca capacitat i possibilitats escasses d'aglomeracions, seran més valorats pels clients que optaran pels espais oberts".

Amb relació a l'arribada massiva de turistes estrangers, Osácar preveu que "rebem a francesos, italians, alemanys i britànics, però no en les quantitats de fa dos anys". Fruit del procés desigual de vacunació, també es generarà un turisme de dues velocitats. Així, inicialment, Europa serà un motor de recuperació i altres llocs com Àsia o Amèrica Llatina trigaran com a mínim un any en albirar la recuperació.

Com a conseqüència de l'aposta per les destinacions de proximitat, Eugeni Osácar alerta del perill de massificació d'espais naturals, com el Delta de l'Ebre, la Garrotxa o del Montseny. En aquest cas, "es donaria la paradoxa contradictòria que amb l'objectiu de centrar-nos en llocs sostenibles els convertim en punts de trobada massificats".

Aprofitant el punt d'inflexió que suposa la menor arribada de turistes internacionals a Catalunya, el director d'investigació del CETT advoca per enterrar el model de massificació, diversificant l'activitat. "S'ha demostrat que el monocultiu turístic no és positiu i de moment hauríem d'intentar revertir-se en llocs on sigui possible, com en el cas de Barcelona". Per això, sol·licita a les administracions que les seves actuacions siguin més sostenibles i no estiguin exclusivament pensades en un model determinat. La seva proposta passa per replantejar el model de turisme necessari per a Catalunya, beneficiant-nos que la demanda que l'alimentava es troba en hores baixes.